En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Edifici situat en el barri del Guinardó, a la cantonada entre el carrer de l'Art i el passeig Maragall. Consta de planta baixa i tres pisos amb coberta plana. El bloc té una forma rectangular i la façana principal és la corresponent al carrer de l'Art. Al centre de la planta baixa s'obre el portal d'accés, i a banda i banda, finestres i portes corresponents als locals comercials; el parament és de maó vist excepte el sòcol i l'emmarcament que és de plaques de ciment. Els pisos superiors segueixen un eix de simetria marcat per la caixa d'escala, situada al centre, on hi ha una finestra quadrangular per nivell, però aquestes no troben desplaçades cap amunt respecte a l'eix horitzontal que segueixen la resta d'obertures. A banda i banda del cos de l'escala hi ha una balcó al centre flanquejat per finestres rectangulars; al darrer pis, la finestra que hi ha a l'extrem desapareix perquè el mur que fa mitgera amb l'edifici veí s'endarrereix per crear una terrassa. Les finestres que s'obren a l'extrem contrari, a la cantonada, es situen just a l'angle de l'edifici i les de la façana del passeig Maragall donant una sensació de continuïtat entre una façana i l'altre. En la façana lateral, molt més estreta que la principal, també hi ha un balcó a cada nivell. De la terrassa sobresurt un cos que es correspon a l'escala de veïns. El parament està arrebossat i pintat de color crema excepte unes franges horitzontals de maó vist que ressegueixen les dues façanes; aquesta franja només queda trencada en l'espai que ocupa el cos de les escales que està arrebossat i pintat igual que la resta del parament. Les finestres queden una mica enretirades del pla de la façana la qual cosa dona plasticitat al mur, això és especialment visible a la cantonada on l'angle fa una sèrie d'entrants i sortints. Els balcons tenen la barana de reixeta pintada de verd i persiana mallorquina.