Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

L’edifici respon a un programa de quatre habitatges per planta d’uns 200 metres quadrats, en una zona urbana ordenada en blocs aïllats i separats per una distància mínima. Coderch posa cura en l’estudi de la unitat d’habitatge i compon un edifici amb dos eixos de simetria. El bloc presenta dues façanes iguals al carrer i al jardí posterior, i dues façanes laterals també iguals. En la distribució de l’habitatge s’opta per recolzar totes les estances principals, inclosos els dormitoris i els banys, als tancaments exteriors, tot deixant la cuina i les dependències del servei en relació amb un pati interior central. La circulació principal i la de servei queden ben discriminades i només es creuen al distribuïdor de l’entrada. El menjador i la sala d’estar disposen d’una galeria que combina el vidre corredís, els tendals desplegables i les persianes fixes en un dispositiu d’il·luminació i ventilació superposat a l’estructura.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Edificació aïllada, separada dels veïns per dos jardins laterals, però amb unes ordenances que obliguen l’alineació a vial. La distribució és molt racional, té quatre habitatges per planta, una a cada cantonada, i un gran pati central per on es ventilen els safareigs i les zones de servei, que queden ocultes des de l’exterior. Al voltant d’aquest nucli de servei es distribueixen els dormitoris i les zones d’estar, en contacte amb les quatre façanes. L’estructura és de murs de càrrega perpendiculars al carrer i provoca dues situacions molt diferenciades: les façanes laterals són molt més cegues, amb finestres petites enrasades a la part exterior del mur, mentre que les façanes frontals són molt més permeables a la llum i a la ventilació. En aquestes façanes s’han avançat els cantells dels forjats per a allotjar les guies de dos tipus de tancaments corredors: les proteccions solars dels dormitoris i les vidrieres de les sales d’estar, que volen fora de la terrassa. Davant de les terrasses s’hi ha incorporat una doble façana de persianes de llibret que protegeixen la intimitat, i que ja eren presents a l’edifici de la Barceloneta. La planta baixa, de locals comercials, ha estat unificada amb un tancament de portes plegables de fusta de gran qualitat. Va rebre el premi FAD d’arquitectura el 1960 per aquest projecte.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Aquest conjunt d'habitatges és un bloc aillat, construït prop del Turó Park, en la línia d'habitatges d'alt standing que caracteritzen aquesta nova zona alta de Barcelona, que comença precisament en aquest carrer per anar creixent en direcció muntanya. L'entrada es fa utilitzant el vestíbul com a porxo d'accés dels vehicles, recuperant l'experiència de les cases unifamiliars. El més característic del projecte radica en la disposició dels accesos a l'habitatge: cada habitatge té el seu particular ascensor que accedeix directament dins els pisos, de manera que aquests es poden organitzar al seu voltant i es l’eix de les circulacions que genera. Així doncs, en una ala lateral queden els dormitoris, mentre que centralment es disposa l'estar amb la llar de foc i en relació lateral amb el menjador. La zona de serveis queda atesa per un ascensor independent per a tasques ordinàries de suministrament que queden segregades, en contacte directe amb la cuina i el seu rebost. L'experiència adquirida als habitatges de la Barceloneta es trasllada aquí amb la inclusió de les persianes de llibret, que cobreixen les obertures i més significativament les de la terrassa que serveix al menjador i a l'estar. En aquesta, dins l’ortogonalitat i l’ordre del conjunt, es recupera el concepte de mirador i galeria, remarcant la singularitat en un sortint inclinat de 45º que recorda una petita tribuna. A diferència del conjunt de la Casa de la Marina, l'altre material utilitzat en façana és el maó vist, i enlloc de franjes verticals, el conjunt s'expressa horitzontalment pels forjats sortints de formigó a cada planta.

Autor: Omar Ornaque Mor

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Habitatges Johann Sebastian Bach 7

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Habitatges Johann Sebastian Bach 7

    L’edifici respon a un programa de quatre habitatges per planta d’uns 200 metres quadrats, en una zona urbana ordenada en blocs aïllats i separats per una distància mínima. Coderch posa cura en l’estudi de la unitat d’habitatge i compon un edifici amb dos eixos de simetria. El bloc presenta dues façanes iguals al carrer i al jardí posterior, i dues façanes laterals també iguals. En la distribució de l’habitatge s’opta per recolzar totes les estances principals, inclosos els dormitoris i els banys, als tancaments exteriors, tot deixant la cuina i les dependències del servei en relació amb un pati interior central. La circulació principal i la de servei queden ben discriminades i només es creuen al distribuïdor de l’entrada. El menjador i la sala d’estar disposen d’una galeria que combina el vidre corredís, els tendals desplegables i les persianes fixes en un dispositiu d’il·luminació i ventilació superposat a l’estructura.
  2. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Habitatges Johann Sebastian Bach 7

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés