Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

  • Facultat de Dret de la UB

Memòria

La configuració de l’edifici adopta criteris de claredat i economia en funció del breu termini imposat per la redacció del projecte i la seva construcció. La discriminació entre les funcions docents i les funcions representatives queda reflectida en la composició formada per dos cossos. El cos de l’aulari, de dues plantes, se situa en paral·lel a l’avinguda Diagonal, amb tres patis de llum a la banda central. El cos que allotja les funcions administratives i d’estudi té cinc plantes i se situa en sentit perpendicular. La planta baixa, que només conté aules a la banda posterior, comunica tots dos cossos en un únic espai de circulació. L’estructura de tot l’edifici, d’acer laminat, forma un mòdul regular de 6,20 x 3,84 metres, que es dobla a les estances que requereixen més superfície. L’edifici aplica uns criteris d’economia constructiva que renoven les pautes aplicades a Catalunya per la primera generació d’arquitectes moderns.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Estilísticamente el edificio se encuentra plenamente vinculado a los principios de De Stijl y la arquitectura de Mies, concretamente el campus del IIT de Chicago. A menudo se ha valorado como el mejor ejemplo de la arquitectura del Movimiento Moderno en Cataluña y el que mejor cualifica la línea racionalista comprometida con la tecnología. Por exigencias de calendario, esta obra se llevó a cabo en un tiempo récord, apenas un año entre proyecto y construcción. El proyecto se concibió y plasmó en un mes y medio, resolviendo hasta el máximo cualquier elemento que pudiera crear una duda en la obra. El edificio se compone de dos volúmenes perpendiculares. Uno horizontal y otro vertical, que divide el horizontal por la mitad. El horizontal contiene las aulas y la zona representativa, y el vertical la zona administrativa y los seminarios. La zona de aulas está formada por dos cuerpos paralelos, separados por tres patios interiores; mientras que la zona representativa tiene una forma más dinámica a causa de las diversas funciones que alberga. Desde la entrada, un amplio corredor, que atraviesa el vestíbulo de acceso, ejerce el papel de eje de la composición, situándose a su derecha un patio interior acristalado. La estructura consiste en un entramado metálico de pilares y jácenas. En el volumen horizontal se alternan módulos simples de 6,20 x 3,84 con dobles de 12,40 x 3,84, los últimos corresponden a las aulas y los primeros a los elementos de circulación. En el volumen vertical todos los módulos son iguales —de 6,20 x 5,76—. La sala de actos, de mayor altura, se cubre con pórticos metálicos de 17 m de luz. Esta sala se cierra por tres lados con una pared revestida de granito rojo, que adopta la forma de U con la abertura acristalada orientada a norte. La plástica del edificio se ha confiado a la retícula de la estructura, que se deja vista en su mayor parte, cerrando los vanos con paredes revestidas de gres blanco. En los remates de las fachadas se han dispuesto unos frentes de aluminio estriado que conforman los goterones y resuelven las entregas de la cubierta.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa