Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Com anar-hi

En Imatges

  • Nau Logísitica per a Simon

  • Nau Logísitica per a Simon

  • Nau Logísitica per a Simon

  • Nau Logísitica per a Simon

  • Nau Logísitica per a Simon

  • Nau Logísitica per a Simon

  • Nau Logísitica per a Simon

  • Nau Logísitica per a Simon

  • Nau Logísitica per a Simon

  • Nau Logísitica per a Simon

Memòria

El magatzem automatitzat era en realitat un gran contenidor que havia de suportar un flux constant i intens d'entrades i sortides de mercaderies. Una primera zona de manipulació i control es va tractar com avantsala del gran espai ple de prestatgeries entre les que es movia un sofisticat robot que accedia a qualsevol punt de l'espai. La gran nau de 100 m de longitud es va cobrir amb unes encavallades metàl·liques de 46,5 m de llum situades a 15m d'altura. Es recolzaven en cadascun dels seus extrems sobre un capitell de formigó, a manera de sabata de 1,2 x 6 m en planta, que repartia la seva càrrega sobre un pilar rectangular buidat construït amb fàbrica de bloc de 20 cm de gruix. La juxtaposició per testa d'aquestes peces, individualitzades per la cal·ligrafia dels baixants, va formar els dos grans murs de les façanes laterals. Mitjançant un lleuger canvi de textura dels blocs es va diferenciar en els murs un sòcol de tres metres d'alçada que es va perllongar cap a la zona d'entrada, va definir el pati de càrrega i descàrrega de camions, l'aparcament de cotxes dels empleats i va abraçar també una petita construcció dedicada a oficines i serveis que es va situar de manera que no interferís l'accessibilitat a la nau. Els extrems de qualsevol opció estructural unidireccional són, per la seva pròpia naturalesa, de característiques molt diferents als trams longitudinals. El projecte va optar per evidenciar-ho i va tractar els dos testers com tancaments lleugers molt semblants a la coberta. La finta que es produïa en el pla vertical en seguir la inclinació donada pels capitells es va aprofitar per col·locar dos grans lluernes que banyaven homogèniament els fons interiors de la nau.

Autor: Lluís Clotet i Ballús

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa