Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Habitatges Escoles Pies 20

  • Habitatges Escoles Pies 20

  • Habitatges Escoles Pies 20

  • Habitatges Escoles Pies 20

  • Habitatges Escoles Pies 20

  • Habitatges Escoles Pies 20

  • Habitatges Escoles Pies 20

  • Habitatges Escoles Pies 20

  • Habitatges Escoles Pies 20

  • Habitatges Escoles Pies 20

  • Habitatges Escoles Pies 20

Memòria

Edificio aislado que se levanta sobre pilotis, y con una planta baja prácticamente diáfana. El único volumen cerrado ocupa aproximadamente una cuarta parte de la superficie; el resto se utiliza como zona de juegos para los niños. El jardín perimetral parece extenderse por la planta baja gracias a la construcción de un estanque y de pequeños parterres de piedras que evocan el mundo natural. La distribución de la planta se realiza por bandas: los dormitorios y las zonas de servicio dan a la parte de atrás, y las zonas de día dan a la calle. La separación de los estudios en las zonas de día se realiza mediante paneles que no llegan al techo y pueden cambiar en función de las necesidades. En el ático se localizan dos duplex retrasados de la fachada. La fachada a la calle está formada por terrazas que se extienden de un extremo al otro en voladizo por delante del cuerpo principal. A Barba Corsini le preocupaba que se pudiera disfrutar de las terrazas sin ser visto, por lo que dispuso una serie de antepechos opacos al tresbolillo que generan una composición muy dinámica. También había previsto un sistema de persianas plegables en el canto de las terrazas, que finalmente se suprimieron por motivos económicos. El edificio tiene un importante tratamiento cromático que, para el autor, representaba la cuarta dimensión del espacio. El volumen está revestido de gresite negro, los balcones son de chapa metálica blanca y, sobre esta base de no color, se van combinando las diferentes texturas, colores y materiales.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa