Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2025 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2025 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
-
Perspectiva de l'accés a l'Institut Ramon Berenguer IV.
-
- Data:
- 1955 - 1957
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
-
- Drets:
- © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
-
Persperctiva de l'interior d'una aula de l'Institut Ramon Berenguer IV.
-
- Data:
- 1955 - 1957
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
-
- Drets:
- © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
-
Perspectiva de la piscina exterior de l'Institut Ramon Berenguer IV.
-
- Data:
- 1955 - 1957
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
-
- Drets:
- © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
-
Perspectiva de l'interior de Institut Ramon Berenguer IV.
-
- Data:
- 1955 - 1957
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
-
- Drets:
- © Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
close
Obres (14)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (19)
-
Institut Ramon Berenguer IV
Martorell-Bohigas, Francesc Bassó i Birulés, Oriol Bohigas i Guardiola, Joaquim Gili i Moros, Josep Maria Martorell i Codina
El projecte original correspon a un Institut Laboral encarregat pel Ministeri d’Educació, dins un programa de desenvolupament endegat després de la postguerra. L’edifici s’articula en forma d’una gran H que dóna lloc a un pati d’entrada i a un pati posterior més petit. Les dues ales laterals que flanquegen el primer recinte es destinen a aules, mentre que la part posterior acull les dependències comunes. La planta s’organitza extensivament, seguint un esquema de corredors axials que donen accés a cada part del programa. Les cobertes de les aules segueixen dos tipus, segons la seva posició: un primer tipus en dents de serra, amb el vessant de directriu circular, i un segon tipus amb una coberta de teula amb dos vessants desiguals, un cos baix adossat i les obertures als tancaments laterals. El conjunt reflecteix un exercici d’aplicació estricta d’alguns principis del moviment modern, abans de la revisió que els mateixos autors durien a terme durant la dècada següent. -
Premi FAD
Seleccionat. Categoria: InteriorismeCinema AtenasPremi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaEscola Universitària d'Estudis Empresarials de la UBSeu de l’Editorial Gustavo Gili
Francesc Bassó i Birulés, Joaquim Gili i Moros
La nova seu de l’editorial Gustavo Gili ocupa el pati interior d’una illa de cases de l’Eixample, habitualment replets de cossos baixos destinats a garatges, magatzems i usos semblants. En tractar-se d’un programa molt atomitzat que exigia nombroses servituds, l’edifici queda dividit en tres cossos clarament diferenciats. El cos central allotja les oficines comercials i tècniques. Aquest cos queda enfrontat al jardí d’entrada, des d’on s’accedeix a través d’un vestíbul de doble alçària, l’únic espai dotat d’unes connotacions àuliques i arquitectòniques clarament visibles. El cos de l’esquerra allotja la direcció i les seves dependències annexes. El cos de la dreta es destina a emmagatzematge i paqueteria, i queda clarament separat dels dos anteriors. L’estructura forma una retícula independent dels tancaments i adopta un mòdul diferent en cadascun dels cossos, ben diferenciats en la solució de la coberta.Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la UB
Francesc Bassó i Birulés, Francisco Javier Carvajal Ferrer, Rafael García de Castro Peña
El projecte afronta la ubicació d’una gran facultat universitària en el marc de l’ordenació urbanística creada per l’avinguda Diagonal i per l’emergència de la modernitat arquitectònica pròpia d’aquells anys. El programa es distribueix en funció de les servituds estructurals. Les grans aules i la sala d’actes es col·loquen a la planta baixa, per tal d’evitar desplaçaments mecànics verticals. Aquests espais reben la llum zenitalment a través d’unes claraboies esfèriques. Les estances més petites i disseminades s’allotgen en un bloc longitudinal de cinc plantes, amb una estructura regular i modulada: 12 metres de llum de façana a façana, i mòduls de 3 metres en sentit transversal, que generen una finestra repetida d’extrem a extrem. La gran superfície ocupada per la planta baixa queda atenuada per uns patis de llum situats entre les aules i els passadissos, que organitzen totes les circulacions per mitjà d’una configuració anular.Habitatges i Tallers del Polígon Montbau
