Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Ricardo Bofill Leví

  • Ricardo Bofill Leví

Memòria

Ricardo Bofill va néixer el 1939 a Barcelona, es va graduar en Arquitectura a l’Escola de Barcelona i a l’Escola de Ginebra. El 1963 va reunir un selecte grup de joves amb talent per formar un equip multidisciplinari que va permetre abordar la complexitat de la pràctica arquitectònica; enginyers, urbanistes, sociòlegs, escriptors, directors de cinema i filòsofs que van conformar el que avui es coneix com el Taller de Arquitectura. En l’obra de Bofill, la Historia ha estat un manifest constant, no únicament en el continu anàlisi i interpretació de la cultura i de l’arquitectura del passat, sinó pel seu interès per les noves tendències, per la seva implicació en els moviments socials del seu temps i la proposta de respostes alternatives als problemes contemporanis. L’evolució del Taller de Arquitectura, impregnada de l’estímul i la concepció vital, de la enorme vitalitat de Ricardo Bofill, ha experimentat una sèrie de canvis teòrics i pràctics estretament vinculats a les transformacions polítiques i socials de les últimes dècades del segle XX. En els seus primers anys, Bofill va recuperar els elements artesanals característics de l’arquitectura catalana tradicional. Més tard, va començar a abordar els problemes de planificació urbana a nivell local dins del context polític i social espanyol. La necessitat d’enfrontar-se a projectes de major envergadura, va conduir a l’equip de Bofill a concebre una metodologia basada en la formació geomètrica dels elements en l’espai, desenvolupada de manera teòrica en el projecte “La Ciutat en l’ Espai” i aplicada amb la construcció de “Walden 7”. Interessat pels problemes urbans dels països en via de desenvolupament, Bofill va traslladar part del seu equip a Algèria, on va col·laborar amb el govern en projectes de planificació urbana i vivenda social. El seu treball va culminar dos anys més tard amb la construcció del Poble Agrícola Houari Boumédienne al sud-est del país. Com resposta al encàrrec de varius projectes per a les “Noves Ciutats” franceses, el 1971 va formar un equip complementari a Paris. Durant aquesta etapa, Bofill va introduir en les seves propostes arquitectòniques elements simbòlics directament relacionats amb l’arquitectura monumental gala. La “Petite Cathédrale” i la “Maison d’Abraxas” son exemples d’aquests monuments habitats. A partir de 1979, les activitats del Taller de Arquitectura es van concentrar principalment a França, amb la construcció simultània de quatre projectes: “Les Arcades du Lac” i “Le Viaduc”a Saint-Quentin-en-Yvelines, “Les Espaces d’Abraxas” a Marne-la-Vallée; “Les Echelles du Baroque” al districte XIV de Paris; així com Antigone a Montpellier. Els estudis de Bofill sobre la utilització d’unitats de formigó prefabricat van contribuir durant els anys 80 a la afirmació de la validesa de les formes clàssiques i la geometria en la arquitectura contemporània. La introducció del vidre i del alumini en els 90, va suposar el resultat d’un procés marcat pel estudi i la investigació de les formes i els materials. L’any 2000, Bofill va agrupar la seva activitat a Espanya, des de la seva seu instal·lada en una antiga fàbrica de ciment a les afores de Barcelona, el Taller de Arquitectura liderat per Bofill manté l’esperit i la filosofia que van motivar al seu equip a principis dels 60 per realitzar projectes internacionals des de l’escala urbana, contribuint així a un nou “urbanisme integrat”. Projectes com la “Place de l’Europe” a Luxemburg, la “Prolongació de la Castellana” a Madrid, la “Central Artery” a Bòston, infraestructures del transport com la Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona, equipaments culturals, esportius i comercials a Europa, Estats Units i Asia; edificis de vivendes socials i deluxe, des de Dakar a Estocolm, des de Pekín a Paris; edificis d’oficines i seus d’importants companyes als Estats Units, França, Espanya… La reputació internacional de Ricardo Bofill resideix en la seva capacitat de dissenyar i construir amb èxit en un gran nombre de països i contexts diversos. Les seves obres confirmen la seva capacitat de dissenyar en harmonia amb les diferents cultures locals com resultat de combinar el seu know-how i la seva experiència global.

