Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La planta de la casa sorgeix d’una lectura de dos elements bàsics de l’entorn: els vents que provenen del nord i les vistes sobre les dues caletes, a la banda sud. Dos murs còncaus de pedra de Cadaqués suporten una llosa de formigó que abasta tota la casa, i deixen una petita ranura de llum en tot el perímetre. La sala d’estar es col·loca en el punt de vista privilegiat, i un sistema de murs de maó vist permet el tancament dels dormitoris. La configuració planimètrica fa que la casa no sembli totalment tancada i crea una atmosfera domèstica que eludeix la noció d’un espai interior pròpiament dit.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
Vivienda unifamiliar aislada situada entre dos calas de la Costa Brava, que ha sido proyectada como un gran muro envolvente de piedra de Cadaqués que protege todas las dependencias de los fuertes vientos dominantes. Este muro adopta una forma circular que se fragmenta en dos partes, avanzando una con respecto a la otra para definir la entrada. También sirve para proteger de las vistas , y al mismo tiempo, dominar el paisaje. La cubierta está separada del muro para crear una junta de luz que genera la sensación de que el espacio es continuo, y se han perforado dos mirillas alargadas a la altura de la vista para salvar dos puntos de vista interesantes, uno en la zona de estar y otra en los dormitorios. La iluminación por encima del muro destaca la independencia de la cubierta, que además tiene algunas perforaciones sobre las terrazas. El cuidado por los materiales locales y la geometría le dan al proyecto una cierta imagen wrightiana, probablemente influida por el ambiente cultural de Cadaqués, donde más tarde Barba i Corsini construiría dos casas pareadas para sí mismo. Cabe destacar el mobiliario de la casa, diseñado por el propio Barba i Corsini, ámbito en el que ya se había mostrado muy prolijo y exquisito a partir de su intervención en la Pedrera, donde transformó las buhardillas en unos apartamentos muy interesantes que actualmente han desaparecido. Fue entonces cuando descubrió que la cuarta dimensión del espacio la proporciona el color.
La planta de la casa sorgeix d’una lectura de dos elements bàsics de l’entorn: els vents que provenen del nord i les vistes sobre les dues caletes, a la banda sud. Dos murs còncaus de pedra de Cadaqués suporten una llosa de formigó que abasta tota la casa, i deixen una petita ranura de llum en tot el perímetre. La sala d’estar es col·loca en el punt de vista privilegiat, i un sistema de murs de maó vist permet el tancament dels dormitoris. La configuració planimètrica fa que la casa no sembli totalment tancada i crea una atmosfera domèstica que eludeix la noció d’un espai interior pròpiament dit.
El jardí de la casa Zariquiey (F. Barba Corsini, Cadaqués 1957), redescobrint una nova condició de lloc (2017-2021). La parcel·la de la casa Zariquiey se situa entre les platges del Ros i Es Pere Fet, al bell mig d’una petita península al poble de Cadaqués.
Habitada des del 1957, en els seus 2500 m2 de jardí els pins plantats aleshores han crescut acaronats per la tramuntana, atribuint al lloc una nova i determinant condició.
Una topografia en continuïtat es materialitza amb l’excavació/descobriment d’un gran faralló de pissarra davant del nou prat, l’ampliació del pla de la terrassa, un petit hort, un espai per jeure-hi i refrescar-se transformant els antics dipòsits d’aigua i una fina làmina d’aigua que estableix la continuïtat amb el mar al sostre de l’antic garatge.
Finalment, reconeixem com a nou centre de gravetat de la parcel·la ”es racó d’aigua dolç”, un petit espai de bany que connecta els dos horitzons llunyans. La pedra seca disposada verticalment facilita la materialització de la corba i harmonitza amb els estriaments dels plecs de la roca de pissarra i de l’escorça dels pins.
La casa Zariquiey (F. Barba Corsini, Cadaqués, 1957), redescobrint una nova condició de lloc (2017-2021)
La casa Zariquiey és un dels primers projectes d’arquitectura influenciats pel moviment modern que es realitzen a Cadaqués.
Pensada aleshores per a un matrimoni sense fills, a finals dels anys noranta la casa canvia de propietaris per primera vegada i, al llarg dels vint següents, diferents modificacions no simultànies en el temps impregnen el lloc, que es materialitza en una forma molt diferent de la que proposava el projecte original.
Seixanta anys després de la seva construcció, es recuperen diferents elements originals i, atenent a noves necessitats, es redistribueixen tots els serveis, incorporant una nova habitació en el pla de façana i obrint una balconera a la cambra principal.
D’aquesta manera, tot el perímetre assolellat de la casa optimitza l’experiència del fet d’habitar amb una relació més fluida amb l’espai exterior i el clima propis del Mediterrani.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
