Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2022 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum EdittioBústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
El projecte afronta la ubicació d’una gran facultat universitària en el marc de l’ordenació urbanística creada per l’avinguda Diagonal i per l’emergència de la modernitat arquitectònica pròpia d’aquells anys. El programa es distribueix en funció de les servituds estructurals. Les grans aules i la sala d’actes es col·loquen a la planta baixa, per tal d’evitar desplaçaments mecànics verticals. Aquests espais reben la llum zenitalment a través d’unes claraboies esfèriques. Les estances més petites i disseminades s’allotgen en un bloc longitudinal de cinc plantes, amb una estructura regular i modulada: 12 metres de llum de façana a façana, i mòduls de 3 metres en sentit transversal, que generen una finestra repetida d’extrem a extrem. La gran superfície ocupada per la planta baixa queda atenuada per uns patis de llum situats entre les aules i els passadissos, que organitzen totes les circulacions per mitjà d’una configuració anular.
Aquest projecte va ser el guanyador d’un concurs d’avantprojectes i va haver d’adaptar-se a un canvi d’emplaçament. És una ordenació urbanística per al nou campus universitari de Barcelona, on predominen els grans espais oberts i és deutora dels CIAM. L'edifici respon a una estètica pròpia de l'Estil Internacional, una mica brutalista en la manera d'expressar l'estructura i els materials.
El projecte es desenvolupa clarament en dues parts: un bloc longitudinal de cinc plantes, que permet aprofitar la millor orientació possible, i un sòcol d'una i dues plantes que conté els locals que necessiten una estructura diferent, com ara les grans aules i el saló de actes. Aquesta disposició també permet simplificar els desplaçaments verticals mecànics.
L'estructura de formigó armat del bloc consisteix en llums de 12 m entre suports a les façanes i mòdul de 3 m al llarg de cada façana, cosa que facilita la distribució de locals que no s'adaptarien a una estructura més densa. El resultat és un bloc amb moltes finestres i molt transparent. En canvi, l'estructura del sòcol és més opaca i s'adapta a cada cas.
Autors
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la UB
Francisco Javier Carvajal Ferrer, Rafael García de Castro Peña
El projecte afronta la ubicació d’una gran facultat universitària en el marc de l’ordenació urbanística creada per l’avinguda Diagonal i per l’emergència de la modernitat arquitectònica pròpia d’aquells anys. El programa es distribueix en funció de les servituds estructurals. Les grans aules i la sala d’actes es col·loquen a la planta baixa, per tal d’evitar desplaçaments mecànics verticals. Aquests espais reben la llum zenitalment a través d’unes claraboies esfèriques. Les estances més petites i disseminades s’allotgen en un bloc longitudinal de cinc plantes, amb una estructura regular i modulada: 12 metres de llum de façana a façana, i mòduls de 3 metres en sentit transversal, que generen una finestra repetida d’extrem a extrem. La gran superfície ocupada per la planta baixa queda atenuada per uns patis de llum situats entre les aules i els passadissos, que organitzen totes les circulacions per mitjà d’una configuració anular. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura
Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la UBFrancisco Javier Carvajal Ferrer, Rafael García de Castro Peña