Autor: RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Apartaments 'El Sargazo'

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Apartaments 'El Sargazo'

    El conjunt, situat en una pineda a prop de la platja de Castelldefels, es compon de 33 apartaments d'estiu agrupats en diversos edificis i una torre que allotja un dipòsit d'aigua i altres instal·lacions. Es tracta de volums compactes, amb finestres racionalistes, revocats i pintats en diferents gammes de vermell.
  2. Habitatges Johann Sebastian Bach 28

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Emili Bofill i Benessat, Ricardo Bofill Leví

    Habitatges Johann Sebastian Bach 28

    Les peculiars condicions del solar porten a una solució distributiva que deixa de banda el repertori tipològic propi dels habitatges en un medi urbà. L’única façana al carrer dóna al nord. A la banda sud, l’espai de connexió amb el pati interior és molt reduït i es localitza en una cantonada. Bofill opta per situar les sales d’estar a la banda del carrer i orientar els cossos dels dormitoris cap al pati interior, tot creant un pati propi que garanteix la bona il·luminació i ventilació de la part posterior dels habitatges. Les dues ales de dormitoris s’obren escalonadament cap a la bona orientació, i el dormitori principal es troba a l’extrem, en la millor posició. Als espais romanents entre tots dos cossos s’hi situen les cuines, amb obertura al pati, i els banys, a les mitgeres. La façana que dóna al carrer combina alguns panys de gelosies ceràmiques amb persianes de fusta, que tanquen les sales d’estar de manera asimètrica.
  3. Habitatges Johann Sebastian Bach - Francesc Pérez-Cabrero

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Emili Bofill i Benessat, Ricardo Bofill Leví

    Habitatges Johann Sebastian Bach - Francesc Pérez-Cabrero

    L’edifici satisfà un programa de 12 habitatges de renda lliure i 21 habitatges de renda limitada, més un àtic reculat entès com una peça singular. Bofill es remet a la construcció tradicional amb fàbrica de maó per ajustar-se al perímetre circular de la plaça i donar-li un caràcter definitori. Totes dues jerarquies d’habitatges queden reflectides a la façana i, a la manera de la tradició modernista autòctona, es treu partit dels elements a petita escala (conductes de desguàs, gàrgoles, tubs de xemeneia, baranes) per donar expressivitat a l’edifici, entès com un treball delicat de fàbrica de maó i d’elements de ferro que adopten una qualitat escultòrica.
  4. Habitatges Nicaragua

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Emili Bofill i Benessat, Ricardo Bofill Leví

    Habitatges Nicaragua

    Es tracta d’un programa d’habitatges de renda limitada en un solar en cantonada orientat al nord. La distribució allibera un pati de dimensions importants a la part posterior, que permet la il·luminació i la ventilació dels dormitoris dels habitatges laterals. L’habitatge central dóna tot ell al carrer, si bé oferint paraments gairebé cecs a la cantonada i obrint-se de biaix a llevant i a ponent. L’edifici ofereix una imatge de pantalles de maó que s’obren en ventall cap a les dues orientacions favorables, des d’on la visió és més transparent. Un habitatge singular desenvolupat en tres nivells dóna lloc als volums reculats de la coberta.
  5. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Habitatges Johann Sebastian Bach - Francesc Pérez-Cabrero

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Emili Bofill i Benessat, Ricardo Bofill Leví

  6. Barri Gaudí

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Barri Gaudí

    El projecte respon a un encàrrec de l’Administració per fer un conjunt d’habitatges socials en un indret perifèric de Reus. Bofill opta per fer una lectura positiva de la vida col·lectiva de la petita localitat industrial, i reprodueix al nou barri l’amalgama de locals comercials, supermercats, bars, equipaments de lleure i els mateixos habitatges. El barri està format per torres de vuit plantes, resultat de la combinació d’un nombre limitat de tipus d’habitatges, que incorporen dos, tres i quatre dormitoris. De l’acoblament dels diferents tipus en surt una varietat de plantes sempre orientades als quatre vents, que poden juxtaposar dues torres en un mateix bloc i que poden variar en alçària d’una planta a l’altra. Totes les torres queden unides per quatre nivells de passeres que permeten circular horitzontalment sense necessitat de baixar al carrer. L’èxit de l’operació va portar a projectar-ne una segona i una tercera fase.
  7. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Habitatges Nicaragua

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Emili Bofill i Benessat, Ricardo Bofill Leví

