Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres (15)

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia (25)

  1. Tanatori Municipal de Terrassa

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    Tanatori Municipal de Terrassa

    L’edifici consisteix bàsicament en un prisma elemental blanc dipositat suaument sobre el terreny i obert a l’exterior a través d’un porxo que abasta tota l’amplària de la façana. La topografia del terreny és lleugerament inclinada, de manera que l’edifici, en mantenir la cota horitzontal, no arriba a tocar a terra. Aquesta disposició resumeix el simbolisme que acompanya el projecte: la posició que levita del prisma i la gran obertura del porxo fan referència a una concepció de la mort com a viatge, com a punt de partida, una concepció que s’allunya de l’expressió “aquí descansen” i s’estima més adoptar l’expressió “des d’aquí han marxat”. El programa s’organitza a partir d’un pati d’aigua que separa i distribueix els tres paquets principals: les sales de vigília, l’oratori i la cafeteria. El pas d’una estança a l’altra sempre té lloc a través del pati, que actua com una cambra de descompressió. La concepció de cada espai interior combina la llum artificial, la llum natural i la visió del cel, graduant la claror o la foscor de cada peça en funció del seu ús.
  2. Casa CH

    Jordi Badia i Rodríguez, Mercè Sangenís i Vintró

    Casa CH

    En una parcel·la llarga i estreta amb accés des de dos carrers, la casa és concebuda com un objecte, una capsa dipositada sobre la gespa, molt tancada en els seus laterals llargs a causa de la proximitat dels veïns, i completament oberta en els costats curts, on el jardí té més profunditat. L’interior s’organitza per mitjà d’un pati que separa les peces d’ús no continuat de la resta de la casa, concebuda com un únic espai que flueix al voltant de dos mobles de fusta clara. Unes vistes excepcionals suggereixen que la casa s’elevi en un punt que queda explícit a la façana, configurant una secció diagonal de la sala d’estar.
  3. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Casa CH

  4. EU Mies Award

    Nominat
    Tanatori Municipal de Terrassa

  5. Jutjats de Sant Boi

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Jordi Framis Ferrer

    Jutjats de Sant Boi

    Un senzill esquema de tres barres amb les oficines judicials separades per patis queda desdibuixat per una pell uniforme de lamel·les verticals de formigó blanc que abraça l'edifici com un llençol. Les lamel·les, amb diferents inclinacions i distàncies, generen una imatge que permet presidir la nova plaça amb un edifici pesat, sobri i opac a la distància, i transparent des de l'interior. La disposició de les lamel·les suggereix la dels llibres en una biblioteca.
  6. Escola Ferrer i Guàrdia

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Jordi Framis Ferrer

    Escola Ferrer i Guàrdia

    L’escola es divideix en dues parts: l’aulari i un cos més baix destinat a menjador i gimnàs. L’aulari és format per una barra situada entre mitgeres i alineada amb el carrer Roger de Flor. Aquest cos es tanca al carrer i s’obre a l’interior a través d’uns patis que permeten controlar la llum natural i construeixen una sèrie de volums buits de tres plantes d’alçària, d’ús per al lleure dels nens. Una escala lineal comunica aquestes tres plantes i construeix l’espai interior, unint les tres plantes en un únic volum que rep la llum filtrada a través d’unes obertures ritmades verticals. La façana emfasitza així l’opacitat d’aquest cos, mentre que a la planta baixa es produeix un desplaçament que dilata la vorera i dóna lloc a un accés independent a l’escola infantil. L’accés principal té lloc des del pati principal, a través d’un porxo que uneix l’aulari amb el cos de serveis i que, al mateix temps, compartimenta el pati de manera natural entre l’àrea destinada a l’escola infantil i l’àrea destinada a l’escola primària.
  7. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Escola Ferrer i Guàrdia

  8. CAP Salt

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    CAP Salt

    El programa es desenvolupa en planta baixa, excepte algunes peces privades que es col·loquen en planta primera. Una sèrie de patis organitzen els paquets de consultes i garanteixen la llum natural. La proposta pretén dur al límit l'arquitectura prefabricada i industrialitzada i es planteja com un exercici d'estil sobre aquest tema. Tota l'estructura, tancaments de façana, tancaments interiors, fals sostre, etc. s'entén com un acoblament de productes de catàleg que es basen en una modulació estricta. Això podria permetre en un futur una sistematització en la construcció d'altres equipaments de la mateixa tipologia amb retallades en temps d'execució i en costos. La imatge, rotunda, és la d'un prisma brillant molt opac a l'exterior per garantir la màxima privacitat, en contrast amb un interior inundat de llum natural provinent dels patis . La col·locació de les finestres a la part més alta per a les consultes i en la part més baixa per a les sales d'espera permet evitar vistes creuades.
  9. Museu Can Framis

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    Museu Can Framis

    L’antic barri del Poble Nou, el motor productiu de la ciutat de Barcelona, estava majoritàriament construït per recintes industrials sense cap interès arquitectònic. Les poques excepcions que el catàleg de patrimoni va decidir conservar poden crear una imatge equivocada del que va ser aquest lloc. La realitat és que la majoria de construccions eren molt precàries, sense cap altre interès que el merament productiu i construïdes mitjançant un procés continu d’adicions de cossos amb tècniques de construcció molt heterogènies. Can Framis pot ser una mostra d’aquest tipus de construccions i no vol maquillar la textura de la seva pell vella i deteriorada que actua com a contrast amb l’alta tecnologia exhibida al seu voltant. La intervenció contemporània consisteix en cauteritzar la ferida consolidant els testers i construir un nou edifici que connecta les dues naus existents i que havia de coincidir ell mateix amb el traçat d’una altra antiga nau. D’aquesta manera els tres edificis configuren un pati que es converteix en vestíbul del futur museu i espai per activitats polivalents. Totes aquestes intervencions es materialitzen en un formigó bast que es fon amb els paviments. Una capa de pintura gris protegeix els murs existents i en transparenta els seus detalls (totxo, pedra, arcs, cicatrius d’antigues finestres, etc...), formant un collage contemporani de textures, forats i tapiats que és un reflex dels diferents estrats i intervencions que ha patit l’edifici al llarg del temps. Al interior es pren l’ascensor des de l’entrada i la visita s’inicia a la cota més alta, per aconseguir un passeig continu, de baixada i sense interrupcions del recorregut expositiu. L’alta densitat requerida d’exposició deixa per a les escales les úniques puntuacions formals d’aquest recorregut. El jardí remarca la cota insòlita on s’emplaça el museu, un metre i mig per sota del nivell de la trama Cerdà, producte de la seva implantació anterior i s’eleva en els seus límits per amagar el trànsit rodat. La heura que entapissarà tot el paviment i els àlbers oferiran una imatge melancòlica i decadent que potenciarà el contrast amb la olor de nou del voltant.
  10. Casa CP

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Marcos Catalán Alucha

    Casa CP

    Reforma d’un entresòl a Barcelona. L’alçada dels edificis i les fulles dels arbres deixen passar una llum massa pàl·lida i freda, molt similar a la dels països nòrdics. En aquests països, l’ús de la fusta i les espelmes busquen construir un espai domèstic més càlid. Fusta a terra i al sostre. Com un gelat de tall. Utilitzar la calidesa natural de la fusta clara per modificar la percepció de la llum per rebot, de la mateixa manera que les pantalles d’un llum fan que la llum d’una bombeta sigui molt més càlida i agradable. Villa Mairea d’Alvar Aalto ens va mostrar el camí. Quedar un pas enrere. La convicció que aquest tipus d’intervencions han de cedir protagonisme als seus habitants, al mobiliari i a les seves possessions, que aniran creixent amb el pas del temps, ens aconsella treballar amb el mínim de recursos possibles. És per això que el projecte es construeix amb només dos materials: la fusta d’auró i el color blanc. En alguns punts, les portes o l’aplacat de fusta de les parets enllacen amb el paviment i el revestiment de fusta del sostre, embolicant així l’interior amb un gest que pretén ser una abraçada afectuosa i protectora.
  11. Premi Ciutat de Barcelona

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme

    Premi Ciutat de Barcelona

    Jardins de Miquel Martí i Pol

  12. CAP Progrés-Raval

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    CAP Progrés-Raval

    L'enderroc d'una antiga fàbrica entre dos carrers dóna lloc a un nou espai urbà prop del mar: la plaça Ovidi Montllor. El nou equipament conformarà la plaça juntament amb un nou edifici municipal enfrontat. La façana de l'edifici dóna a la nova plaça i, en separar-se de les construccions confrontants, genera un pati que serveix d'accés a l'edifici, separat de la plaça per un porxo caracteritzat pel pilar escultòric que suporta el volum. La peça, construïda amb gelosia ceràmica (que fa referència a l'antiga fàbrica) per materialitzar l'impacte del sol, dóna privacitat a l'ús i construeix un volum abstracte que es recolza en un sòcol de terratzo negre i en el pilar singular.
  13. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Casa CP

  14. Escola la Bòbila

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Vicky Llinares

    Escola la Bòbila

    Un edifici que explora els límits de la industrialització a través de la senzillesa i l’economia, utilitzant una estructura de formigó prefabricat i resolent l’envoltant mitjançant sistemes d’acoblament. La volumetria redueix al màxim la seva empremta en el terreny mitjançant una planta compacta, per reduir costos en fonamentació i envoltant. El gimnàs queda integrat en el volum ocupant la primera planta però mantenint l’accés directe des de les pistes exteriors.Basant-nos en aquestes premisses, el conjunt es resol d’una forma senzilla. La façana amb plaques lleugeres, com els envans interior, revestides amb aïllant tèrmic i estuc. La coberta amb un sandvitx metàl.lic a dues aigües. Les finestres, ajustant la seva grandària i repetició. El protagonista del projecte és l’espai interior central, un espai polivalent de gran alçada que es converteix en el cor i ànima de l’escola. Un àgora per al treball, les exposicions,la festa i la representació.
  15. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    CAP Progrés-Raval

  16. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Escola la Bòbila

  17. Edifici Alta Diagonal

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    Edifici Alta Diagonal

    Alta Diagonal és un dels centres de negocis més importants de Barcelona. Amb vuit plantes d’oficines, 22.000 m2 i una comunitat d’usuaris de quasi 200 persones, aquest edifici s’aixeca al centre neuràlgic empresarial per donar cabuda a les companyies més influents del panorama nacional i internacional i situa Barcelona entre les millors ciutats del món per fer negocis. Alta Diagonal és el referent de les empreses més prestigioses de la ciutat. La rehabilitació de l’edifici posa de manifest el seu compromís amb la bona arquitectura i el disseny, amb la sostenibilitat i amb la innovació i la tecnologia. Alta Diagonal proposa un nou concepte d’espai de treball en el qual els espais exteriors juguen un paper decisiu i permeten a l’edifici dialogar amb la ciutat. Els arquitectes van idear el vestíbul com un espai exterior, de manera que la Diagonal entrés i travessés l’edifici fins el jardí posterior. Aquests dos espais, que conviden a gaudir de l’edifici, són una de les principals aportacions a la ciutat de Barcelona i construeixen un entorn de pau i silenci enmig de l’agitació de la ciutat. La rehabilitació dirigida per BAAS arquitectura pretén connectar l’edifici amb la ciutat, dotar-lo de major lluminositat i millorar el seu comportament energètic. Algunes de les intervencions han consistit en la construcció d’un gran pali d’entrada davant de l’edifici per dotar-lo de més visibilitat i d’una nova personalitat, en l’ordenació del jardí posterior ampliant-lo amb la incorporació de l’antiga zona d’aparcament i en la potenciació dels accessos amb la creació de dues marquesines en voladís que identifiquen més fàcilment les entrades.
  18. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions de Rehabilitació, tant de Promoció Pública com Privada

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Museu Can Framis

  19. Escola Bressol La Remunta

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    Escola Bressol La Remunta

    Transformar unes antigues cavallerisses de l'exèrcit en una escola bressol. L'element més insòlit i característic de l'edifici existent són uns murs paral.lels transversals cada dos metres que funcionen com a diafragmes. El projecte proposa tallar els murs a 2.20m i mantenir-los com una successió de pantalles blanques que difuminen la llum natural dels lluernaris. Sota aquesta estructura repetitiva i ordenada es situen les aules, mentre que l'espai col.lectiu es concentra en un espai de gran potència formal que construeix una creu que es completa amb un nou cos d'accés que sobresurt del perímetre edificat de l'edifici i organitza el pati. El nou es barrejarà amb el vell, deixant que el mateix edifici expliqui la seva vida anterior mostrant les marques del temps, sobreposant les noves actuacions com una capa més que es fusionarà amb les anteriors.
  20. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Edifici Alta Diagonal

  21. MUHBA Oliva Artés

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    MUHBA Oliva Artés

    El recorregut d'aquest projecte ha estat complex i estrany, reflex fidel dels temps convulsos en què s'ha desenvolupat. El projecte original, resultat d'un concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona, va ser redactat el 2019, però la crisi econòmica va obligar a deixar-lo aparcat en un calaix. Mentre no era possible fer la rehabilitació, es va decidir fer petites inversions puntuals per reparar la coberta i tancar les finestres amb uns plàstics provisionals per frenar el deteriorament d'una fàbrica que per la seva curiosa morfologia de nau central i dues naus laterals i per la seva posició estratègica a l'anomenat eix Pere IV, mereixia ser conservada. El projecte s'ha anat adaptant amb actitud realista i positiva a la realitat econòmica que li ha tocat viure, i a anar encadenant aquestes petites intervencions provisionals que van construint a poc a poc el projecte definitiu. Un projecte que ja no és l'original, pensat de cop, però que en la seva pròpia precarietat i desordre construeix una certa manera de repensar aquest tipus d'actuacions, molt contemporània. A mig camí, un cop consolidada l'arquitectura original i convenientment protegida, es decideix obrir-la al públic amb una exposició temporal, que lluny de plantejar-se efímera, s'esforça a anar construint a poc a poc l'equipament. Del projecte original encara es conserven algunes idees fonamentals. La nau, que formava part d'una antiga fàbrica construïda el 1920, contenia unes textures interiors de maó fascinants, probablement més interessants que algunes de les seves façanes exteriors que, per haver tingut adossats històricament altres volums, no tenien interès. Des del principi el projecte plantejava no sols recuperar, sinó ressaltar aquestes textures del passat, i per fer-ho tractava de centrifugar tot allò que les pogués fer malbé. Una galeria enterrada registrable en forma d'anell permet totes les instal·lacions que cal ara i en el futur, i qualsevol element que sigui necessari per al bon funcionament del museu s'adossa per l'exterior de la nau: l'ascensor que en la seva verticalitat recorda la xemeneia que mai no va tenir la fàbrica, escales lineals d'evacuació, banys provisionals i fins i tot un gran porxo que en un gest de braços oberts s’obre al parc sense modificar l’arquitectura original. Es conserva també una certa idea de materialitat ja plantejada en fase de concurs, que intenta resoldre totes les peces amb un sol material, la planxa de ferro galvanitzat, en un esforç per relacionar el ferro, protagonista de l'època en què es va construir l'edifici, amb l'actualitat, donant al material una aparença nova, en certa manera sorprenent. Actualment s'està treballant en una fase més, que no serà la darrera, que construeix una escala per accedir a l'altell, un ascensor i el porxo. Cadascuna d'aquestes peces es resol des de la pertinença a un conjunt, però atenent a una certa independència de disseny que va acumulant objectes en la intervenció. Un cop consolidada i protegida convenientment l'antiga nau, mentre no es reprenien les obres per construir la nova seu del MUHBA, es va decidir obrir el recinte per mostrar-ho al públic. Per fer-ho es van construir uns banys provisionals i es va preparar una exposició que havia de ser una mostra del que es veurà en el futur. El projecte resol amb un sol gest la intervenció i proposa una gran làmpada penjada al bell mig de l'espai, dibuixant un anell de llum que separa el perímetre exterior, dedicat a allotjar una exposició sobre la ciutat de Barcelona, de l'espai interior destinat a acollir esdeveniments i presentacions. El gran llum és un element de grans dimensions a l'escala de l'edifici que posa en valor la riquesa de les textures interiors i la secció de planta basilical del recinte.
  22. Escola Montserrat Vayreda

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    Escola Montserrat Vayreda

    En un emplaçament al límit de la ciutat en un entorn encara poc definit, es proposa un únic volum clar i pur, amb un pati interior protegit del vent com a protagonista de l'intercanvi cultural i de relacions entre els alumnes. El projecte aprofita el salt topogràfic existent en el solar minimitzant el moviment de terres i repenja el volum a la plataforma superior volant respecte la pista esportiva per crear un porxo i unes grades. Tot el programa docent es resol en una sola planta amb accés directe des del carrer principal i les aules de Primària i Infantil ocupen els costats nord i sud del pati. En la planta inferior, en contacte directe amb les pistes, es disposa el gimnàs i els vestidors. L'edifici es construeix a partir d'una estructura regular i un mòdul constant que organitza tota l'escola. Els materials escollits i els colors volen connectar amb la manera tradicional amb la que sempre s'ha construït al lloc.
  23. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Escola Montserrat Vayreda

  24. Remodelació del Mercat de la Vall d’Hebron

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    Remodelació del Mercat de la Vall d’Hebron

    La intervenció vol millorar no tan sols el mercat sinó la seva inserció en l’entorn més proper, proposant nous accessos rodats que no entrin en conflicte amb els vianants, un nou ascensor que permeti l’accessibilitat des del barri del Carmel i la transformació del carrer Trueba en un passeig pacificat. La zona de descàrrega existent a la part del darrer es trasllada a un nivell inferior i l’espai que ocupa permet una ampliació de la superfície del mercat. La operació es complementa amb un gran hort urbà a la coberta vinculat a un petit restaurant. Una nova pell envoltarà tot el conjunt i li donarà una nova imatge.

Audiovisual

  • SCALAE · [Jordi Badía] - VISTAS DE PERFIL ETSAB UPC generaciones 79-80-81· episodio 8 · 20201127 vHD

    2:30:41

    SCALAE · [Jordi Badía] - VISTAS DE PERFIL ETSAB UPC generaciones 79-80-81· episodio 8 · 20201127 vHD

Bibliografia (34)

Societats