Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
El mas descansa sobre les restes d’una fàbrica medieval formada per les runes d’uns murs de pedra tosca i un pont de volta apuntada. La planta baixa serveix per allotjar algunes dependències secundàries: l’habitatge dels masovers, un estudi i algunes dependències de servei. La resta esdevé un porxo pel qual s’accedeix a la casa, construïda amb una fàbrica de maó que segueix la mateixa traça dels murs inferiors. El cos superior adopta forma de L, amb els paraments emblanquinats i les finestres retallades. El menjador forma un volum que sobresurt, mentre que la sala d’estar s’amaga darrere d’una àmplia terrassa coberta. La casa queda encavalcada per sobre del vell mur per mitjà d’un segon pont, paral·lel a l’antic. Pratmarsó encaixa en tres dimensions la casa de nova planta amb la vella estructura de pedra. Des de la distància, el mas ofereix la imatge d’un acoblament de volums puristes que suren per damunt de l’arbreda.
Mas Vidal es un proyecto de rehabilitación de unas ruinas de una antigua masía construida con muros de piedra y bóvedas a la catalana. Está situada en una zona agrícola, en el límite de unos viñedos y el bosque. Pratmarsó recupera una parte de la planta baja de la masía y deja un paso por debajo de la nueva construcción, aprovechando una de las bóvedas existentes, que pintaría de blanco como el resto de la ampliación. El contraste entre lo nuevo y lo antiguo se produce en todo el proyecto, tanto en lo cromático como en lo volumétrico. En este caso, no se procede a una fusión entre los dos lenguajes, al contrario de lo que en el casco antiguo de Cadaqués, sino una contraposición muy acentuada. La planta superior de la vivienda tiene forma de L, coincidiendo con algunos de los muros de la masía en la que se apoya. El resto de los muros de la planta baja que no se aprovechan se dejan en forma de ruinas, recordando la historia del lugar. Uno de los efectos plásticos que se consiguen al diferenciar las dos plantas por estratos es que la casa parece flotar en el aire y permite vistas por encima de la vegetación, como si fuera un gran mirador. Además, se producen una serie de variaciones en la planta superior que dan un cierto dinamismo visual al conjunto, como el recorte de la terraza, el voladizo del comedor y la disposición aleatoria de los huecos de distintos tamaños en el volumen.