  8. El Castell de Kafka

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    El Castell de Kafka

    El plantejament del projecte té l’origen en la influència que el grup Archigram va exercir als anys seixanta sobre alguns membres del Taller d’Arquitectura. Es tractava de separar clarament l’ordre de les circulacions de l’ordre dels habitatges, i de concebre uns cubs en creixement vertical que es poguessin connectar a la xarxa de circulacions sense servituds estructurals pròpies. Les caixes d’escala són fetes amb murs de càrrega de maó, que es prolonguen fins a sostenir la meitat de cada unitat, mentre que l’altra meitat es recolza en un pilar metàl·lic situat en una cantonada. Cada cub conté un ambient —estar-menjar o bé bany-dormir— separat per una diferència de nivell. La llei de creixement vertical segueix les pautes d’una equació matemàtica. Es tractava d’adaptar l’arquitectura a unes formes de lleure poc convencionals, lligades a una concepció dramàtica de l’existència molt pròpia d’aquella dècada.
  9. Walden 7

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Walden 7

    Amb un pressupost més baix que l’emprat habitualment als habitatges socials, i amb uns instruments de finançament atípics, Ricard Bofill i el Taller d’Arquitectura aconsegueixen fer realitat un conjunt d’habitatges que parteix de la crítica de la ciutat existent i proposa alternatives arquitectòniques i també existencials. Es tracta de 18 torres que es van corbant a mesura que pugen fins a tocar les torres veïnes, deixant al centre uns grans buits interconnectats que fomenten la relació entre els diferents habitatges. El conjunt mostra a l’exterior uns paraments recoberts de ceràmica vermella i amb les obertures molt petites. Els patis interiors, en canvi, estan tractats amb colors molt vius. Els tipus d’habitatges assagen nombroses combinacions a partir d’un mòdul quadrat, que es pot duplicar o bé formar grups de quatre, establint noves possibilitats d’interrelació entre els habitants de cada unitat.
  10. Taller de Arquitectura

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Taller de Arquitectura

    El 1973 Ricardo Bofill va descobrir als afores de Barcelona ??una fàbrica de ciment en desús, un complex industrial d'inicis del segle XX. "Davant meu -diu- hi havien 30 immenses sitges, una xemeneia altíssima, quatre quilòmetres de subterranis, unes gegantines sales de maquinària. Durant la meva primera visita a la vella fàbrica de ciment, de sobte vaig pensar que una cosa horrible podria esdevenir quelcom molt bonic, de la mateixa manera que la idiotesa pot, de vegades, transformar-se en genialitat. La fàbrica de ciment correspon al primer període de la industrialització de Barcelona i no ha estat construïda segons una planta general prèvia sinó juxtaposant diferents elements. El resultat fou llavors una sèrie de volums afegits els uns als altres i diferents cadenes de fabricació que recorden la arquitectura vernacla però amb aspecte industrial. Em vaig seguir endinsant i poc a poc em vaig adonar que a la fàbrica eren presents les diferents estètiques desenvolupades des de l'última guerra mundial: el tractament dur i escultural de la matèria, amb volums trencats, escales que no van enlloc, espais potents ja inútils i estranyes proporcions i però plens de màgia. Vaig decidir quedar-me amb aquella fàbrica amb la intenció de transformar la rudesa en una obra d'art i instal·lar-hi el meu Taller d'Arquitectura que, a llarg termini, podria ser utilitzat com a fundació destinada a la investigació sobre la forma i el disseny de la ciutat. Aquesta transformació s'ha dut a terme gradualment i encara ara segueixo afegint nous espais de treball a força d'adaptar les velles ruïnes encara dempeus. No obstant això crec que la fàbrica serà sempre una obra inacabada, fet que forma part de la seva fascinació. " Després d'haver fet una desconstrucció dels volums existents, van quedar vuit sitges que Ricardo Bofill va adaptar perquè acollissin les oficines, laboratori de maquetes, arxius, biblioteca i un espai, el més gran de tots que conserva la pell i l'amplitud de l'antic edifici batejada "La Catedral". Aquesta té la funció de sala expositiva dels projectes, de projeccions multimèdia, de reunió amb clients i visitants i trobades socials i culturals lligades a l'activitat professional de l'arquitecte. Envolten el Taller d'Arquitectura grans espais verds plantats d'oliveres, xiprers, palmeres i eucaliptus.
  11. Casa Bofill

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Casa Bofill

    Bofill construeix la casa d’estiueig dels seus pares al voltant d’una antiga masia en runes, i reparteix les diferents parts del programa en pavellons independents. Un gran basament es relaciona amb el terreny exterior per mitjà d’escalinates i conté la piscina, que actua com a centre de tot el conjunt. El pavelló principal, en forma de L, conté la sala d’estar, la sala de música i el dormitori principal a la planta baixa, i la biblioteca, la sala de jocs i una segona sala d’estar a la primera planta, que queda connectada amb la piscina a través d’una escalinata. Un segon pavelló a tocar de la piscina conté el menjador, entès com a centre de reunió de tota la casa. Els mòduls restants, de 3 x 6 x 6 metres, contenen els dormitoris dels fills i queden encavallats al basament. A la plataforma central es genera un paisatge d’escalinates i xiprers que alliberen la vida a la casa de qualsevol forma de relació funcional.
  12. Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

    L'aeroport de Barcelona va ser objecte d'una important remodelació per passar de sis milions de passatgers a l'any a una xifra de dotze milions, doblant també la capacitat d'estacionament d'aeronaus. El projecte va incloure la instal·lació de dotze passarel·les telescòpiques per a l'embarcament directe als avions. La solució adoptada té en compte la configuració del camp de vol i en concret de la plataforma, estreta i allargada, que va haver d'ampliar. L'edifici terminal es va dissenyar en línia, aprofitant gran part de l'estructura existent, amb quatre molls modulars en forma de triangle que penetren el mínim a la plataforma permetent un millor aprofitament de la mateixa. Aquesta solució lineal, determinada també per la situació de la Terminal de càrrega i de l'edifici tècnic, es veu reforçada amb un element que remarca aquesta linealitat: un carrer de vianants elevat que agrupa els elements modulars, serveix de separació entre els costats terra i aire i permet una fàcil separació entre el passatge nacional i internacional. El passatge internacional usarà un edifici relativament separat de la resta de les instal·lacions. Un dels mòduls triangulars es destina especialment al pont aeri amb Madrid. El disseny modular de l'aeroport va permetre la seva remodelació per fases, ja que no podia interrompre en cap moment el seu funcionament. Es va realitzar una nova façana, que representa una imatge totalment envidriada dels mòduls d'embarcament i del carrer elevat. Els passatgers en espera poden gaudir de l'espectacle de l'enlairament i aterratge dels avions des d'una posició privilegiada. Els mòduls triangulars disposen d'una altra sala d'espera a la planta baixa, destinada aquells passatgers que hagin de embarcar, a través de l'autobús, en aeronaus situades en posicions remotes. El carrer elevat, espina dorsal de l'aeroport, és element de comunicació entre tot l'establiment. Mentre l'accés des del carrer fins als avions pot realitzar-se en un recorregut mínim, el carrer elevat, inspirada a la Rambla de Barcelona, permet als passatgers en espera passejar i gaudir dels diferents ambients de la mateixa en els seus diferents trams. El passatger té l'accés als edificis terminals a nivell de terra, amb connexió directa a l'aparcament i vials de circulació protegits per grans cobertes. La facturació i recollida d'equipatges es realitza a la planta baixa i la connexió entre plantes s'efectua gràcies a escales, escales mecàniques i ascensors. La ràpida evolució de la tecnologia aèria provocarà noves remodelacions en breu a tots els aeroports del món, encara que això no ha de minimitzar l'estudi del seu disseny arquitectònic, factor important per a la comoditat dels passatgers i la imatge de la ciutat.
  13. Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya

    Escola de formació de professorat. Les sales de gimnàstica s'allotgen en dos claustres units per un vestíbul central. Una escalinata comunica la façana sud de l'edifici amb les pistes a l'aire lliure. L'edifici disposa de 17 aules, sala de musculació, sala de lluita, 2 pistes poliesportives, vestidors, sauna, oficines, biblioteca i sala de conferències.
  14. Habitatges Vila Olímpica

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Habitatges Vila Olímpica

    Aquest projecte de 113 habitatges plurifamiliars està concebut segons els criteris generals comuns a tots els projectes d'aquest caràcter edificats a la Vila Olímpica: una edificació perimetral definint la forma dels carrers i un interior més obert i amb elements més autònoms, i també segons els usos recomanats: comerços en planta baixa, habitatges en totes les plantes i un pàrquing al primer soterrani. El perímetre de l'edificació està compost per dos blocs paral·lels als carrers Wad-Ras i Pamplona, en la intersecció dels quals destaca una torre de planta quadrada i un pas de vianants que l'envolta. La façana sud dels habitatges ha estat reculada amb la finalitat d'obrir vistes al sud-est i sud-oest a través d'un espai enjardinat. L'habitatge-tipus incorpora el nucli de comunicacions al seu centre geomètric que està flanquejat per les zones de servei, separant clarament la zona de nit, orientada cap al Nord i la zona de dia, orientada cap al sud. La façana nord està recoberta de maó de ceràmica amb lleugeres incorporacions de formigó, mentre que la façana Sud combina superfícies de vidre amb altres opaques de formigó.
  15. Teatre Nacional de Catalunya

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Teatre Nacional de Catalunya

