Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

  • Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

  • Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

  • Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

  • Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

  • Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

  • Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

  • Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

  • Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

  • Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

  • Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

  • Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

  • Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

  • Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

  • Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

  • Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

  • Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

Memòria

L'edifici del dispensari central antituberculós de Barcelona és una de les realitzacions més representatives de l'arquitectura racionalista de Catalunya en el període de pre-guerra i constitueix una peça d'interès arquitectònic excepcional. L'edifici presentava després de més de cinquanta anys d'ús, el deteriorament propi d'una construcció que ha sabut respondre a l'evolució dels requeriments funcionals, a partir de successives intervencions puntuals en el caràcter de l'arquitectura sobre la qual s’intervenia. Quan vàrem assumir el compromís d'intervenció sabíem que l'edifici era el mestre, i que ens aniria proporcionant totes les respostes, tant pel que fa a un nou programa funcional, com a les constructives referents a la restauració de les seves patologies i la incorporació de noves instal·lacions. Va ser també, el propi edifici qui ens va donar les claus formals per a la recuperació del jardí situat al pati central de la tanca perimetral original, de l'esquema de colors tant a l'exterior com a l'interior de l'edifici, la resolució de la nova façana. El procés es va iniciar per un treball de 'desconstrucció' de l'edifici, seguint les diferents tipologies que presentava i es va començar a recuperar determinats sectors dels forjats. Es van canviar les instal·lacions existents. El procés d'adequació als nous programes funcionals va ser fàcil, ja que l'edifici requeria poques modificacions per emplaçar els nous requeriments. Un altre tema al qual vàrem donar especial importància va ser la recuperació de colors originals, per això es va fer una investigació metòdica mitjançant mostres processades en laboratori. Finalment es va recuperar la façana lateral inèdita ja que es va derruir un cos annex. La intervenció en el conjunt sempre intenta respectar al màxim l'obra, de manera que la seva modernització i rehabilitació no representa, en la mesura del possible, repercussions formals o espacials per obra.

Autor: Mario Luis Corea Aiello, Francisco Gallardo-Bravo, Edgardo Mannino

Autors

Sobre el mapa