Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El mas descansa sobre les restes d’una fàbrica medieval formada per les runes d’uns murs de pedra tosca i un pont de volta apuntada. La planta baixa serveix per allotjar algunes dependències secundàries: l’habitatge dels masovers, un estudi i algunes dependències de servei. La resta esdevé un porxo pel qual s’accedeix a la casa, construïda amb una fàbrica de maó que segueix la mateixa traça dels murs inferiors. El cos superior adopta forma de L, amb els paraments emblanquinats i les finestres retallades. El menjador forma un volum que sobresurt, mentre que la sala d’estar s’amaga darrere d’una àmplia terrassa coberta. La casa queda encavalcada per sobre del vell mur per mitjà d’un segon pont, paral·lel a l’antic. Pratmarsó encaixa en tres dimensions la casa de nova planta amb la vella estructura de pedra. Des de la distància, el mas ofereix la imatge d’un acoblament de volums puristes que suren per damunt de l’arbreda.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
Mas Vidal es un proyecto de rehabilitación de unas ruinas de una antigua masía construida con muros de piedra y bóvedas a la catalana. Está situada en una zona agrícola, en el límite de unos viñedos y el bosque. Pratmarsó recupera una parte de la planta baja de la masía y deja un paso por debajo de la nueva construcción, aprovechando una de las bóvedas existentes, que pintaría de blanco como el resto de la ampliación. El contraste entre lo nuevo y lo antiguo se produce en todo el proyecto, tanto en lo cromático como en lo volumétrico. En este caso, no se procede a una fusión entre los dos lenguajes, al contrario de lo que en el casco antiguo de Cadaqués, sino una contraposición muy acentuada. La planta superior de la vivienda tiene forma de L, coincidiendo con algunos de los muros de la masía en la que se apoya. El resto de los muros de la planta baja que no se aprovechan se dejan en forma de ruinas, recordando la historia del lugar. Uno de los efectos plásticos que se consiguen al diferenciar las dos plantas por estratos es que la casa parece flotar en el aire y permite vistas por encima de la vegetación, como si fuera un gran mirador. Además, se producen una serie de variaciones en la planta superior que dan un cierto dinamismo visual al conjunto, como el recorte de la terraza, el voladizo del comedor y la disposición aleatoria de los huecos de distintos tamaños en el volumen.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
