Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

La constitució d’aquesta casa palau es va produir a partir del trasllat del seminari, el 1769, tot i que una realineació anterior de la plaça (1606, Arévalo de Zuazo, bisbe) ja n’havia modificat la façana i l’estructura. Arran de la seva adquisició pels Pastors es va convertir en una de les estructures domèstiques de major qualitat i espectacularitat de la ciutat, amb la seva escalinata i sales nobles i amb el pati porticat. El 1959 l’Ajuntament la cedí al Govern, i el 1970, de mans d’un Llimona que havia ja actuat en edificis judicials com el de Manresa, se’n va recompondre el carejament i el dovellatge del portal i s’hi va reinstal·lar l’equipament actual, amb ambició als espais interiors i amb alguna dissonància volumètrica. El 2008, l’Audiència Provincial està en curs de traslladar-se al sector del Güell, després d’enderrocar-s’hi una decadent i contestada plaça de toros. La cara oest de la casa Pastors s’assenta sobre el mur del primer recinte fortificat i inclou també una part de l’antic castell de Sobreportes dels Montcada així com, inscrites, les restes de la porta nord del cardo romà, que encara conserva dues torres quadrangulars de les quals es llegeixen la base fundacional i l’opus quadratum baiximperial. Les torres medievals, cilíndriques, ofereixen un episodi més de la magnífica constel·lació de volums a la cara externa del portal.

Autor: Josep Maria Birulés i Bertran

Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Pastors i Arc de Sobreportes

    autor desconegut

  2. Reforma del Palau de Justícia de Girona

    Pere Llimona Torras

    Reforma del Palau de Justícia de Girona

    La constitució d’aquesta casa palau es va produir a partir del trasllat del seminari, el 1769, tot i que una realineació anterior de la plaça (1606, Arévalo de Zuazo, bisbe) ja n’havia modificat la façana i l’estructura. Arran de la seva adquisició pels Pastors es va convertir en una de les estructures domèstiques de major qualitat i espectacularitat de la ciutat, amb la seva escalinata i sales nobles i amb el pati porticat. El 1959 l’Ajuntament la cedí al Govern, i el 1970, de mans d’un Llimona que havia ja actuat en edificis judicials com el de Manresa, se’n va recompondre el carejament i el dovellatge del portal i s’hi va reinstal·lar l’equipament actual, amb ambició als espais interiors i amb alguna dissonància volumètrica. El 2008, l’Audiència Provincial està en curs de traslladar-se al sector del Güell, després d’enderrocar-s’hi una decadent i contestada plaça de toros. La cara oest de la casa Pastors s’assenta sobre el mur del primer recinte fortificat i inclou també una part de l’antic castell de Sobreportes dels Montcada així com, inscrites, les restes de la porta nord del cardo romà, que encara conserva dues torres quadrangulars de les quals es llegeixen la base fundacional i l’opus quadratum baiximperial. Les torres medievals, cilíndriques, ofereixen un episodi més de la magnífica constel·lació de volums a la cara externa del portal.