Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Situada en un replà sobre un petit turó, al peu del Cap de Grill, al nucli urbà de Cantallops. Junt amb la capella romànica del Sant Sepulcre d'Olèrdola és l'únic edifici de caràcter religiós de planta circular existent al Penedès. És un edifici singular, de molta visibilitat des de tot l'entorn. Té un caràcter emblemàtic i al seu interior es venera una imatge de Santa Margarida. A més la creu que hi ha sobre l'altar era una creu processional barroca.

És sufragània de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó.

Hi ha antecedents històrics sobre l'existència d'una capella de Santa Margarida, així, l'any 1579, Jaume Peipo d'Avinyonet, en el seu testament deixà una quantitat per arreglar la Capella de Santa Margarida de Cantallops, i el 1729 el Visitador General de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó mana que els obrers d'Avinyonet anessin a arreglar la capella de Santa Margarida de Cantallops (ESCOFET, 1981).

Un dels senyals d'identitat de Cantallops és l'església que domina el poble, que va ser consagrada el 20 de juliol de 1975 pel bisbe Capmany. A principis de l'any 1975, l'església de Cantallops (que encara es conserva a la carretera) tenia una gran esquerda, i a més s'havia de travessar la carretera i era perillós. Fruit de l'empenta col·lectiva, a l'abril, la família Fortuny Algueró ja havia cedit un terreny a Cap de gruill, i els plànols ja estaven fets, així com tots els papers en regla. El dia 14 es va començar a construir el nou edifici, i als tres mesos, el 20 de juliol, s'inaugurava.

Tothom va treballar per fer realitat el projecte, sota el càrrec dels dos paletes del poble (Joan Ràfols i Josep Guilera). Els diumenges eren els dies de màxima activitat. S'explica que per la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d'abril, es van posar més de 3.000 totxanes. No obstant, hi va haver moments delicats, com quan es feia la cúpula, o quan es posava la campana o la creu.

La forma rodona de l'església al principi va costar d'assimilar, però amb el temps es va convertir en un signe identitari. Era un tret característic del poble. A mig construir, hi havia gent que preguntava si era un dipòsit d'aigua o una plaça de toros. Quan va estar acabada i pintada, també es deia que semblava un pastís de nata amb maduixes. Però, en realitat, molta gent reconeixia Cantallops per l'església circular (GUILERA ALEMANY, 2000).

La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada l'església actual, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X. Resulta interessant la casualitat històrica de l'existència, en documentació del segle XI, de un Llop-Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el "Campo de Lupo" (Cantallops?), encomenat l'any 1176 a Bertran de Solario, l'amo de Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a).

L'antiga església que es troba al carrer de Santa Margarida (que segueix el traçat de la carretera nacional, va ser construida pel pare d'en Llopart entre els anys 1952 i 1958. Va ser pagada pel poble i els rics propietaris. La pedra es va portar des de les pedreres que encara es poden veure sota el cementiri de les Gunyoles (informació oral, Julià Marcè).

Abans de la Guerra Civil hi havia una altra capella de Santa Margarida prop del camí dels Xops, amb un petit barri empedrat marcat per cancells baixos.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.