El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Ubicada a l'illa delimitada pels carrers Tapioles, Blai, Margarit i l'avinguda del Paral·lel del districte de Sants-Montjuïc, l'església de Santa Madrona afronta al carrer Tapioles.
Es tracta d'un edifici religiós, de finals del segle XIX, que fa d'església i rectoria. Cal fer esment, pel seu valor històric i per la seva especial protecció, del portal posterior de l'església. Aquest és un portal barroc que procedeix de l'antiga església.
L'església té planta cruciforme, amb la façana principal afrontant al carrer Tapioles. Té una única nau amb capelles laterals entre els contraforts. El seu absis queda dins del pati d'illa, envoltat de construccions auxiliars darrere d'edificis d'habitatges. Un petit passatge comunica la zona de l'absis amb el carrer Margarit, permetent la visió de la Porta del Convent de Sant Joan de Jerusalem.
La façana principal, orientada a est, té una composició simètrica dividida en tres parts; la nau principal i el cos de capelles a cada lateral. A la part de la nau apareix una zona sobresortint del pla de façana que incorpora l'accés i una rosassa a la part superior d'un finestral de proporcions verticals amb vidres policromats.
La portalada d'accés té una porta rectangular flanquejada per columnes. Com a continuació d'aquests elements s'alcen quatre arquivoltes que s'uneixen en un arc apuntat.
La nau expressa en façana els pendents de la coberta, que és de dos vessants, seguint les capelles la mateixa pendent a una alçada més baixa. Tots els ràfecs són perfils classicistes de pedra amb arcuacions a sota.
El campanar està situat a la zona central de la façana principal i s'alça com a continuació de la part sobresortida d'aquesta façana. El campanar s'eleva, per sobre de la nau, fins a una alçada similar a la de la mateixa nau. Aquesta imponent alçada es va assolint amb diferents canvis de planta del campanar, passant primer de quadrada a octogonal, i després reduint-hi la dimensió d'aquesta.
La façana a sud és cega a excepció d'un rosetó de grans dimensions amb vitralls policroms en la façana del transsepte i unes finestres circulars petites entre els contraforts de la nau.
Les cobertes són totes a dos vessants i la coronació del creuer es fa amb una cúpula semiesfèrica de diàmetre equivalent a la nau central. Aquesta volta està il·luminada per finestres perimetrals d'arc apuntat situades al cimbori. L'absis es cobreix amb una altra cúpula més reduïda.
El parament de totes les façanes estan fets amb carreus de pedra disposats regularment.
L'església es considera neogòtica pel tipus d'estil de les decoracions i les proporcions de les parts que la formen.
Artísticament, cal destacar el portal del Convent de Sant Joan de Jerusalem realitzada completament en pedra i encastada en la part exterior de l'absis de l'església. Té una obertura rectangular flanquejada per columnes d'ordre compost i entaulament clàssic, amb un escut oval. Per sobre d'aquest entaulament presenta una fornícula profusament decorada amb elements barrocs. La imatge del sant titular, dins la fornícula, està destruïda.
T113 Arquitectura, Giuseppe Giacalone, Maria del Mar Viladot
T113 Arquitectura, Giuseppe Giacalone, Maria del Mar Viladot
T113 Arquitectura, Giuseppe Giacalone, Maria del Mar Viladot