Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum Edittio
Memòria
El projecte afronta la ubicació d’una gran facultat universitària en el marc de l’ordenació urbanística creada per l’avinguda Diagonal i per l’emergència de la modernitat arquitectònica pròpia d’aquells anys. El programa es distribueix en funció de les servituds estructurals. Les grans aules i la sala d’actes es col·loquen a la planta baixa, per tal d’evitar desplaçaments mecànics verticals. Aquests espais reben la llum zenitalment a través d’unes claraboies esfèriques. Les estances més petites i disseminades s’allotgen en un bloc longitudinal de cinc plantes, amb una estructura regular i modulada: 12 metres de llum de façana a façana, i mòduls de 3 metres en sentit transversal, que generen una finestra repetida d’extrem a extrem. La gran superfície ocupada per la planta baixa queda atenuada per uns patis de llum situats entre les aules i els passadissos, que organitzen totes les circulacions per mitjà d’una configuració anular.
Este proyecto fue el ganador de un concurso de anteproyectos y tuvo que adaptarse a un cambio de emplazamiento. Se trata de una ordenación urbanística para el nuevo campus universitario de Barcelona, donde predominan los grandes espacios abiertos y es deudora de los CIAM. El edificio responde a una estética propia del Estilo Internacional, un tanto brutalista en la manera de expresar la estructura y los materiales.
El proyecto se desarrolla claramente en dos partes: un bloque longitudinal de cinco plantas, que permite aprovechar la mejor orientación posible, y un zócalo de una y dos plantas que contiene los locales que necesitan una estructura distinta, como las grandes aulas y el salón de actos. Esta disposición también permite simplificar los desplazamientos verticales mecánicos.
La estructura de hormigón armado del bloque consiste en luces de 12 m entre soportes en las fachadas y módulo de 3 m a lo largo de cada fachada, lo cual facilita la distribución de locales que no se adaptarían a una estructura más densa. El resultado es un bloque con muchas ventanas y muy transparente. En cambio, la estructura del zócalo es más opaca y se adapta a cada caso.