Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

En Imatges

  • Josep Domènech Mansana

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Ciutat Jardí de Ribes Roges

    Josep Domènech Mansana, Josep Font i Gumà, Bonaventura Pollés i Vivó

    El conjunt urbanístic de Ribes Roges està format per carrers paral·lels i perpendiculars a la línia de mar. Queda delimitat pel passeig de Ribes Roges, els carrers de Marcel·lina Jacas, de Legazpi i d'Àlvaro de Bazán i el torrent de Sant Joan, el carrer de Pere III el Gran i gran part de la mansana delimitada pel Passeig i els carrers de Lluís de Requesens, de Pere III el Gran i d'Isaac Peral. Cada illa conté diverses parcel·les ocupades per habitatges unifamiliars envoltats de jardí. Tot i que en conjunt no presenta una unitat estilística, encara conserva alguns dels edificis originals, principalment al sector de mar, que presenten característiques pròpies dels estils modernista i noucentista. Dels exemples més propers al modernisme es conserven la Vil·la Argentina i la Vil·la Montserrat (arquitecte Josep Domènech Mansana); el xalet del Doctor Ribot (Vil·la Esperanza) i la Vil·la Laguarda (ambdues de l'arquitecte Bonaventura Pollés Vivó), i la Vil·la Teresa (Modest Tauler Benítez, arquitecte). I dels xalets més propers al noucentisme destaquen la Vil·la Isabel (de Ramon Frexé Mallofré, de 1910-1912); el xalet Vivancos (obra de Josep M. Miró Guibernau, de 1923); el xalet de Dolors Rutllan (de Manuel Joaquim Raspall Mayol, 1925) i la Vil·la Adelina i els xalets de Joan Robert i de Lluís Pàmies (obres d'Antoni Pons Domínguez, 1923, 1925 i 1926). L'origen de la urbanització de Ribes Roges fou iniciativa de la Sra. Anna Raventós de Saurí, presidenta de l'Empar de Santa Llúcia, institució benèfica que havia de ser la beneficiària dels guanys produïts per la urbanització. També de la vilanovina Marcel·lina Jacas, que posseïa un patrimoni considerable heretat del seu pare i d'un oncle, tots dos indianos, i que va cedir els terrenys rústics de la seva propietat per a la construcció dels xalets per aconseguir fons per al sosteniment de l'entitat. La primera pedra dels 10 primers xalets va ser col·locada l'any 1910. Aquest mateix any, la Junta encarregà les construccions a diversos arquitectes i deixà en mans de l'arquitecte municipal B. Pollés la realització del projecte del Passeig Marítim i el pla general de distribució dels solars. El conjunt es troba desvinculat de la trama urbana de la ciutat. El torrent de Sant Joan i la via del ferrocarril van dificultar des del començament el seu creixement i expansió i quedava fora de l'àmbit que comprenia el "Plano General" de Gumà i Ferran i, per tant, de les directrius d'eixample que fixava el pla. L'any 1917, l'arquitecte municipal Josep M. Miró i Guibernau projectà l'ordenació total del sector d'acord amb la tipologia de ciutat jardí. S'autoritzà la realització del Passeig i es va fer el traçat complet de la trama viària i l'estudi dels enllaços amb la ciutat. L'estudi del traçat dels enllaços, tot i que fou molt correcte, no va ser mai executat per la dificultat que suposava la ubicació de la fàbrica Pirelli. El 1967 un nou Pla d'Ordenació permeté un increment de la densitat constructiva dels edificis, fet que provocà l'abandonament de la idea de ciutat-jardí i l'enderroc dels habitatges originals; aquest fet portà a conseqüència l'enderroc de molts xalets unifamiliars, per ser substituïts per blocs d'apartaments. Com a reacció a aquesta tendència, l'any 1981 fou aprovat un nou Pla General d'Ordenació que intenta protegir aquests habitatges mitjançant la qualificació de Ribes Roges com a "zona de conservació de ciutat jardí".
  2. Vil·la Argentina

