Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

El recorregut d'aquest projecte ha estat complex i estrany, reflex fidel dels temps convulsos en què s'ha desenvolupat. El projecte original, resultat d'un concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona, va ser redactat el 2019, però la crisi econòmica va obligar a deixar-lo aparcat en un calaix. Mentre no era possible fer la rehabilitació, es va decidir fer petites inversions puntuals per reparar la coberta i tancar les finestres amb uns plàstics provisionals per frenar el deteriorament d'una fàbrica que per la seva curiosa morfologia de nau central i dues naus laterals i per la seva posició estratègica a l'anomenat eix Pere IV, mereixia ser conservada.
El projecte s'ha anat adaptant amb actitud realista i positiva a la realitat econòmica que li ha tocat viure, i a anar encadenant aquestes petites intervencions provisionals que van construint a poc a poc el projecte definitiu. Un projecte que ja no és l'original, pensat de cop, però que en la seva pròpia precarietat i desordre construeix una certa manera de repensar aquest tipus d'actuacions, molt contemporània.
A mig camí, un cop consolidada l'arquitectura original i convenientment protegida, es decideix obrir-la al públic amb una exposició temporal, que lluny de plantejar-se efímera, s'esforça a anar construint a poc a poc l'equipament.
Del projecte original encara es conserven algunes idees fonamentals. La nau, que formava part d'una antiga fàbrica construïda el 1920, contenia unes textures interiors de maó fascinants, probablement més interessants que algunes de les seves façanes exteriors que, per haver tingut adossats històricament altres volums, no tenien interès.
Des del principi el projecte plantejava no sols recuperar, sinó ressaltar aquestes textures del passat, i per fer-ho tractava de centrifugar tot allò que les pogués fer malbé. Una galeria enterrada registrable en forma d'anell permet totes les instal·lacions que cal ara i en el futur, i qualsevol element que sigui necessari per al bon funcionament del museu s'adossa per l'exterior de la nau: l'ascensor que en la seva verticalitat recorda la xemeneia que mai no va tenir la fàbrica, escales lineals d'evacuació, banys provisionals i fins i tot un gran porxo que en un gest de braços oberts s’obre al parc sense modificar l’arquitectura original.
Es conserva també una certa idea de materialitat ja plantejada en fase de concurs, que intenta resoldre totes les peces amb un sol material, la planxa de ferro galvanitzat, en un esforç per relacionar el ferro, protagonista de l'època en què es va construir l'edifici, amb l'actualitat, donant al material una aparença nova, en certa manera sorprenent.
Actualment s'està treballant en una fase més, que no serà la darrera, que construeix una escala per accedir a l'altell, un ascensor i el porxo. Cadascuna d'aquestes peces es resol des de la pertinença a un conjunt, però atenent a una certa independència de disseny que va acumulant objectes en la intervenció.

Un cop consolidada i protegida convenientment l'antiga nau, mentre no es reprenien les obres per construir la nova seu del MUHBA, es va decidir obrir el recinte per mostrar-ho al públic. Per fer-ho es van construir uns banys provisionals i es va preparar una exposició que havia de ser una mostra del que es veurà en el futur.
El projecte resol amb un sol gest la intervenció i proposa una gran làmpada penjada al bell mig de l'espai, dibuixant un anell de llum que separa el perímetre exterior, dedicat a allotjar una exposició sobre la ciutat de Barcelona, de l'espai interior destinat a acollir esdeveniments i presentacions.
El gran llum és un element de grans dimensions a l'escala de l'edifici que posa en valor la riquesa de les textures interiors i la secció de planta basilical del recinte.

Autor: BAAS Arquitectura

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació