Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

EMBA_Estudi Massip-Bosch Arquitectes és un estudi multipremiat d’arquitectura i disseny urbà basat a Barcelona i amb treballs arreu del món. Liderem un equip actualment amb professionals de sis països diferents que integra arquitectes, enginyers i especialistes de la construcció per oferir serveis integrals i altament singularitzats. La diversitat dels nostres projectes va des de torres corporatives fins a remodelacions i arquitectura efímera, passant per edificis d’usos mixtes y projecte urbà i de paisatge. Els nostre clients són tant Governs i Agències Públiques com grans empreses i promotors privats.

Fundat el 1990 per Enric Massip-Bosch, EMBA ha obtingut al llarg d’aquests més de 25 anys una reputació internacional basada en l’excel·lència dels nostres dissenys, assolida mitjançant un diàleg creatiu amb els nostres clients, consultors, contractistes i usuaris. Cerquem la innovació arquitectònica mitjançant una recerca minuciosa de materials, sistemes constructius i el context cultural de cada projecte.

Obres (6)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (8)

  1. Habitatges Immaculada

    Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA), Horacio Osvaldo Espeche Sotailo, Enric Massip-Bosch, Joan Sabaté Picasó

    Habitatges Immaculada

    Es tracta d’una proposta unitària per a dos blocs separats, que tanquen una mateixa plaça i estan sotmesos a les mateixes condicions urbanístiques. Els habitatges adopten tipologies actuals, si bé les dues pells, l’anterior i la posterior, es configuren en relació amb el context: el límit del centre de la ciutat i, per tant, la façana de la Manresa històrica. Les façanes posteriors recuperen les galeries tradicionals, mentre que les del davant, d’acord amb la normativa vigent, adopten un ritme de finestres altes i estretes que permet articular el desnivell entre els dos blocs, entre les velles cases de banda i banda.
  2. Institut Bosch i Jover

    Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA), Enric Massip-Bosch

    Institut Bosch i Jover

    El lloc d'aquesta reforma i extensió d'institut es troba al límit urbà d'Artés, una zona encara en procés de consolidació, on predominen els grans equipaments i els habitatges unifamiliars aïllats. El nou edifici es projecta com una extensió orgànica de l'escola original dels 1970s, de planta quadrada. El solar disponible era molt petit. Només després d'acabar-l'edifici es va annexar un solar per ampliar la zona esportiva. La decisió principal va consistir a situar tot el programa educatiu al nivell de la planta primera de l'edifici existent, deixant els nivells inferiors per al programa complementari: administració, menjador, gimnàs, etc. D'aquesta manera, s'optimitzen les comunicacions interiors entre els dos edificis i s'obté un únic organisme funcional. Un gran porxo obert uneix els dos edificis i els relaciona amb els camps de joc. A causa de la forma i situació del solar, el nou edifici té les seves façanes amb orientació est i oest, que no són les més aconsellables per a una escola. D'aquí la importància dels elements de protecció solar, que responen a la necessitat de control lumínic i alhora contribueixen a la imatge final de l'edifici. Estan més densament situats al costat oest, on es requereix més protecció, i menys en el costat Est. Aquesta diferència també reflecteix els diferents programes a cada costat: les aules estàndards, d'ús més prolongat, més nombroses i més petites, se situen a l’ est, mentre que les aules específiques, de major dimensió però ús més esporàdic, se situen a l’oest. La posició del programa genera una volumetria dual que respon a les diferents condicions del context: genera una façana contínua i oberta cap als camps, mentre que a la banda del carrer es fragmenta en volums d'una dimensió similar a les cases de davant i posant-se en relació amb l'antiga escola.
  3. CAP Sabadell

    Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA), Enric Massip-Bosch

    CAP Sabadell

    Aquest CAP se situa junt a un altra equipament municipal ja existent, acabant la façana nord de la Plaça Castelao. D’aquesta pren l’alineació i la volumetria general per generar un front coherent a l’espai públic, i reinterpretar el porxo de l’edifici existent en un gran voladís que facilita la relació entre l’interior i l’exterior i entre els dos equipaments. Un objectiu del projecte era la definició del tipus organitzatiu estàndard i aconseguir un model d’aplicació general. El programa es distribueix en dos plantes que corresponen a dos parts diferenciades en ús i caràcter: en la planta superior se situen totes les consultes i les zones d’espera; a la planta inferior se situen els accessos, les urgències i la resta del programa. Ambdues plantes poden funcionar independentment en horaris diferents. La distribució regular de la planta superior es dinamitza i jerarquitza per la irrupció dels patis d’il·luminació i ventilació de la planta inferior i els nuclis verticals, de manera que es generen zones diferenciades que es corresponen amb les diferents especialitats mediques. Malgrat aquesta qualificació espacial de la planta, la transparència dels patis interiors permet la seva percepció global i facilita l’orientació dels usuaris.
  4. Institut Carles Rahola

    Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA), Enric Massip-Bosch

    Institut Carles Rahola

    El solar on se situa l’escola es troba en un dels límits del nucli urbà, a tocar d’una zona residencial de nou creixement. El projecte opta per concentrar totes les funcions dins un bloc compacte molt allargat que construeix un carrer gairebé inexistent. La planta baixa restitueix l’horitzontal en un solar que, per la seva llargària, presenta uns dos metres de diferència de cota d’un extrem a l’altre. La façana principal ve determinada per la variació dels filtres que matisen l’entrada de la llum natural. Les peces d’ús comú se situen totes a l’extrem més alt, connectades al pati de jocs per una graderia destinada a activitats lúdiques.
  5. Diagonal Zero Zero

    Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA), Enric Massip-Bosch

    Diagonal Zero Zero

    La posició de la Torre Diagonal Zero Zero és excepcional a l’estar situada a l’origen de la Diagonal, la principal avinguda de Barcelona, i al trobar-se a la frontera de les grans àrees de la zona Fòrum a la vora del mar. Aquesta torre, fet a mida per albergar la seu corporativa del Grup Telefónica i els seus principals departaments mundials d’I+D, és un edifici contextual amb una relació simbiòtica amb l'entorn. Es tracta d'un prisma trapezoïdal, agut i estilitzat, lleuger i de color blanquinós, que s'aprofita de la forma del diamant del solar. A través del vidre extraclar del mur cortina es revelen volums dinàmics que responen a les diferents especificitats del programa interior i es relacionen amb les diverses altures dels edificis pròxims. Les plantes d'oficines estàndard són diàfanes, aprofitant el sistema estructural de la torre: un nucli central de suport i una estructura perimetral al llarg de la façana permeten una planta lliure de pilars.
  6. Escola Infantil i Primària Marta Mata

    Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA), Enric Massip-Bosch

    Escola Infantil i Primària Marta Mata

    L’escola remata una urbanització d’unifamiliars assumint la seva condició d’edifici públic vertebrador i defineix una gran façana com final de l'eix central del barri, on se situa l'accés de primària. Els accessos de parvulari i primària se situen a diferent nivell aprofitant la topografia del lloc. El parvulari se situa a la cota inferior, amb un accés directe als patis interiors oberts, i l'accés a primària se situa una planta per sobre, on està el pati principal del centre. El programa s’organitza d'una manera molt compacta alliberant al màxim el solar, no molt gran. Els espais docents se situen a banda i banda del corredor central, que es puntua amb obertures que l’il·luminen i generen espais informals de relació. Tota la construcció s'industrialitza: estructura, panells, finestres i proteccions solars. El centre s’ha bastit amb rapidesa i un millor control dels acabats. Els panells de façana són un disseny propi que millora la qualitat i el comportament d'aquest tipus d'elements.
  7. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat. Categoria: Edificis d’Ús No Residencial de Promoció Pública
    Diagonal Zero Zero

  8. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Seleccionat
    Escola Infantil i Primària Marta Mata

Bibliografia

Autors

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.