Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

El plantejament del projecte treu profit de les òptimes condicions del solar: orientat al sud-est, aïllat, elevat respecte de les vies de comunicació, emplaçament cèntric. L’edifici es col·loca a la part posterior i respecta l’esglaonament natural del terreny, afavorint la màxima assolellada del pati de joc i de la façana principal. El cos principal es divideix en tres crugies: la del davant, de 6,40 metres, allotja les aules. Cada aula rep la llum a través de dos grans finestrals amb persianes impermeables. La segona crugia, de 3 metres, és ocupada pel corredor. I la crugia posterior, de 4,75 metres, allotja les sales complementàries.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Socio del GATCPAC, Pere Armengou era arquitecto municipal de Manresa y supo escoger un solar de excelentes condiciones para la construcción de la escuela: orientación SE, elevación en relación con la vía pública, emplazamiento céntrico, facilidad de comunicación, etcétera. El proyecto aprovecha al máximo estas cualidades colocando el edificio en el fondo del solar, así obtiene el máximo asoleo para los campos de juego y el edificio. La fachada principal del edificio está orientada a sudeste y todas las aulas tienen esta misma orientación. Se han respetado todos los principios del racionalismo constructivo: ventanas alargadas, simplicidad en el volumen y utilización de la cubierta plana. En la fachada sudeste predomina el vacío hasta tal punto que casi todo es ventana. Desde el interior de las aulas puede comprobarse el excelente emplazamiento del grupo escolar y en el ángulo sur se han dispuesto dos terrazas que sirven de aulas exteriores. El mobiliario de las aulas se compone de mesas y sillas libres de madera, y las mesas son de tres tamaños escalonados para los seis grados de niños. En el gimnasio se ha dispuesto una pantalla de proyecciones. La decoración es muy simple, de contenido racionalista.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

És un edifici marcat per les noves idees racionalistes i constitueix, de fet, l'obra més important de l'autor. Armengou va saber triar un solar d'excel·lents condicions per a la intervenció. És una edificació de quatre plantes, més una planta soterrani per a les instal·lacions. Està ordenat estructuralment segons el criteri basat en tres crugies paral·leles, orientades en direcció sud est per l'aprofitament màxim del sòl. Les aules s'ubiquen a la primera crugia, que dóna a la façana principal, i és de 6,4 m. En una segona crugia -central- de 3 m. hi ha el nucli de circulacions que dóna accés a les diferents dependències. A la tercera crugia, de 4'75 m., amb façana a la part posterior, s'hi troba un conjunt de peces funcionalment auxiliars per a l'activitat de l'edifici o serveis. L'edificació respon a criteris constructius considerats com a tècniques bàsiques en l'edificació actual i per tant hi ha una estructura de formigó armat. Els tancaments són de maó i les façanes, arrebossades i pintades, no fan cap concessió a l'ornamentació. Tots els criteris de racionalisme constructiu es varen respectar en aquesta obra: simplicitat en el volum, ús de coberta plana i les finestres allargades. L'edifici fou projectat l'any 1932 per Pere Armengou i Torra, arquitecte municipal de Manresa, i inaugurat el 1934. El col·legi "Renaixença" és l'obra més important d'aquest arquitecte; aquest mateix va ser l'autor del disseny de la part del mobiliari de l'escola, seguint els criteris proposats per la Bauhaus. Posteriorment, cap al 1968, es portaren a terme una sèrie d'intervencions que, malgrat que modificaren substancialment l'obra, en respectaren l'esperit inicial.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació