Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

  • Museu Episcopal de Vic

Memòria

El projecte parteix del coneixement exhaustiu del fons museístic que allotja, ja que es tracta d’una col·lecció tancada de la qual es coneixen totes les peces, en les seves dimensions i en el seu valor artístic i històric. L’edifici, de planta baixa més tres plantes, s’adapta fidelment a les alineacions dels estrets carrers que el limiten, mentre que la façana a la plaça adopta una configuració més lliure. En la disposició de les obertures, la solució de la coberta i la traça del sistema murari s’estableixen certes coincidències entre els procediments i les formes de l’arquitectura moderna i la lògica compositiva de les construccions medievals. La forma irregular del solar afavoreix la col·locació de les diferents peces. Unes obertures verticals que abasten tota l’alçària de l’edifici suggereixen vistes concretes cap a alguns elements monumentals de la ciutat, des d’un interior controlat lumínicament per mitjans bàsicament artificials.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Autors

Sobre el mapa