Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
El nou hospital forma part del complex del Parc Hospitalari Martí i Julià, originat per la presència del vell sanatori psiquiàtric projectat per Francesc Folguera i Emili Blanch als anys trenta. L’hospital de Santa Caterina se situa a la banda sud del Parc, i la part interior és ocupada per una gran trama de pavellons d’una sola planta, de manera que la vegetació pot penetrar dins els patis generats per aquests pavellons. Tota la implantació de l’hospital és baixa i extensa, i consta d’una malla bireticular de dues direccions superposada a una estructura lineal de creixement en direcció est-oest. Les circulacions segueixen dues traces paral·leles en aquesta direcció, una per al personal i l’altra per als usuaris externs. Cada unitat funcional queda situada dins aquesta estructura bàsica. D’aquesta manera s’obté una estructura hospitalària que permet el creixement i les modificacions, una organització oberta que és una de les premisses principals del disseny.
La proposta del nou Hospital de Santa Caterina està influïda pel caràcter dels edificis i jardins del sanatori psiquiàtric ubicat al costat. Es planteja la construcció de pavellons per mantenir la sensació de poca densitat en la part interior del parc. L’aparició d’uns patis, entre aquests pavellons d’una planta, dóna llum i ambient natural a l’interior, i també serveix per relacionar l’arbrat del parc amb l’hospital.
S’ha dissenyat un hospital baix i extens, organitzat en base a una malla bireticular en dues direccions sobreposades a una estructura lineal de creixement est-oest. La malla de circulacions coincident amb aquesta direcció és un conjunt circulatori paral·lel que recull aquestes circulacions jerarquitzades, és a dir, unes per a personal i d’altres per a usuaris externs. Aquestes circulacions divideixen l’hospital en franges. Cada unitat o servei busca el seu lloc en aquesta malla de relacions.
D’aquesta manera s’obté una estructura hospitalària on el creixement i les modificacions no només són possibles sinó que estan considerades com a premisses del disseny general. El resultat és una organització oberta, en la qual hi tenen cabuda futures reestructuracions.
La proposta arquitectònica possibilita un enteniment directe i evident de l’organització de l’edifici per part dels usuaris de manera que, en tot moment, coneguin i s’orientin dins de l’hospital. La llum (a través de lluernes, claraboies, patis) i les vistes a l’exterior contribueix a augmentar el confort del personal sanitari i dels usuaris de l’hospital.
Renunciant a actualitzacions costoses del vell i central Santa Caterina de Girona, i en un treballat pacte local (1994) amb el govern català, prenen cos els plans de migració i nova planta de l’equipament. Actiu des del 2004, té 27.588 m2 de sostre i acull 222 llits, amb serveis d’urgència i hospital diürn. Ja en el planejament (M. Brullet, X .
Canosa), el model adoptat és extensiu i no vertical i es planteja com un mosaic obert i ampliable, oposat, doncs, al de l’homòleg Hospital Trueta. El projecte traça una malla bireticular sobreposada a una estructura lineal de creixement est-oest, direcció que correspon a la de les circulacions segregades d’usuaris i personal. Consolida un cos lineal al sud i des d’aquí va alçant pavellons d’un sol nivell, inserits rítmicament envers l’espai de parc. El joc de patis i lluernes intensifica l’estima pel lloc i esdevé, alhora, un endolciment de l’activitat hospitalària.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres