Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2026 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2026 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
El canonge Agullana va intrigar, amb el suport de diverses famílies patrícies, per facilitar la implantació jesuítica (1581-1767) sobre una canònica agustiniana i església romànica de Sant Martí (1064). El nou orde era la tendència en voga i la garantia d’uns estudis i una doctrina de prestigi.
La Companyia, aplicant els seus cànons barrocs contrareformistes, va convertir les tres naus en una amb capelles laterals, va prolongar la torre i cegà l’arcuació del claustre per enlairar l’estructura entorn del pati. La fàbrica precedent encara és recognoscible.
Flanquejant el temple es troben les dependències del col·legi i la residència de l’orde. La façana, amb traça i feina de Llàtzer Cisterna, constitueix una de les escenografies més efectistes de la ciutat, amb els seus pòrtics barrocs —el més gran i complex dels quals és el del temple— aïllats sobre un llenç vigorosament encoixinat i encarats en lleuger escorç amb una llarga perspectiva escalonada (s. xvii ).
Després del descens registrat en l’activitat de seminari (1767), en època recent s’ha dedicat parcialment a estudis universitaris i el 2008 es troba en obres per implantarhi la Facultat d’Educació. Desestimat un avantprojecte del 1997 que plantejava una radical i molt pensada actuació en mosaic sobre el conjunt i l’entorn, la reforma actual reconfigura la volumetria del seminari menor i la seva relació amb l’exterior, sense aconseguir implicar el claustre major.
Autores
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología
-
Façana de l'Esglèsia de Sant Martí Sacosta
El canonge Agullana va intrigar, amb el suport de diverses famílies patrícies, per facilitar la implantació jesuítica (1581-1767) sobre una canònica agustiniana i església romànica de Sant Martí (1064). El nou orde era la tendència en voga i la garantia d’uns estudis i una doctrina de prestigi. La Companyia, aplicant els seus cànons barrocs contrareformistes, va convertir les tres naus en una amb capelles laterals, va prolongar la torre i cegà l’arcuació del claustre per enlairar l’estructura entorn del pati. La fàbrica precedent encara és recognoscible. Flanquejant el temple es troben les dependències del col·legi i la residència de l’orde. La façana, amb traça i feina de Llàtzer Cisterna, constitueix una de les escenografies més efectistes de la ciutat, amb els seus pòrtics barrocs —el més gran i complex dels quals és el del temple— aïllats sobre un llenç vigorosament encoixinat i encarats en lleuger escorç amb una llarga perspectiva escalonada (s. xvii ). Després del descens registrat en l’activitat de seminari (1767), en època recent s’ha dedicat parcialment a estudis universitaris i el 2008 es troba en obres per implantarhi la Facultat d’Educació. Desestimat un avantprojecte del 1997 que plantejava una radical i molt pensada actuació en mosaic sobre el conjunt i l’entorn, la reforma actual reconfigura la volumetria del seminari menor i la seva relació amb l’exterior, sense aconseguir implicar el claustre major.
