Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

  • Hospital del Mar

Memòria

El projecte d’ampliació i remodelació de l’Hospital del Mar tenia un objectiu doble: definir la nova organització funcional i física de l’hospital olímpic i concretar la seva estructura i imatge dins de les actuacions i projectes urbans del front marítim immediat. Des del punt de vista urbà les noves edificacions de l’hospital havien de connectar el barri de la Barceloneta amb la nova Vil·la Olímpica mitjançant la organització d’una nova façana del passeig marítim. D’altra banda hi havia la voluntat d’integrar aquests equipaments hospitalaris i d’investigació amb la trama d’espais verds del front marítim, oferint uns espais arquitectònics ambientals, agradables i esponjats. La llum natural, les relacions dins-fora i la recerca d’un ambient domèstic van ser els paràmetres que van guiar la definició del projecte. La obtenció d’aquest ambient domèstic confortable es proposa tant des de la personalització funcional de l’edifici, evitant la massificació en els accessos, consultes i serveis hospitalaris, com des de la personalització de cada subconjunt de l’hospital. També es treballa en l’aprofundiment dels continguts funcionals de cada espai per a possibilitar l’apropiació d’aquests espais per part del personal sanitari. Per a evitar la sensació d’un edifici massa gran i anònim, amb espais massificats, es personalitza cada subconjunt de l’hospital per possibilitar-ne la identificació, mitjançant la forma, els materials, el color i la llum. Per a aconseguir un ambient domèstic, tant des del projecte de l’edifici com des de l’equipament, s’ha d’aprofundir en els continguts de l’espai. La idea de confort espacial neix, en part, a partir de la possibilitat d’apropiació de l’espai. En aquest sentit s’ha intentat que totes les instal·lacions es fonguessin dins l’ambient general de la manera més harmònica possible. Tots els espais gaudeixen de les instal·lacions més avançades, però no se’n fa ostentació. Els mobles són un element essencial en la personalització dels espais arquitectònics i en l’obtenció del citat ambient domèstic.

Autor: Albert de Pineda i Álvarez, Manuel Brullet i Tenas

Autors

Sobre el mapa