Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Casa residencial de planta rectangular, planta baixa i dos pisos amb coberta a quatre vessants formada per peces planes disposades a mode d'escames al biaix. Té també una torre de secció quadrada adossada a la part esquerra. Aquesta està constituïda per quatre pisos amb coberta a quatre vessants. Les finestres estan només a l'últim pis, el que li dóna una estètica de campanar romànic a la torre. Sobre el vèrtex de la coberta hi ha un penell. La seva alçada la fa sobresortir més de quatre metres respecte la casa. Està formada per carreus sense polir, el que li confereix una imatge rústega.
L'habitatge presenta una imatge refinada gràcies als elements decoratius. Tot i que el mateix tipus de pedra forma el sòcol, els brancals i les obertures del primer pis, la resta del parament està arrebossat i pintat de groc. El portal de la casa fa espona a la torre i és adovellat formant un arc rebaixat que es confon amb el sòcol. Al mateix eix, i a nivell del primer pis, hi ha un carreu verdós gravat amb la data 1921 i signat amb les inicials J.Mª P, nom de l'arquitecte que va dur a terme el projecte.
Al primer pis s'hi distribueixen finestres rectangulars i relativament grans, unides per franges de pedra sense polir. En el segon, les obertures són més petites i les llindes són decorades amb esgrafiats de línia molt fina i d'un color rogenc en la part de la cornisa. A tramuntana s'adossa una galeria coberta a una vessant amb badius a la part alta. A l'angle sud est hi ha la Verge del Roser.
Al centre de la façana nord-est hi ha una tribuna semicircular amb una coberta semicònica. S'obre per una finestra coronella dividida per dues agulles en forma d'ordre corinti i compost. A la façana nord-oest, també al primer pis, hi ha una galeria adossada i oberta per tres arcs de mig punt. Al seu extrem oest hi ha una capella privada amb absis semicircular cobert a dos aiguavessos.
El segon pis presenta unes obertures més petites contingudes entre dos llistells. Per sobre hi ha l'esgrafiat en tons rogents i formes de medallons, just sota l'ala de coberta, formada per colls i permòdols.
La façana oest s'obre a un jardí a través d'un segon porxo a la planta baixa. Està format per tres arcs de mig punt sustentats per pilars rústics als laterals i per dues columnes més fines i amb capitell decorat el central. Per sobre hi ha la terrassa que s'uneix a la coberta de la capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Al lateral esquerra hi ha quatre arcs que s'obren a la façana oest amb vitralls policromats, representant cadascun d'ells un sant.
Els tres arcs de mig punt del lateral dret porten a la cambra de servei i estan sustentats sobre unes columnes amb capitells esculpits de formes vegetals. Els carcanyols estan decorats amb unes pintures amb medallons i formes geomètriques.
Els interiors estan decorats sota l'atenta descripció de Pericas: sostres enteixinats i paviments de ceràmica, vitralls, arrimadors de ceràmica vidriada i pintures geomètriques i de sanefes a les parets. El mobiliari també s'integra de forma curosa al conjunt.
L'edificació està envoltada de jardins i tancada per un mur de pedra construït amb còdols de riu. El jardí es projecta amb un eix molt marcat i simètric, inspirat en els jardins francesos del Renaixement, amb un estany i font escultòrica amb dos lleons simètrics. Abunden els xiprers, els avets i plataners així com algun arbust que crea formes geomètriques.
La casa pairal de l'arquitecte Pericas es troba situada entre el Puig de les tres creus i la Coromina. Fou construïda vers el 1920, i el portal d'entrada s'inicia el 1921. Era residència de l'arquitecte que la va dissenyar: Josep Mª Pericas. De fet, va ser pensada com una casa d'estiueig per a l'arquitecte i la seva dona. Les línies estilístiques van a cavall d'una barreja d'estils tot marcant un cert eclecticisme, puix que és una arquitectura que discorre entre el Neoromànic i el Noucentisme, i entre aquest i el Modernisme.
Va ser expropiada durant la sedició dels militars feixistes contra el govern de la Segona República i va ser ocupada durant la Guerra Civil. Tot i que van desaparèixer els mobles originals, no va patir danys estructurals greus.
Com que es trobava en un espai més apartat del nucli urbà, i gràcies a les seves dimensions, es va convertir en un sanatori per a pacients amb malalties contagioses. El metge naturalista Honorio Gimeno Pérez (1907-1991) va fer-hi unes concorregudes conferències.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Obres Relacionades
Conjunt Colònia La Coromina