    El Teatre Nacional de Catalunya està concebut com un temple, símbol cultural per a la ciutat de Barcelona. El volum principal de l'edifici allotja, sota un únic sostre metàl·lic a dues aigües de 56 m. de llum sostingut per dos columnates, un ampli hall d'entrada i la gran sala de representacions, veritable cor del teatre. A la façana principal, la transparència permet la visió del hall des de l'exterior i està presidida per una escalinata, apta per a representacions a l'aire lliure, davant de la nova Plaça de les Arts. Programa: Teatre clàssic de 900 places, teatre experimental de 400 places, teatre a l'aire lliure, taller de decorats, camerinos, oficines, bar i restaurant.
  16. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic

    Premi FAD

    Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

  17. Terminal 1 de l'Aeroport del Prat

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Terminal 1 de l'Aeroport del Prat

    La vocació de la nova terminal és ser la porta de comunicació de Barcelona amb l'entorn europeu, potenciar el tràfic de connexions i millorar l'accessibilitat a l'aeroport per les diferents maneres de transport (tren d'Alta Velocitat, trens de Rodalies i la futura ampliació de la línia 9 del metro). Tindrà una superfície d'aproximadament 300.000 m2 i podrà absorbir un trànsit de 25 milions de passatgers, el doble que totes les terminals actuals juntes. L'edifici consta de dos blocs principals sota un únic sostre: un bloc de fins a 500 metres d'ample, on es realitzen els processos de facturació, seguretat i recollida d'equipatges, i que connecta els passatgers amb les diferents maneres de transport, i un altre de 700 metres de longitud en el qual s'ubiquen les zones d'embarcament, espera i equipaments comercials. L'arquitectura de l'edifici conjuga un caràcter internacional i multicultural amb la lluminositat i calidesa ambiental de l'arquitectura mediterrània. La seva transparència afavoreix la il·luminació natural de totes les zones destinades a passatgers, permetent una visió àmplia sobre les pistes, amb la vegetació i el mar com a teló de fons. En confluir en el disseny una ordenació de màxima funcionalitat, la incorporació de modernes tecnologies, el respecte pel medi ambient i una arquitectura representativa i singular, el nou edifici terminal de l'Aeroport de Barcelona serà un dels referents de les futures terminals aeroportuàries de passatgers l'entorn europeu.
  18. Hotel W

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Hotel W

    El W Barcelona Hotel de 5 estrelles, amb una superfície de 42.818 m2, una alçada de 90 metres, 485 habitacions i 67 suites, està situat al port de Barcelona, a la vora del mar. L'hotel disposa d'un bar panoràmic situat al terrat, dos restaurants, una terrassa amb bar i piscina, dues sales de congressos i diversos altres equipaments. L'edifici, encastat en el volum de l'atri, gaudeix de grans vistes sobre el mar i té llum natural.
  19. Nexus II

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Nexus II

    L'edifici de Nexus II, situat al Campus Nord de la UPC de Barcelona i destinat a usos de cooperació i de transferència tecnològica entre universitat i empreses, està regida pel pla especial d'urbanització del Campus Nord de Pedralbes i de la seva modificació puntual. L'edifici, de quatre plantes sobre rasant de 6.000 m2 i d'una planta d'aparcament de 1.800 m2, té una composició horitzontal i no esgota l'alçada reguladora permesa. La planta, quadrada, concebuda per a un ús molt flexible dels interiors, està dividida en quatre espais de 18m x 18m amb una autonomia de funcionament a tots els nivells. Dos grans alerons que protegeixen del sol accentuen l'efecte horitzontal de la composició. Les façanes, de doble pell de vidre transparent, permeten aïllar acústicament i tèrmicament a l'usuari de l'exterior, sense treure la llum i la vista. El Nexus II, situat en perpendicular a l'eix que travessa el Campus de sud a nord, està implantat sobre una plataforma enjardinada a continuació dels jardins de la Torre Girona, permetent així un accés al pàrquing sense rampes. L'edifici està travessat a partir de la primera planta per una escala que permet una circulació fluïda entre cada planta, i, transversalment, per dos buits de llum que garanteixen una òptima il·luminació natural dels espais interiors. L'estructura de l'edifici és de formigó i en general s'han emprat materials nobles com vidre clar en les façanes, acer lacat en els sostres, stores blancs a les finestres i marbre en els sòls. A les oficines hi ha moqueta. Un paviment tècnic allotja totes les instal·lacions necessàries per al bon funcionament de l'edifici (aire condicionat, electricitat, informàtica, etc.)

Bibliografia

Societats