Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaFrancesc Rafat Antoni López DaufíJoan FalguerasAnton PàmiesMercè BoschJosep FerrandoFernando MarzáAureli MoraOmar Ornaque
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental.
Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic..
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Es tracta d’un gran conjunt industrial format per dues naus, una fàbrica i un tercer edifici destinat a oficines i habitatge, units per un pont. Aquest conjunt va ser ampliat els anys 1915-1916 amb un petit cos d’edificació situat al costat de l’habitatge, gràcies a l’adquisició d’un solar veí que el propietari ja havia previst de comprar inicialment. L’any 1923-1924 es va tornar a ampliar amb dues naus més situades al costat de l’edifici d’oficines. La façana actual és el resultat d’aquestes tres fases. L’edifici d’oficines i l’habitatge del cos primitiu adopten un caràcter fantasiós i extravagant a causa del símil establert per l’arquitecte amb un munt de farina, la qual cosa fa que aquest sigui l’edifici en què Masó s’aproxima més al llenguatge de Gaudí. Els volums es descomponen en plans, com a resultat de la seva experiència en el disseny i la construcció de mobiliari. Els magatzems, els tallers i la fàbrica van ser enderrocats l’any 1991. Es tracta d’una obra poc representativa de Masó, però per això mateix és enormement significativa la seva adscripció puntual al món de les al·legories, la sensualitat i la descomposició modernistes, una circumstància que no es repetirà al llarg de la seva obra.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
L'any 1910 l'industrial Alfons Teixidor encarrega a Masó una de les obres que esdevindrà emblemàtica en la carrera de l'arquitecte: el complex integrat per la vivenda de la família Teixidor, el cos d'oficines i les naus industrials, destinades a farinera i magatzems. La funció de l'edifici queda revelada des de l'exterior, tal com va deixar escrit el propi arquitecte ''fins i tot les teulades i la cúpula seran blanques ¡Tot nevat! Vull que sigui realment la casa de les farines.''. Les peces de majòlica blanca del taller d'Antoni Serra i les escates dels germans Coromina permeten a Masó materialitzar aquestes paraules.
Autor: Fundació Rafael Masó
A la franja industrial entre l’eix de Santa Eugènia i la séquia Monar, l’encàrrec comprenia farinera, oficines i habitatge i es va materialitzar en un procés que va durar fins al 1923, en què es completà a banda i banda amb magatzems. Un Masó acabat de titular (1906) desenvolupa les idees de l’avantguarda, des de Viena fins a Gaudí i Charles R. Mackintosh, en aquesta obra cabdal del modernisme gironí. La ceràmica vitrificada —després un tret recurrent en la seva producció— hi adquireix un protagonisme extraordinari gràcies a la capacitat de crear forma i volum; l’evocació de la farina serveix de pretext per a un esplèndid joc de volums, ondulacions i pinacles. La majòlica blanca està signada pel ceramista A. Serra i les escates, pels Corominas. El treball de forja d’acer, executat per un brillant Nonici Cadenas, acompanyaria des d’aleshores la trajectòria futura de l’arquitecte gironí.
Autor: Josep Maria Birulés i Bertran
Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.
Es tracta d’un gran conjunt industrial format per dues naus, una fàbrica i un tercer edifici destinat a oficines i habitatge, units per un pont. Aquest conjunt va ser ampliat els anys 1915-1916 amb un petit cos d’edificació situat al costat de l’habitatge, gràcies a l’adquisició d’un solar veí que el propietari ja havia previst de comprar inicialment. L’any 1923-1924 es va tornar a ampliar amb dues naus més situades al costat de l’edifici d’oficines. La façana actual és el resultat d’aquestes tres fases. L’edifici d’oficines i l’habitatge del cos primitiu adopten un caràcter fantasiós i extravagant a causa del símil establert per l’arquitecte amb un munt de farina, la qual cosa fa que aquest sigui l’edifici en què Masó s’aproxima més al llenguatge de Gaudí. Els volums es descomponen en plans, com a resultat de la seva experiència en el disseny i la construcció de mobiliari. Els magatzems, els tallers i la fàbrica van ser enderrocats l’any 1991. Es tracta d’una obra poc representativa de Masó, però per això mateix és enormement significativa la seva adscripció puntual al món de les al·legories, la sensualitat i la descomposició modernistes, una circumstància que no es repetirà al llarg de la seva obra.
Malgrat el desgast i la pèrdua de nombrosos valors interns, el conjunt no ha sucumbit del tot a la indiferència popular i de les elits, com sí que ho han fet, en canvi, altres obres de l’autor. La primera operació constructiva (1991-93) a les sitges fou el preludi de la negociació municipal amb l’empresa periodística adquirent (pla del 1994, Arcadi Pla); el nou projecte, del 1996, poa tant del noucentisme com del moviment modern per implantar un nou edifici interior que intenta valorar sense mimetismes l’arquitectura de Masó, fer-li de teló de fons i reintegrar-la dins un nou conjunt, ara terciari. No pot evitar, però, la substitució d’alguns valors interns que encara hi subsistien. Avui dia, l’antiga farinera és la seu d’una de les empreses més actives de la premsa i la comunicació catalanes.
Arxiu
Dibuix
Esbós de la façana de la Farinera Teixidor.
Arxiu Històric del COAC
Bústia suggeriments
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.