Francesc Bassó i Birulés, Joaquim Gili i Moros
El pla de Montbau es planteja com una operació de prestigi i amb possibilitats d’experimentació. En 31 hectàrees es proposen una gran varietat de tipologies edificatòries i com a fet diferencial respecte a d’altres intervencions de l’època, es posa també l’èmfasi a l’aspecte social. L’objectiu de la diversitat arquitectònica també busca donar resposta a una diversitat sociològica i que el barri sigui adient i atractiu per a diferents classes socials. Com a resultat, a més de les torres i blocs lineals, es construeixen 2 conjunts de habitatges unifamiliars. El popularment conegut com “les casetes blanques” que adopta una implantació singular respecte al conjunt i aquests 14 habitatges entre mitgeres que segueixen la mateixa orientació dels blocs lineals (sud-est /nord-oest). Seguint la topografia del lloc, l’habitatge pot comptar, a la planta inferior, amb un taller colindant. Té accés tant des de l’interior de la casa com un independent des del carrer de sota. Els habitatge son simètrics, de dos en dos amb petites variacions a les distribucions. Les cuines o les sales donen alternativament a la terrassa, que és la coberta dels tallers. L’habitatge es desenvolupa en 2 nivells: al d’accés trobem la cuina i la sala i a la planta superior 3 dormitoris i un bany. El fet de comptar amb aquests tallers també reforça els equipaments del barri i complementen al centre comercial.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaSeu de l’Editorial Gustavo GiliEsglésia de Santa Cecília
Francesc Bassó i Birulés, Jordi Vidal de Llobatera
L'església es comença a construir just després d'haver estat aprovat el Concili Vaticà II, si bé el projecte de Jordi Vidal de Llobatera i Francesc Bassó és d'abans. Actualitzant el concepte primogènit de la planta basilical de tres naus, la implantació de l'església es resol de manera estratègica: seguint les directrius de les mitgeres del solar, la façana es col·loca en angle recte. D'aquesta manera, no només facilita el disseny de l'estructura i la volumetria general de l'edifici, sinó que genera un pati d'accés. Elevant-lo uns graons i protegint-lo per una imponent porxada, crea un espai previ d'accés al temple a mode d'atri.Cafeteria i Restaurant dels Magatzems Jorba Preciados
Francesc Bassó i Birulés, Joaquim Gili i Moros
Els grans magatzems Jorba Preciados ocupen un antic edifici de 8 plantes al centre comercial de Barcelona. Els arquitectes Bassó i Gili han fet darrerament una reforma interna d'aquests magatzems per adaptar-los a les modernes exigències de venda. Sobre la coberta de l'edifici hi han instal·lat una cafeteria i hi han construït unes àmplies terrasses. La planta d'aquesta zona és molt simple i es compon d'un espai destinada a bar i una sala amb taules per al servei de restaurant. A banda i banda es disposen dues terrasses, una d'accés públic i una altra per a ús exclusiu dels que utilitzen aquesta cafeteria. L'estructura és de ferro i els tancaments exteriors són totalment de vidre, oberts a les terrasses. El paviment és de lloses de ciment amb aglomerat de marbre de color beix fosc i les parets del bar van revestides amb rajoles amb un disseny especial que permet lleugeres vibracions de color i dibuix.Premi FAD
Seleccionat. Categoria: InteriorismeCafeteria i Restaurant dels Magatzems Jorba PreciadosPremi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaBloc i Galeria Comercial del Polígon MontbauArxiu
-
Dibuix
Perspectiva de l'accés a l'Institut Ramon Berenguer IV.
© Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Persperctiva de l'interior d'una aula de l'Institut Ramon Berenguer IV.
© Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de la piscina exterior de l'Institut Ramon Berenguer IV.
© Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de Institut Ramon Berenguer IV.
© Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
Bibliografia (22)
Rutes i Apunts (4)
-
Rutes 78
-
Rutes 42
-
Rutes 102
Societats
