Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2026 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2026 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
El canonge Agullana va intrigar, amb el suport de diverses famílies patrícies, per facilitar la implantació jesuítica (1581-1767) sobre una canònica agustiniana i església romànica de Sant Martí (1064). El nou orde era la tendència en voga i la garantia d’uns estudis i una doctrina de prestigi.
La Companyia, aplicant els seus cànons barrocs contrareformistes, va convertir les tres naus en una amb capelles laterals, va prolongar la torre i cegà l’arcuació del claustre per enlairar l’estructura entorn del pati. La fàbrica precedent encara és recognoscible.
Flanquejant el temple es troben les dependències del col·legi i la residència de l’orde. La façana, amb traça i feina de Llàtzer Cisterna, constitueix una de les escenografies més efectistes de la ciutat, amb els seus pòrtics barrocs —el més gran i complex dels quals és el del temple— aïllats sobre un llenç vigorosament encoixinat i encarats en lleuger escorç amb una llarga perspectiva escalonada (s. xvii ).
Després del descens registrat en l’activitat de seminari (1767), en època recent s’ha dedicat parcialment a estudis universitaris i el 2008 es troba en obres per implantarhi la Facultat d’Educació. Desestimat un avantprojecte del 1997 que plantejava una radical i molt pensada actuació en mosaic sobre el conjunt i l’entorn, la reforma actual reconfigura la volumetria del seminari menor i la seva relació amb l’exterior, sense aconseguir implicar el claustre major.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Façana de l'Esglèsia de Sant Martí Sacosta
El canonge Agullana va intrigar, amb el suport de diverses famílies patrícies, per facilitar la implantació jesuítica (1581-1767) sobre una canònica agustiniana i església romànica de Sant Martí (1064). El nou orde era la tendència en voga i la garantia d’uns estudis i una doctrina de prestigi. La Companyia, aplicant els seus cànons barrocs contrareformistes, va convertir les tres naus en una amb capelles laterals, va prolongar la torre i cegà l’arcuació del claustre per enlairar l’estructura entorn del pati. La fàbrica precedent encara és recognoscible. Flanquejant el temple es troben les dependències del col·legi i la residència de l’orde. La façana, amb traça i feina de Llàtzer Cisterna, constitueix una de les escenografies més efectistes de la ciutat, amb els seus pòrtics barrocs —el més gran i complex dels quals és el del temple— aïllats sobre un llenç vigorosament encoixinat i encarats en lleuger escorç amb una llarga perspectiva escalonada (s. xvii ). Després del descens registrat en l’activitat de seminari (1767), en època recent s’ha dedicat parcialment a estudis universitaris i el 2008 es troba en obres per implantarhi la Facultat d’Educació. Desestimat un avantprojecte del 1997 que plantejava una radical i molt pensada actuació en mosaic sobre el conjunt i l’entorn, la reforma actual reconfigura la volumetria del seminari menor i la seva relació amb l’exterior, sense aconseguir implicar el claustre major.
