Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis va adquirir el solar una fàbrica preexistent i va encarregar-ne la demolició per promoure, anys després, la construcció d'habitatges acollits a la Llei de l'Habitatge estatal. El 1966, va encarregar el projecte a tres arquitectes que mai no havien col·laborat junts. Els arquitectes van desenvolupar una figura de planejament urbanístic previ per establir les condicions d'edificació necessàries per a l'execució del projecte previst. Havien estudiat propostes més compactes de mansana tancada i altres modalitats que van descartar.
El projecte s'estructura en nou edificis, tots orientats pràcticament a nord-sud, amb una lleugera inclinació cap a l'est, que trencava completament l'alineació del Pla Pons de l'entorn. Conté tres torres de fins a dotze plantes d'alçada que actuen com a pantalla davant de la carretera Nacional II. La resta de les edificacions, de planta baixa i dues o tres plantes, se situen a la part propera als edificis de planta baixa i pis que predominen en aquest barri.
Així, doncs, dues zones absolutament diferenciades. Entre elles, s'hi introduiren una sèrie d'espais de socialització, amb l'objectiu de facilitar les trobades entre els veïns, alliberant també alguns espais de planta baixa, mitjançant porxos que comuniquen carrers o mitjançant espais tancats d'ús comunitari.
L’espai lliure del conjunt és una part essencial del projecte. El complex residencial s'estructura al voltant d'una plaça central dividida en dos nivells que donen accés a tots els blocs. L'accés al conjunt es fa a través de dues vies de vianants que connecten amb el cinturó perimetral de carrers. A més de la plaça central i els carrers adjacents, el complex compta amb quatre passarel·les elevades que configuren un tercer nivell de relació, ubicat a 2,80 m sobre la cota dels blocs baixos.
El conjunt residencial de Can Mercader es distribueix en sis tipologies d'habitatges modulats segons una crugia de 7,70 m als blocs alts i 8,50 m als baixos. S'aprecia una clara intenció d'introduir variacions quant a les distribucions, el nombre d'habitacions –tres o quatre als blocs alts i quatre o cinc als blocs baixos–, definició de façanes, mitjançant la introducció de desplaçaments tant en alçada com en planta, que garanteixen la permeabilitat del conjunt malgrat l’alçada dels blocs. En planta, els desplaçaments col·laboren a dotar de privadesa les terrasses.
Els habitatges consten de: cuina, galeria oberta, menjador-sala d'estar, lavabo, bany, una habitació doble, entre dues i quatre habitacions individuals, terrassa associada a la sala d'estar i, en alguns casos, a l'habitació contigua a aquesta. Amb aquesta varietat tipològica, els arquitectes ofereixen la possibilitat d'allotjar famílies de fins a vuit persones al mateix habitatge o fins i tot deu, cosa molt habitual d'aquell moment que Barba Corsini ja proposava al projecte d'habitatges de Mitre a Barcelona.
