Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Edifici de planta baixa i pis . teulada a dues vessants . en la façana s'observa una composició que reflecteix la simetria de l'edifici. A la planta baixa hi ha dues entrades que donen pas a dues aules i escales d'accés. els portals d'entrada i quasi tota l'alçada de la 1ª planta estat realitzats amb maó vist i la resta de la façana és estucada. Destaquen: el treball de maó en les obertures de les dues plantes i les decoracions de ceràmica. La façana s'acaba amb un frontó on s'hi inscriu l'escut del poble dels Hostalets fet amb pedra artificial . a les façana laterals s'hi obren finestres i se segueix el mateix sistema de composició. Hi ha un cos adossat a la façana posterior que és de construcció més recent. El terrens eren propietat de Pere Pujol. L'edifici ha estat reformat. A la planta primera on inicialment hi havia les vivendes dels mestres ara hi ha aules. S'ha conservat la distribució del es escales interiors i tot l'exterior de l'edifici. El carrer J. Mestre Ladós va ser urbanitzat a primers del s.XX. Aquest edifiqui forma part d'un conjunt format pels de les cases nº 1,3,5,7.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. A la planta baixa hi ha dues entrades (una pels nois i una altre per les noies) que donen pas a dues aules i a escales d'accés, mentre que a la planta superior hi ha els pisos on s'allotjaven els mestres. Els portals d'entrada i quasi tota l'alçada del primera planta estan realitzats de maó vist i la resta de la façana és estucada. Destaquen el treball de maó de les obertures de les dues plantes i les decoracions de ceràmica. La façana, de composició simètrica, s'acaba amb un frontó on s'hi inscriu l'escut del poble dels Hostalets fet de pedra artificial. A les façanes laterals s'hi obren finestres i se segueix el mateix sistema de composició. La composició de les obertures presenta una gran originalitat, ja que són estretes i amb perfils escalonats, amb les llindes emmarcades amb trams de maó. S'ha conservat la distribució de les escales interiors i tot l'exterior de l'edifici. Tot i que en un inici les escoles van ser projectades el 1910 per Miquel Madorell i Rius en un solar cedit a l'Ajuntament per Joan Godó Llucià, el projecte executat va ser un altre que recull les línies bàsiques del de 1910, finalment redactat per Josep Domènech i Mansana com a arquitecte del Ministeri d'instrucció pública. La primera pedra es va col·locar el juliol de 1913, i l'edifici s'inaugurà el 1919. Ha funcionat com a escola fins l'any 2005 i actualment allotja un esplai, l'Aula de Música, l'Arxiu Fotogràfic i Documental del municipi i les oficines de Correus. En origen, els terrenys eren propietat de Pere Pujol. Aquest edifici forma part d'un conjunt format per les cases n. 1, 3 i 5 del mateix carrer. Josep Domènech i Mansana va ser arquitecte del Ministerio de Instrucción Pública des del 1917 pel qual va construir les escoles públiques de Badalona, Argentona, Esparreguera, etc. Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona, arquitecte municipal de Sant Celoni i autor dels magatzems "El Águila" de Barcelona. El carrer Mestre Ladós, on s'ubica l'Escola Renaixença, va ser urbanitzat a principis del segle XX. L'edifici es coneix també com a Escoles Públiques i "Escuelas Nacionales".

Font: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació