Edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos, amb cornisa i terrat. La façana principal a la Baixada de la Seu està ordenada simètricament segons tres eixos verticals que corresponen als tres portals de planta baixa. Tipologia clàssica amb entresòl, principal i dos pisos, la diferenciació social dels quals ve marcada per la importància dels balcons: a l'entresòl, baranes a pla de façana; a la planta principal, balconada, i a la resta, balcons individuals decreixents en alçada. Té pilastres de separació dels balcons, quasi planes, rematades amb capitells jònics. Cornisa amb permòdols i imbricacions. La façana al carrer del Bisbe és plana, amb escasses obertures.

Façana monumental amb la porta principal decorada amb pilastres i gran cornisa, sota la qual hi ha un fris amb un baix relleu que representa Jesús pujant al Calvari. Les parets laterals a dita porta estan decorades amb grans làpides. A l'interior, la porta reprodueix la façana d'un temple grec amb dues columnes de capitells dòrics i frontó triangular. A cada banda es desenvolupa un corredor amb columnes clàssiques (12 a cada costat) d'ordre toscà, fins a trobar l'església. En aquests corredors hi ha practicats els nínxols, alguns de gran valor artístic. Dins el recinte tancat pels pòrtics i l'entrada estant disseminats de manera ordenada els panteons i sepulcres familiars, alguns d'ells veritables obres d'arquitectura i escultura de gran qualitat que fan del conjunt un atractiu mostrari dels estils de finals del XIX i començaments del XX. Cal destacar: el sepulcre de la família Portabella i Argullol, construït per l'arquitecte Bernat Pejoan i l'escultor Josep Llimona; el panteó de la família Serra i Santamans, d'estil neoromànic, i el de la família Borràs, d'estil neogòtic. La capella del cementiri és de composició i formalització clàssiques, molt adient al conjunt de la façana exterior-interior. Projecte de l'edifici del 1846.

Edifici aïllat, envoltat de jardí i situat al centre de la ciutat, en la zona de l'eixample vuitcentista. Té un caràcter monumental, de proporcions considerables i estil classicitzant. El sistema estructural de l'edifici és a base de murs de càrrega i forjat. El sostre és de revoltó ceràmic i biguetes d'acer laminat. Els murs de càrrega són obrats amb blocs de pedra de 50 cm. de gruix. La façana principal presenta un cos central un xic més elevat que la resta i una torre a cada extrem de façana. La decoració és d'estil neoclàssic. Al cos principal hi ha un portalada de mig punt, flanquejada per unes columnes adossades amb capitell jònic; remata el cos un frontó triangular. El campanar és d'espadanya. La resta de façana és també de línia molt clàssica i regular. El seu fundador fou el manresà Francesc Cots i Argullol, que no pogué veure acabada l'obra, ja que va morir poc desprès de començar-se el projecte d'aquesta. El projecte s'encarregà a l'arquitecte barceloní Antoni Rovira i Trias. Es va posar la primera pedra el 3 de maig de 1857 i la part principal de l'edifici s'acabà a l'agost del 1859. El 14 de març de 1879 es van començar les obres de l'església, que fou beneïda el 12 d'octubre de 1881. S'han fet diverses reformes a la construcció, essent la més important la de l'arquitecte Alexandre Soler i March, que reformà la façana principal i construí uns cossos laterals. Actualment es troba en fase de restauració.

Xemeneia d'una antiga fàbrica de filats coneguda també com fàbrica de l'Aranya. De forma troncocònica, bastida en totxo aplantillat i acabat en motllures de secció circular que reforcen el contingut del coronament. 1862.- construcció de la fàbrica. 1863.- entra en funcionament.

Conjunt de tres dipòsits colgats, de 25 x 40 m cadascun, l'estructura dels quals està formada per dues crugies dividides per quatre pilars i cinc arcs formers de pedra, entrecreuades a la vegada per altres quatre arcs torals, generant unes voltes de pedra rebaixades.

