Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum Edittioclose
Perspectiva de l'accés a l'Institut Ramon Berenguer IV.
- Autor:
- MBM Arquitectes, Francesc Bassó i Birulés, Joaquim Gili i Moros
- Data:
- 1955 - 1957
- Tipus:
- Dibuix
- Fons:
- Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
- Ens dipositari:
- © Arxiu Històric del COAC
close
Perspectiva de la piscina exterior de l'Institut Ramon Berenguer IV.
- Autor:
- MBM Arquitectes, Francesc Bassó i Birulés, Joaquim Gili i Moros
- Data:
- 1955 - 1957
- Tipus:
- Dibuix
- Fons:
- Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
- Ens dipositari:
- © Arxiu Històric del COAC
close
Perspectiva de l'interior de Institut Ramon Berenguer IV.
- Autor:
- MBM Arquitectes, Francesc Bassó i Birulés, Joaquim Gili i Moros
- Data:
- 1955 - 1957
- Tipus:
- Dibuix
- Fons:
- Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
- Ens dipositari:
- © Arxiu Històric del COAC
close
Persperctiva de l'interior d'una aula de l'Institut Ramon Berenguer IV.
- Autor:
- MBM Arquitectes, Francesc Bassó i Birulés, Joaquim Gili i Moros
- Data:
- 1955 - 1957
- Tipus:
- Dibuix
- Fons:
- Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
- Ens dipositari:
- © Arxiu Històric del COAC
Memòria
El projecte original correspon a un Institut Laboral encarregat pel Ministeri d’Educació, dins un programa de desenvolupament endegat després de la postguerra. L’edifici s’articula en forma d’una gran H que dóna lloc a un pati d’entrada i a un pati posterior més petit. Les dues ales laterals que flanquegen el primer recinte es destinen a aules, mentre que la part posterior acull les dependències comunes. La planta s’organitza extensivament, seguint un esquema de corredors axials que donen accés a cada part del programa. Les cobertes de les aules segueixen dos tipus, segons la seva posició: un primer tipus en dents de serra, amb el vessant de directriu circular, i un segon tipus amb una coberta de teula amb dos vessants desiguals, un cos baix adossat i les obertures als tancaments laterals. El conjunt reflecteix un exercici d’aplicació estricta d’alguns principis del moviment modern, abans de la revisió que els mateixos autors durien a terme durant la dècada següent.
El proyecto original corresponde a un instituto laboral, dentro de un programa de desarrollo iniciado después de la autarquía franquista. Es importante destacar que en 1951 se fundó el Grupo R (se disolvería en 1961), con la voluntad de entroncar con la actividad desarrollada antes de la Guerra Civil por el GATCPAC. Voluntad que se puede apreciar perfectamente en el carácter fabril y racionalista del Instituto Ramón Berenguer IV.
Este instituto se articula en forma de H, dando lugar a varios espacios diferenciados y patios de recreo. La forma en H permite dividir el programa funcional por zonas, bien iluminadas y ventiladas. El cuerpo central contiene un patio central que hace de distribuidor e ilumina todo el vestíbulo. Los brazos más largos se destinan a aulas y los más cortos acogen las dependencias comunes.
Las cubiertas son las que mejor expresan la estructura funcional del edificio y determinan su imagen fabril. Las que iluminan talleres y laboratorios están formadas por dientes de sierra orientados a norte, con la directriz curva y el plano de vidrio inclinado. Las que cubren las aulas teóricas son a dos aguas, de vertientes desiguales. Y las del resto de dependencias son planas.