    Josep Domènech Mansana

    Vil·la Argentina

    Es tracta d'un edifici unifamiliar aïllat amb jardí al voltant destinat originàriament a ús bifamiliar. L'immoble es troba aixecat respecte de la rasant del carrer i està compost de planta baixa i una planta pis. La forma de la planta és sensiblement rectangular amb mirador i escala adossada als que posteriorment s'ha aixecat una planta i s'ha cobert. Consta d'una ampliació lateral per a la instal·lació d'una cuina. La coberta és de teula àrab a diferents vessants. Les parets de càrrega són de paredat comú i totxo. Els forjats són de bigues de ferro i revoltó de rajola. La major part de les obertures són amb llinda. Algunes tenen la llinda esglaonada. L'obertura de la planta baixa que dóna accés a la terrassa és d'arc apuntat. Utilització del totxo vist en diferents parts com les mènsules esglaonades de maó del balcó, la xemeneia, etc. Trobem elements decoratius aplacats de ceràmica vidriada.
  3. Mercat d'Esparraguera

    Josep Domènech Mansana

  4. Vil·la Montserrat

    Josep Domènech Mansana

    Vil·la Montserrat

    Es tracta d'un edifici unifamiliar aïllat amb jardí al voltant. L'immoble és de la planta és sensiblement rectangular i es compon de planta baixa i una planta pis sota cobertes inclinades de teula plana de les que sobresurt una torratxa -mirador de planta quadrada i coberta de pavelló. El cos davanter és de planta baixa amb terrassa i pèrgola superior. El soterrani va ser construït posteriorment i es fa servir com a garatge. Les parets són de paredat comú i totxo. Els forjats són de bigues de ferro i revoltó de rajola i de bigues de formigó i revoltó ceràmic. Hi ha obertures amb llinda i altres d'arc apuntat. Presència d'ornamentació amb aplacats de ceràmica vidriada i trencadís. Trobem totxo vist en arcs, pilars, capcers, mènsules, ampits i llindes. A la torratxa hi ha un important ràfec sustentat per mènsules. La coberta és de teula plana en part vidriada que forma un dibuix.
  5. American Bar

    Josep Domènech Mansana

  6. Torre de Can Bonet

    Josep Domènech Mansana

    Torre de Can Bonet

    La torre de Can Bonet es troba dins del moviment artístic del Modernisme, reflectit en les seves estructures, obertures i en la decoració. La seva principal línia de ressalt és un edifici construït a partir d'un sòcol carreuat, que en aquest cas és de pedres ben encaixades. A partir d'aquesta obra, que envolta tot el perímetre de la casa, comencen els murs totalment pintats de blanc i on s'han disposat els elements d'obertura i els elements decoratius. L'estructura de la casa conforma una confluència de cossos en sobresortit a partir d'una planta quadrada. Totes les habitacions o sales tenen sortida a l'exterior mitjançant finestres o balcons, cosa que representa un màxim aprofitament de la llum natural (un dels principis i preocupacions de l'època). Aquests cossos presenten, tots ells, planta baixa, pis i golfes. La tipologia de les obertures, a partir sempre de finestres rectangulars més o menys allargades, és un dels exemples més reeixits de l'edifici, per la forma de la part superior i la utilització del maó vist. A la planta baixa hi ha la conjuminació d'arcs rodons i de variants trilobades i apuntades, amb l'emmarcament superior de maó en alguns dels casos simulant l'arc típic de descàrrega. Hi ha dues entrades, una és l'entrada principal de la casa i l'altra és una sortida al jardí. L'entrada principal té porta rectangular amb tractament superior de la disposició dels maons deprimint l'obertura per acabar en una mena d'arc de descàrrega i a nivell del que seria la línia d'imposta, hi ha decoració esgrafiada. A la part superior, la porta presenta una teuladeta de protecció (porxada) de teules vidriades, sostinguda per permòdols de fàbrica de maó i recolzada a la paret. Per sota i entre els permòdols hi ha un fris esgrafiat amb la llegenda "Ave Maria". El teuladet té coronament decoratiu de dues boles. La segona porta, considerada de sortida al jardí, és de característiques similars. Té la porxada de fàbrica de maó sostinguda per columnes i a la part adossada al mur. Per sobre s'origina i descansa una balconada de sortida al pis. Al llarg del pis, s'observen les alternances de finestres i balcons amb les tipologies ja descrites, solament afegint-hi el treball de forja quan es tracta dels balcons. Els balcons són en volada, les llosanes es troben sobre el sosteniment de modillons de ferro forjat i la barana de barres verticals amb elements decoratius circulars en voluta. La part superior continua el tractament de la disposició del maó dins de les variants trilobades. Hi ha elements de ceràmica a la línia d'imposta. En el nivell de les golfes, les obertures s'alternen de dues a tres i unes obertures amb diferents tipologies d'arcs, rodons i apuntats. Adossada entre els cossos del Sud-est s'aixeca una torre mirador de planta quadrada i dividida en planta baixa i tres pisos, comptant amb la galeria que hi ha sota la teulada. Al llarg dels seus murs hi ha les obertures de finestres corresponents a les tipologies ja descrites, així com dins de l'últim registre, hi ha elements cantoners esgrafiats i pintura de diferent color emmarcant la zona de galeria oberta sota teulada. La coberta de la torre és de teules vidriades conjuminant el vermell i el verd. Pel que fa a les cobertes dels altres cossos cal esmentar que són a dos vessants de teules amb la mateixa conjuminació d'abans i carener perpendicular a la façana. L'acabament és en voladís recte trencant el ritme d'inclinació amb el sosteniment a cada extrem mitjançant permòdols. A la part posterior de la casa, destaca un cos circular sobresortit (com un absis), destinat a la saleta-fumador (espai omnipresent en la distribució d'habitacions de la casa i sobretot la casa-torre). És de forma circular, tal com ho demostra la seva projecció a l'exterior, i d'estructura semblant a les glorietes de jardí com a element aïllat de la casa. La base és del mateix tipus que el sòcol que envolta la casa, a partir d'aquí s'aixequen les columnes de sosteniment rodones i llises on a la seva part superior es troben decorades amb trencadís ceràmic blanc, blau i groc formant un dibuix ondulant. L'entaulament és tot seguit sense motllures de cap mena i a partir de la línia de permòdols es forma una decoració, primer d'ondulacions i espirals, i després un de més prim (efecte naturalista que potser representa l'aigua). Els permòdols de sosteniment es corresponen a cadascuna de les columnes en número i ubicació, és de suposar que l'efecte és més aviat decoratiu que no pas de sosteniment. Les teules estan conjuminades en vermell i verd. A la façana principal, al nivell del primer pis i sobre la porta d'entrada, a mà dreta, es troba adossada al mur una estàtua sobre basament, i sota dosseret, de maó i coronació cònica amb revestiment de trencadís ceràmic. Tot el conjunt és una obra força reeixida de l'arquitecte modernista a la que s'ha d'afegir, a títol informatiu, tot un annex de jocs d'aigua que recorrien el camí des de dalt fins a l'entrada de la finca, la qual cosa acabava de donar aquell esperit naturalista, de moviment i dinamisme que caracteritzava a to el fenomen del Modernisme. MASOVERIA La masoveria és un edifici de planta rectangular, més alt que ample i que en la seva façana principal mostra planta baixa, pis i golfes. L'entrada pot realitzar-se des de l'exterior de la tanca, a peu de la carretera o per la façana lateral dins del límit de la tanca. Els dos accessos són portes rectangulars protegides per un teuladet de tres tremujals i el superior gairebé inexistent de teules vidriades i boles de coronament decoratives. La porta de la façana lateral té la protecció amb teuladet a dos vessants. Les obertures de les finestres tenen una formulació rectangular. A la planta baixa i a la façana principal hi ha una parella de finestres- al gust "coronella"- amb l'arc amb llinda amb la part superior deprimida (sensació d'embut al revés). Al pis, continuen les finestres rectangulars, amb ampit de maó i formulació d'arc, deprimit per la disposició dels maons així com eixamplada de la llinda donant la sensació d'una cortina. A l'obertura de les golfes hi ha una finestra amb variant d'arc rebaixat i més proper a l'arc de descàrrega. La teulada és a dos vessants, d'escàs voladís acabant amb els extrems rectes. A diferents punts de la façana hi ha motius de ceràmica foradada amb funcionalitat d'aireig i ventilació. A la part posterior de la casa hi ha un cos més baix amb funcions de garatge així com un altre cos auxiliar a continuació. Es troba dins del mateix estil que la Torre de Can Bonet. Tipus de casa-torre d'estiueig de finals de segle XIX. Fou construïda per Josep Domènech i Mansana (1916) per al senyor Manuel Bonet, fill de Tarragona que després de casat es traslladà a Barcelona on va fundar la Casa de Patents i Marques. El seu únic fill, Bonet del Rio, fou tinent d'alcalde de San Sebastián i accidental de Barcelona, delegat de cultura i president del Centre Artístic. Després de la Guerra van voler tornar a la casa, però els temps havien canviat i ho deixaren. Actualment, la volia adquirir la Generalitat de Catalunya.
  7. Antic Escorxador de Esparraguera

    Josep Domènech Mansana

    Antic Escorxador de  Esparraguera

    L'Escorxador d'Esparreguera és una de les obres de Domènech Mansana que estan concebudes al límit de l'estètica modernista amb el Noucentisme. Alguns detalls constructius i l'ús del maó vist perfilant obertures evoquen encara les fonts modernistes, però la manca de decoració afegida i la planta i la secció basilicals de l'edifici són ja d'encuny noucentista. Així, doncs, l'immoble, que ocupa una superfície de 300 m2, consta de tres naus separades per columnes, la central més alta que les laterals, que són simètriques. La coberta de la nau central és una teulada a dos vessants, mentre que les laterals es cobreixen amb teulades a un vessant. A la nau major, la façana principal s'ordena respecte a un eix central, on se situen la porta d'accés, en arc apuntat perfilat de maó i botons de ceràmica vidriada verda a les impostes, i al capcer, un gran finestral, també apuntat, dividit en tres part per dos mainells. A cada frontis de les naus laterals hi ha una gran finestra amb un arc ondulat, forma que es repeteix als finestrals de les façanes laterals. L'edifici rep també llum natural de la línia de finestres que s'obren a la part superior dels costats de la nau central, els quals repeteixen la forma ondulada de les llindes i són tripartides amb sengles mainells. Les cornises estan decorades amb dentells situats sota el ràfec, i als extrems d'aquest hi ha uns ornaments esglaonats a manera de mènsules. L'escorxador va deixar de funcionar com a tal el 1985. Aleshores va ser usat com a centre cultural, i acollí exposicions, i els castellers, els geganters i els diables d'Esparreguera. És la Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana d'Esparreguera, usuàries d'aquest equipament, la que aglutina els diferents grups. Josep Domènech Mansana era fill de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Fou també arquitecte municipal d'Esparreguera i de Sant Celoni, on projectà la Casa de la Vila, l'Ateneu i l'Escorxador, i professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona.
  8. Escoles Nacionals

    Josep Domènech Mansana

    Escoles Nacionals

    Edifici de planta baixa i pis . teulada a dues vessants . en la façana s'observa una composició que reflecteix la simetria de l'edifici. A la planta baixa hi ha dues entrades que donen pas a dues aules i escales d'accés. els portals d'entrada i quasi tota l'alçada de la 1ª planta estat realitzats amb maó vist i la resta de la façana és estucada. Destaquen: el treball de maó en les obertures de les dues plantes i les decoracions de ceràmica. La façana s'acaba amb un frontó on s'hi inscriu l'escut del poble dels Hostalets fet amb pedra artificial . a les façana laterals s'hi obren finestres i se segueix el mateix sistema de composició. Hi ha un cos adossat a la façana posterior que és de construcció més recent. El terrens eren propietat de Pere Pujol. L'edifici ha estat reformat. A la planta primera on inicialment hi havia les vivendes dels mestres ara hi ha aules. S'ha conservat la distribució del es escales interiors i tot l'exterior de l'edifici. El carrer J. Mestre Ladós va ser urbanitzat a primers del s.XX. Aquest edifiqui forma part d'un conjunt format pels de les cases nº 1,3,5,7.
  9. Cinema Kursaal

    Josep Domènech Mansana, Francesc Vilaró

  10. Ajuntament de Sant Celoni

    Josep Domènech Mansana

    Ajuntament de Sant Celoni

    Edifici civil compost d'una planta baixa i dos pisos. El cos central està cobert a quatre vessants i els cossos laterals, amb una sola planta, té una coberta plana coronada amb una balustrada. Del cos central destaca en destaca la torre del rellotge, de planta quadrada i de coberta plana emmarcada per un potent ràfec. D'aquesta torre en sobresurt al capdamunt una piràmide de ferro amb campanes. Els elements formals i decoratius tendeixen a l'estètica modernista. Aquest edifici es troba a la Plaça Major o Plaça de la Vila. La Plaça Major és l'espai urbà més important del casc antic de la vila, en aquesta es troben altres edificis representatius de l'arquitectura de finals del segle XIX i inicis del segle XX.
  11. Escorxador Municipal de Sant Celoni

    Josep Domènech Mansana

  12. Escoles Púbiques

    Josep Domènech Mansana

  13. Quinta de Salut l'Aliança

    Josep Domènech Mansana

Bibliografia