Es tracta d'un edifici industrial amb tres façanes al carrer i una mitgera, de planta quadrada amb baixos i quatre pisos d'alçada. Escala principal amb ascensor situada en un vèrtex on s'aixeca una torratxa. Les quatre façanes són iguals, amb composició de grans obertures segons eixos ortogonals. Remat amb cornisa amb tortugada. Xemeneia adossada a una de les façanes que s'enlaira per damunt de la cornisa. Interior original format de grans espais suportats per columnes de ferro amb sostres alts. Es considera la primera mostra a Manresa de la tipologia industrial anglesa, caracteritzada per la repetició molt regular de les obertures i un desenvolupament vertical. Les façanes són de composició simètrica, amb amplis finestrals que permeten la il·luminació interior. Els murs de la fàbrica són finestrals que permeten la il·luminació interior. Els murs de la fàbrica són obrats amb pedra i arrebossat formant franges. Les finestres estan decorades amb maó arrebossat, amb una funció decorativa, però ben austera. Arrebossat sobre la fusteria original. La planta és diàfana, amb un nucli vertical d'accés, que sobresurt clarament de l'edifici en forma de torre. L'estructura és de pilars de fosa i bigueta metàl·lica. El projecte és obra de Pere Samsó i Heras, i data del 1890. Aquesta fàbrica actualment està tancada i es troba inclosa en un programa de rehabilitació promogut per l'Institut Català del Sòl.

Edifici Industrial formant part de la trama urbana. Antiga fàbrica tèxtil. Conjunt d'edificis vestits en diferents èpoques. Destaca el cos d'accés entre mitgeres amb façana el carrer Llussà, de planta quadrada amb l'eix de simetria. A un costat hi ha la caixa d'escala. Façanes de totxo vist amb junta seca. Obertures en arc rodó, de totxo col·locat a plec de llibre. Impostes i trencaaigües també de totxo. Remat amb cornisa i baranes. Xemeneia de totxo.

Edifici senyorial de caràcter residencial envoltat de conreus. La façana, d'estuc, presenta tres cossos, el central més elevat amb planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües. Destaca una galeria del primer pis a la façana de ponent. La coberta és de teules àrabs i els ràfecs són de fusta treballada. Sobresurt una torre vuitavada de línies neobarroques. Sobre la porta d'entrada d'entrada a la torre i al centre de la façana hi ha la data de construcció i la inscripció "Vil·la Emilia". Dissenyada per l'arquitecte Ignaci Oms i Ponsa, arquitecte municipal de Manresa, per encàrrec de Josep Lluvià i Vidal, fabricant de cintes, sobre uns terrenys en què ja existia una casa més petita. Coneguda també amb el nom de Vil·la Emília, en honor a l'esposa de Lluvià, Emília Serramalera. El 1954, la finca deixà de ser propietat de la família Lluvià i va passar per diverses mans al llarg dels anys que la deixen en un estat ruïnós fins que el 2012 l'Ajuntament de Manresa decideix adquirir-la i restaurar-la.

La xemeneia pertany a una antiga fàbrica d'alcohols. És de base quadrada i té un cos troncocònic, amb un anell al coronament. Bastida en totxo vist. La base (cos prismàtic de totxo) es troba a l'interior d'una nau, destinada actualment a aparcament privat. El cos de xemeneia emergeix per sobre la coberta de la nau.

Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos, de composició unitària i simètrica. Cobert a quatre aigües, amb una llanterna al carener, de secció quadrada i amb coberta a quatre vessants. Teula àrab. Façanes planes, amb predomini del buit sobre el ple, i amb una distribució simètrica de les obertures. Aquestes presenten com a únic element decoratiu el motlluratge de les llindes als extrems.

Edifici d'habitatges entre mitgeres de composició unitària, i simètrica. De planta baixa, tres pisos amb terrat al damunt. Façana simètrica. Composició ordenada d'obertures segons eixos verticals. Finestres geminades formant arc tribular a la planta baixa. Una obertura damunt el portal d'accés. La resta d'obertures són balcons llindats (baranes de ferro i baranes de gelosia de pedra al tercer pis). L'interior presenta un vestíbul decorat amb elements neogòtics. Obra de totxo arrebossat. Gran ornamentació de la façana. A la cornisa superior hi ha una sèrie d'arcuacions alternades amb magolles.

Edifici de planta baixa i tres pisos. Façana simètrica amb un cos central més destacat mitjançant una tribuna al primer pis i un remat amb capcer escalonat. A banda i banda hi ha dos balcons per pis, amb baranes de ferro corregudes al primer i al tercer pis, i individuals al segon. Cornisa superior amb arcuacions i barana de llenguatge neogòtic. L'interior està molt modificat, per la instal·lació del Cafè i el Restaurant.

Edifici amb planta en forma de H, amb un altre cos travesser i formant un pati central. Té planta baixa i dos pisos. Les façanes estan arrebossades i emblanquinades, i presenten obra de totxo vist marcant el forjat de la primera planta (mitjançant imposta), zones angulars, cornises i finestres. Obertures ordenades de forma regular, de llenguatge neogòtic. Capcers escalonats, de totxo vermell. L'interior ha estat modificat. A la dècada del 1970 es va reformar i ampliar l'edifici amb una nova església. Durant la Guerra Civil va funcionar com a Hospital Militar.

Edifici d'ampla façana. Antigament eren dos edificis iguals però tractats unitàriament. Estructura de planta baixa i dos pisos, de composició unitària i simètrica, amb dues torratxes de planta quadrada que sobresurten del terrat, rematades amb llanternes i cúpula d'escames ceràmiques. La façana principal és simètrica amb un esquema horitzontal accentuat amb el fris de finestres del pis superior que contrasta amb la verticalitat de les obertures amb planta baixa i pis. Remat superior amb barana calada d'obra i cornisa. Totxo arrebossat i elements de pedra.

Xemeneia d'una antiga fàbrica de licors. Base quadrangular i cos troncocònic. Bastida amb totxo aplantillat. Acabat clàssic amb reforços al coronament circular i motllures. Actualment es troba alliberada de construccions adossades.

Edifici de planta rectangular amb dues ales laterals i un cos més ampli coincident amb el tram central de la façana que contenia l'escala d'accés al segon pis. Consta de dues plantes en el cos central i en una ala i de tres en l'ala esquerra, tercer pis que dóna a un terrat el qual porta a unes altres dependències. La façana principal tenia 46 metres de llarg, i en ella es mostra la divisió interna dels dos pisos - molt alts- gràcies a les finestres. Tant la cornisa com el contorn de totes les obertures estan remarcades pel treball amb diferent material. Té un pati posterior amb façanes plenes de vidres que contribueixen a donar llum a l'edifici. 1898.- s'accedeix a la construcció d'aquest edifici. 1901.- L'edifici, ja acabat, fou beneit pel mossèn Torres i Bages el dia 31 d'agost.

Habitatge plurifamiliar aïllat, amb façanes a tres carrers. Edifici compacte de planta baixa i dos pisos, i una part de soterrani. La façana principal és simètrica amb un ritme d'obertures ordenades regularment i balcons agrupats de dos en dos, separats per fornícules i pilastres, segons eixos verticals. Remat de l'edifici amb cornisa i permòdols i balustrada. Portal modernista al magatzem. Façana de totxo arrebossat, imitant pedra de fil. Pedra en detall ornamentals. Ferro de fosa. 189?: Construcció del magatzem (C/.Sant Joan Bta.) 1900 : Construcció de l'habitatge.

