Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Església de planta basilical, de reduïdes dimensions, de tres naus i amb absis semicircular. És orientada de nord a sud, amb la façana principal a nord. Per l 'oest està unida mitjançant un cos intermedi a un edifici que és una habitatges d 'aire noucentista; en canvi, el seu lateral est és lliure. Ambdós edificis formen un conjunt ben integrat. L'església és feta, exteriorment, de pedra sense polir i tallada en carreus regulars amb els quals es composa tota la construcció, de manera que en forma part inherent l 'ornamentació. Des del punt de vista estilístic, és un edifici eclèctic on es conjuminen elements neoromànics i neogòtics reinterpretats de manera personal, que li atorguen un caire de modernitat, amb la tradicional concepció basilical, en planta i secció, recuperada del renaixement. La façana principal segueix una forma esglaonada reduint -se en altura a causa de la secció marcada per la nau central i les dues laterals, més baixes. S 'acaba estilitzant lleugerament amb l 'ajuda del campanar d'espadanya de dos ulls que corona la façana. Està marcada per un eix de simetria en el que apareix el portal d 'entrada d 'arc de mig punt, amb una arquivolta decorada amb motius geomètrics quadrats refosos. Les impostes formen una paraula a dreta i esquerra que composen el nom de Domus Domini. La porta és de fusta reblonada. Segueix l 'eix una finestra esvelta i ornamentada, acabada amb arc calat amb un rosetó en el timpà. Il·lumina i acoloreix l'interior gràcies a un vitrall policromat que forma unes onades molt particulars i ornamentades a base de roses vermelles; a sota hi ha una barbacana o matacà, sustentada per cartel·les, que serveix per protegir el portal. Al laterals d 'aquest eix central, ja situats en la secció corresponent a les naus petites, se situen dues finestres més en forma de gran espitllera amb perfil acabat amb arc lobulat. En el seu perfil s 'hi disposen aparells més rústecs i sobresortits. El tancament és un vitrall semblant al del finestral central i està protegit per una barra vertical de ferro forjat ornamentat amb florons. Les façanes laterals són gairebé cegues i presenten com a decoració un ritme de permòdols de cornisa en dos nivells, corresponents a l'alçada de les naus, estan cobertes amb teulades inclinades. Al lateral est apareix una segona porta més simple, d'arc de mig punt i amb un gablet de pedra. L'absis encapçala la nau principal pel sud, amb la part superior del perímetre semicircular recorregut per una sèrie de finestres en arc de mig punt i amb esplandit inclinat, que il·lumina l 'interior mitjançant petits claustres calats amb vitralls policromats, formant grups de tres en cada un dels arcs. Té coberta semi cònica. L 'altar també és il·luminat per un òcul circular situat a la testera sud de la nau. Totes les obertures filtren una llum policromada gràcies als seus magnífics vitralls la qual cosa proporciona un cert aire màgic a l'interior. La nau central és coberta en el seu interior per una volta apuntada i els arcs que sustenten les naus laterals també són ogivals, amb els capitells decorats de maó. Els murs són arrebossats i pintats, amb elements en ressalt de maó rogenc vist, i amb decoracions estucades i pintades a l 'absis. Sobre el vestíbul hi ha un altell destinat al cor, al qual s 'accedeix per una escala a cada lateral, molt estreta i inclinada. Es protegeix amb una barana de forja molt ornamentada. A l 'extrem de la nau lateral esquerra, just al costat de l 'altar, hi ha un recinte tancat per una reixa, feta també de forja molt decorada. Al seu interior hi ha la custòdia i s 'il·lumina per una finestra policromada oberta a la testera de la nau. L 'altra lateral s 'usa com a sagristia i està tancat d 'obra. Davant seu, hi ha un petit altar dedicat a la Mare de Déu. Un altre element a destacar és una pica baptismal de pedra amb secció cilíndrica i amb una tapa cònica. Aquesta església, dedicada al Sagrat Cor, es construí arran de la instauració de la colònia tèxtil de la Coromina. Coneguda també per fàbrica Pericas i situada a l'extrem del terme de Torelló, sota Conanglell. La colònia es creà sobre un antic molí l'any 1874. L'església, segons indica el portal, es construí o més ben dit s'acabà a l'any 1906. Aquesta fou de les primeres obres que dissenyà l'arquitecte Pericas i Morros, el qual treballava dins d'una estètica híbrida, que girava l'entorn de les solucions gòtiques i tendències gaudinianes amb l'ús de la pedra sense polir.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Obres Relacionades

Conjunt Colònia La Coromina