Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres (12)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (15)
-
Institut Ramon Berenguer IV
Francesc Bassó i Birulés, Oriol Bohigas i Guardiola, Joaquim Gili i Moros, Josep Maria Martorell i Codina
El projecte original correspon a un Institut Laboral encarregat pel Ministeri d’Educació, dins un programa de desenvolupament endegat després de la postguerra. L’edifici s’articula en forma d’una gran H que dóna lloc a un pati d’entrada i a un pati posterior més petit. Les dues ales laterals que flanquegen el primer recinte es destinen a aules, mentre que la part posterior acull les dependències comunes. La planta s’organitza extensivament, seguint un esquema de corredors axials que donen accés a cada part del programa. Les cobertes de les aules segueixen dos tipus, segons la seva posició: un primer tipus en dents de serra, amb el vessant de directriu circular, i un segon tipus amb una coberta de teula amb dos vessants desiguals, un cos baix adossat i les obertures als tancaments laterals. El conjunt reflecteix un exercici d’aplicació estricta d’alguns principis del moviment modern, abans de la revisió que els mateixos autors durien a terme durant la dècada següent. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: InteriorismeCinema AtenasSeu de l’Editorial Gustavo Gili
Francesc Bassó i Birulés, Joaquim Gili i Moros
La nova seu de l’editorial Gustavo Gili ocupa el pati interior d’una illa de cases de l’Eixample, habitualment replets de cossos baixos destinats a garatges, magatzems i usos semblants. En tractar-se d’un programa molt atomitzat que exigia nombroses servituds, l’edifici queda dividit en tres cossos clarament diferenciats. El cos central allotja les oficines comercials i tècniques. Aquest cos queda enfrontat al jardí d’entrada, des d’on s’accedeix a través d’un vestíbul de doble alçària, l’únic espai dotat d’unes connotacions àuliques i arquitectòniques clarament visibles. El cos de l’esquerra allotja la direcció i les seves dependències annexes. El cos de la dreta es destina a emmagatzematge i paqueteria, i queda clarament separat dels dos anteriors. L’estructura forma una retícula independent dels tancaments i adopta un mòdul diferent en cadascun dels cossos, ben diferenciats en la solució de la coberta.Habitatges i Tallers del Polígon Montbau
Francesc Bassó i Birulés, Joaquim Gili i Moros
El pla de Montbau es planteja com una operació de prestigi i amb possibilitats d’experimentació. En 31 hectàrees es proposen una gran varietat de tipologies edificatòries i com a fet diferencial respecte a d’altres intervencions de l’època, es posa també l’èmfasi a l’aspecte social. L’objectiu de la diversitat arquitectònica també busca donar resposta a una diversitat sociològica i que el barri sigui adient i atractiu per a diferents classes socials. Com a resultat, a més de les torres i blocs lineals, es construeixen 2 conjunts de habitatges unifamiliars. El popularment conegut com “les casetes blanques” que adopta una implantació singular respecte al conjunt i aquests 14 habitatges entre mitgeres que segueixen la mateixa orientació dels blocs lineals (sud-est /nord-oest). Seguint la topografia del lloc, l’habitatge pot comptar, a la planta inferior, amb un taller colindant. Té accés tant des de l’interior de la casa com un independent des del carrer de sota. Els habitatge son simètrics, de dos en dos amb petites variacions a les distribucions. Les cuines o les sales donen alternativament a la terrassa, que és la coberta dels tallers. L’habitatge es desenvolupa en 2 nivells: al d’accés trobem la cuina i la sala i a la planta superior 3 dormitoris i un bany. El fet de comptar amb aquests tallers també reforça els equipaments del barri i complementen al centre comercial.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaSeu de l’Editorial Gustavo GiliPremi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaBloc i Galeria Comercial del Polígon MontbauArxiu
-
Dibuix
Perspectiva de l'accés a l'Institut Ramon Berenguer IV.
© Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de Institut Ramon Berenguer IV.
© Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Persperctiva de l'interior d'una aula de l'Institut Ramon Berenguer IV.
© Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de la piscina exterior de l'Institut Ramon Berenguer IV.
© Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
Bibliografia (22)
Societats