Edifici de grans dimensions. Treballat en pedra i decorat amb totxos tot el voltant de l'estructura i obertures. La façana principal està dividida en 5 cossos, tres d'ells que sobresurten -tant en relleu com en alçada-. Els dos cossos més extrems són llisos en la part inferior i en la superior contenen una decoració a mòduls d'arc mig apuntat amb la repetició d'aquesta figura per triplicat en el seu interior. El cos principal -central- presenta obertures en tota la seva superfície ressaltades amb l'ornamentació del totxo. Els dos cossos més enfonsats també presenten obertures en els diferents pisos, on s'altera la decoració. Aquesta mateixa decoració, una mica canviada, menys rica, la trobem en les façanes laterals. Església Construcció romànica tardana, amb un interessant portal on s'insinuen trets gotitzants. D'una nau, amb volta apuntada de pedra, sobreaixecada. Prolongada per l'Oest amb un cos de dues alçades, amb arcs torals apuntats i cor recolzat en arcs rebaixats. Capelles laterals al presbiteri, que està sobreaixecat. Adossades a l'església seguint l'alineació del carrer Nou (façana nord) hi ha unes dependències construïdes en carreus de pedra amb dos portals adovellats, per on es fa actualment l'accés al convent. Portada romànica Portada que presenta arcs en degradació amb tres arquivoltes que descansen sobre una sola imposta que recorre tota la portalada. Les columnes que suporten les arquivoltes són coronades per capitells d'esculturació simple i senzilla. De les 6 columnes de que constava aquest portal, actualment només n'hi ha quatre, ja que en manca una per banda. El timpà no presenta ornamentació. És un portal que podria haver estat obrat posteriorment al període romànic. Convent La part antiga del convent és una monumental construcció gòtica inacabada, de mitjan segle XIV. L'edifici nou, construït paral·lelament a l'altre cos, és de grans proporcions, format per tres cossos rematats de forma escalonada, units per dos cossos més baixos a manera de passadissos, ordenats simètricament i de quatre plantes d'alçada. És una construcció en maó vist i paredat comú, seguint el llenguatge modernista-historicista. Un pati interior separa els dos edificis conventuals. 1322.- s'inicia la construcció d'una casa prop de la Culla per habitatge de les monges de Santa Clara. S.XIII.- Existeix la capella dedicada a Sant Blai i Sant Llàtzer de la que es creu que prové la portalada. S.XX .- Es construeix l'actual edifici convent.

Edifici d'habitatges entre mitgeres, fent xamfrà. Edifici que consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i àtic retranquejat amb coberta, formant mansarda. Presenta planta asimètrica, amb dos cossos laterals de diferent llargària que s'articulen amb el cos de xamfrà. La façana en cantonada és simètrica, amb semi-rotondes als angles. Al primer pis balconada de ferro. Façanes laterals amb un ritme de balcons i finestres alternats, d'esquema vertical, ordenades regularment. Accés per la façana lateral més estreta. Ús de la pedra en la planta baixa i en els ornaments; en la resta de façana, totxo arrebossat imitant pedra de fil. Començament del segle XX: construcció. 1936: ampliació.

El conjunt de l'edifici està format per una sèrie de pavellons que ocupen un espai d'una hectàrea, 29 àrees i 93 centiàrees. L'entrada monumental al conjunt la trobem pel camí de Juncadella (que dóna a la plaça), a ambdós costats de la porta hi ha dos pavellons de planta baixa que donen a un pati que facilita l'ingrés als altres edificis (3 naus o pavellons amb activitats específiques). També hi ha una gran torre de 15 metres d'alçària que és un dipòsit d'aigua. Notícies històriques 1904.- Projecte de l'edifici. 1906.- Col·locació de la primera pedra. 1908.- Inauguració.

Edifici d'habitatges amb tres façanes i una mitgera. Llenguatge historicista. Palauet de quatre plantes amb torres circulars als angles. Entrada central amb un vestíbul que es desdobla en dues escales iguals. Una de les torres, rematada amb cúpula cònica d'escames ceràmiques i tribuna al primer pis. Les façanes són de composició regular i simètrica, amb disposició ordenada d'obertures, alternant balcons i finestres d'esquema vertical. Balconada al primer pis i tribuna centrada. Galeria oberta al pis superior i cornisa amb imbricacions. Recent restauració del vestíbul de la planta baixa (asc... 1906: projecte. 1908: construcció.