Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

En una zona amb gran densitat del barri de Gràcia de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona ha de construir una escola CEIP. Es decideix utilitzar el solar de la fàbrica Tallers Manyach obra de Josep Mª Jujol, construïda el 1916, que es troba en un pèssim estat de conservació i està a la vegada protegida i catalogada. Optant per construir en la façana de la Riera de Sant Miquel un edifici escola entre mitgeres, utilitzant el solar prèvi als tallers de Jujol, es construeix una escola de 4 plantes, amb la pista poliesportiva al terrat i conservant les naus de l’antiga fàbrica Manyach convertides en porxos de joc de l’escola. La restauració va ésser complexa, degut al mal estat de l’estructura metàl·lica que sostenia la base de les voltes tabicades. Va obligar a substituir o reforçar-la, depenent dels casos, es van restaurar i impermeabilitzar totes les voltes, tots els contraforts d’obra vista i els lluernaris. La fàbrica de Jujol queda independitzada de la nova escola a través d’un pati on es troben els forns restaurats i s’estintola la part baixa per donar transparència a les noves funcions de la fàbrica, convertint-la en un gran espai cobert de jocs per la canalla. Havent perdut els colors originals, es va re-pintar amb colors extrets de la paleta de l’arquitecte i s’ofereix com un “objet trouvé” dins el pati d’illa.

Autor: Bach-Mora Arquitectes

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Tallers Manyach

    Josep Maria Jujol Gibert

    Tallers Manyach

    Jujol aborda el cobriment d’una gran nau amb procediments propis de l’arquitectura moderna, però sense la base de l’anàlisi i el càlcul, de manera que acaba resolent l’estabilitat de l’estructura per mitjans empírics i intuïtius. L’edifici és format per una retícula de pilars extraordinàriament esvelts, sobre els quals es recolzen unes jàsseres de gelosia perpendiculars al carrer. Aquestes jàsseres es desdoblen en dos nivells per recollir unes voltes atirantades, disposades en dents de serra, formades per tres gruixos de rajola. La primera volta que es va col·locar, un cop retirada la cintra, es va desplomar, la qual cosa portà Jujol a incrementar la corba de la volta i reforçar el sistema de tirants. Per tal de garantir l’estabilitat global de l’obra, Jujol opta per emprar uns importants pinacles de maó clarament visibles a la coberta. D’aquesta manera, l’estructura tolera l’esveltesa dels pilars i l’escàs marge de seguretat en els fonaments.
  2. Escola Josep Maria Jujol

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Escola Josep Maria Jujol

    En una zona amb gran densitat del barri de Gràcia de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona ha de construir una escola CEIP. Es decideix utilitzar el solar de la fàbrica Tallers Manyach obra de Josep Mª Jujol, construïda el 1916, que es troba en un pèssim estat de conservació i està a la vegada protegida i catalogada. Optant per construir en la façana de la Riera de Sant Miquel un edifici escola entre mitgeres, utilitzant el solar prèvi als tallers de Jujol, es construeix una escola de 4 plantes, amb la pista poliesportiva al terrat i conservant les naus de l’antiga fàbrica Manyach convertides en porxos de joc de l’escola. La restauració va ésser complexa, degut al mal estat de l’estructura metàl·lica que sostenia la base de les voltes tabicades. Va obligar a substituir o reforçar-la, depenent dels casos, es van restaurar i impermeabilitzar totes les voltes, tots els contraforts d’obra vista i els lluernaris. La fàbrica de Jujol queda independitzada de la nova escola a través d’un pati on es troben els forns restaurats i s’estintola la part baixa per donar transparència a les noves funcions de la fàbrica, convertint-la en un gran espai cobert de jocs per la canalla. Havent perdut els colors originals, es va re-pintar amb colors extrets de la paleta de l’arquitecte i s’ofereix com un “objet trouvé” dins el pati d’illa.
  3. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Interiorisme - Reformes i Rehabilitacions

    Premi FAD

    Escola Josep Maria Jujol

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt