Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
La configuració de l’edifici adopta criteris de claredat i economia en funció del breu termini imposat per la redacció del projecte i la seva construcció. La discriminació entre les funcions docents i les funcions representatives queda reflectida en la composició formada per dos cossos. El cos de l’aulari, de dues plantes, se situa en paral·lel a l’avinguda Diagonal, amb tres patis de llum a la banda central. El cos que allotja les funcions administratives i d’estudi té cinc plantes i se situa en sentit perpendicular. La planta baixa, que només conté aules a la banda posterior, comunica tots dos cossos en un únic espai de circulació. L’estructura de tot l’edifici, d’acer laminat, forma un mòdul regular de 6,20 x 3,84 metres, que es dobla a les estances que requereixen més superfície. L’edifici aplica uns criteris d’economia constructiva que renoven les pautes aplicades a Catalunya per la primera generació d’arquitectes moderns.
Estilísticament, l'edifici està plenament vinculat als principis de De Stijl i l’arquitectura de Mies, concretament al campus de l’IIT de Chicago. Sovint s'ha valorat com el millor exemple de l’arquitectura del Moviment Modern a Catalunya i el que millor qualifica la línia racionalista compromesa amb la tecnologia. Per exigències de calendari, aquesta obra es va dur a terme en un temps rècord, tot just un any entre projecte i construcció. El projecte es va concebre i plasmar en un mes i mig, resolent fins al màxim qualsevol element que pogués crear un dubte a l’obra.
L’edifici consta de dos volums perpendiculars. Un horitzontal i un altre vertical, que divideix l'horitzontal per la meitat. L’horitzontal conté les aules i la zona representativa i el vertical la zona administrativa i els seminaris. La zona d’aules és formada per dos cossos paral·lels, separats per tres patis interiors; mentre que la zona representativa té una forma més dinàmica a causa de les diverses funcions que hi ha. Des de l’entrada, un corredor ampli, que travessa el vestíbul d'accés, exerceix el paper d’eix de la composició, situant-se a la dreta un pati interior de vidre.
L’estructura consisteix en un entramat metàl·lic de pilars i jàsseres. En el volum horitzontal s’alternen mòduls simples de 6,20 x 3,84 amb dobles de 12,40 x 3,84, els darrers corresponen a les aules i els primers als elements de circulació. Al volum vertical tots els mòduls són iguals —de 6,20 x 5,76—. La sala d’actes, de més altura, es cobreix amb pòrtics metàl·lics de 17 m de llum. Aquesta sala es tanca per tres costats amb una paret revestida de granit vermell, que adopta la forma d'U amb l’obertura de vidre orientada a nord.
La plàstica de l'edifici s'ha confiat a la retícula de l'estructura, que es deixa vista majoritàriament, tancant les obertures amb parets revestides de gres blanc. A les rematades de les façanes s'han disposat uns fronts d'alumini estriat que conformen els goterons i resolen els lliuraments de la coberta.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaFacultat de Dret de la UBGiráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages
Facultat de Dret de la UB
Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages
La configuració de l’edifici adopta criteris de claredat i economia en funció del breu termini imposat per la redacció del projecte i la seva construcció. La discriminació entre les funcions docents i les funcions representatives queda reflectida en la composició formada per dos cossos. El cos de l’aulari, de dues plantes, se situa en paral·lel a l’avinguda Diagonal, amb tres patis de llum a la banda central. El cos que allotja les funcions administratives i d’estudi té cinc plantes i se situa en sentit perpendicular. La planta baixa, que només conté aules a la banda posterior, comunica tots dos cossos en un únic espai de circulació. L’estructura de tot l’edifici, d’acer laminat, forma un mòdul regular de 6,20 x 3,84 metres, que es dobla a les estances que requereixen més superfície. L’edifici aplica uns criteris d’economia constructiva que renoven les pautes aplicades a Catalunya per la primera generació d’arquitectes moderns.Ampliació de la Facultat de Dret de la UB
Enric Sòria i Joan Ignasi Quintana, Arquitectes, Joan Ignasi Quintana, Enric Sòria i Badia
Audiovisual
-
3:35
Guillermo Giráldez explica la Facultat de Dret de la UB