Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Bonell i Gil Arquitectes

Memòria

Bonell i Gil Arquitectes és un estudi d’arquitectura de Barcelona format per Esteve Bonell Costa i Josep Maria Gil Guitart, titulats per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1971 i 1978, que han combinat la seva activitat professional amb la acadèmica, sent professors de projectes de la ETSAB. Esteve Bonell ha estat també professor a l’Escola Politècnica Federal de Lausanne, a l’Escola Paris-Belleville i professor titular de projectes a l’Accademia di Architettura di Mendrisio; el 2010 va ser reconegut amb el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic de la Generalitat. Han estat guardonats amb el Premi Mies van der Rohe 1992, el Premio Nacional de Arquitectura Deportiva de l’any 2000, el Premi FAD el 1975 i 1984, el FAD Internacional el 2018 i el Ciutat de Barcelona els anys 1994 i 1996.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Habitatges Plaça Espanya

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Habitatges Plaça Espanya

    El projecte ocupa la meitat nord de la Plaça Espanya de Sabadell. La proposta segueix el Pla General que definia un bloc lineal de 14m de profunditat i una altura de PB més 7 plantes. Es va resoldre la geometria dels blocs corvats, d’excessiva profunditat, amb retranquejos en la façana còncava orientada a Sud i creant tensions en les cantonades, que assumeixen la seva major complexitat urbana. Dos habitatges per replà amb ventilació a dues façanes oposades. L’espai domèstic es resol amb totes les peces rectangulars, acumulant en la sala d’estar la desviació angular deguda a la curvatura. S’agrupen instal·lacions i serveis i s’aconsegueix certa dignitat constructiva malgrat la situació límit de superfície i mòdul pressupostari.
  2. Centre Penitenciari Can Brians

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Manuel Brullet i Tenas, Josep Maria Gil i Guitart, Francesc Rius i Camps

    Centre Penitenciari Can Brians

    Construir una presó és construir un món tancat, com ho eren les abadies, els monestirs o les antigues acròpolis. A imatge de totes elles, una presó és un petit món abstret, situat en un medi rural on viuen i treballen 1500 persones. Apareixen per tant relacions humanes, interaccions personals i col·lectives i, en definitiva, una forta relació entre l’home i l’espai. Es tracta de crear una “ciutat” en terreny verge atenent a reflexions d’ordre geogràfic i paisatgístic per aconseguir una bona implantació, però sobre tot havent de resoldre els aspectes programàtics de gran complexitat on es prioritzen les qüestions de control i seguretat. Es plantegen situacions urbanes semblants, però no iguals a les de la ciutat tradicional. Aquí la plaça no és lloc de reunió, el carrer té més sentit de separació que de comunicació i en les façanes la reclusió és més important que la comunicació entre interior i exterior.
  3. Palau de Justícia de Girona

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Palau de Justícia de Girona

    L’edifici dels jutjats ha d’assumir els condicionants d’un lloc situat en el límit del paisatge urbà de Girona, a prop del riu Onyar, a la riba oposada a la zona antiga de la ciutat i davant el conjunt monumental de la Catedral i el pinacle de l’església de Sant Feliu. Un edifici de gran complexitat programàtica, amb varietat d’espais, on la consideració d’allò públic i d’allò privat o restringit, fa necessària una claredat de circulacions i una lògica d’agrupació d’àrees segons les activitats i la seva situació respecte l’exterior. En l’ala principal s’ubiquen els serveis comuns, les magistratures i les zones representatives. A l’altra, els jutjats amb les sales de vista en planta baixa.
  4. Habitatges Vila Olímpica

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Habitatges Vila Olímpica

    El nou barri de la Vila Olímpica permet l'obertura de Barcelona al mar i l'organització de la zona costanera seguint la morfologia tradicional de Barcelona (mançanes tancades) però amb factura actual. El nou barri és la superposició de diferents projectes d’arquitectura supeditats a un Pla General projectat per Oriol Bohigas. El nostre projecte es troba dins la supermançana limitada per l’Avinguda Litoral, el carrer Arquitecte Sert, L’Avinguda Icària i el carrer del Poble nou. El projecte parteix d’unes singularitats preexistents; Secció obligatòria davant l’Avinguda Litoral, Porxo amb teulada a dos aigües, Plaça circular (torre), espai interior amb torres, la presència de ponts i el totxo com a material. La solució adoptada consta de 170 habitatges junt amb locals comercials i aparcaments Malgrat les diferents situacions urbanes; bloc lineal, cantonades, secció obligatòria, espais aïllats a l’interior de mançana, la principal característica era donar una imatge unitària a tot conjunt. Tot això dins un context de preus baixos, de problemes de mà d’obra i de rapidesa d’execució. Per aconseguir-ho es va optar per només dos tipologies d’habitatge (2 habitatges per replà més el triplex en els habitatges lineals) i per idèntics criteris constructius i materials de façana. Sempre amb l’objectiu de resoldre privacitat, protecció i comunicació amb l’exterior, les diferents façanes/edificis tenen diferent tractament formal en funció de les orientacions i/o situacions urbanes. Les façanes posteriors i de part dels edificis aïllats parteixen de la finestra correguda d’1m que unifica obertures (habitació, cuina i safareig). En la resta no s’opta pel forat directament a l’exterior, sino per crear una doble façana com a filtre o com a espai intermig entre interior i exterior. Però també resoldre els problemes dimensionals d’escala i solucionar las possibles simetries i repeticions degut a l’addició de parts iguals i a la seva adequació a l’espai exterior.
  5. Aparthotel Citadines

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Aparthotel Citadines

    La construcció d’un aparthotel a les Rambles de Barcelona planteja el desafiament d’insertar una arquitectura de factura actual en un lloc amb forts condicionants històrics i formals. Dos volums units a través d’un cos de planta baixa i entresòl amb un passatge comercial ordenen l’edificació del solar irregular amb façanes a les Rambles i a la plaça Vila de Madrid. L’edifici de les Rambles assumeix la desigualtat de les alçades de les mitgeres veïnes i la presència en una d’elles del pòrtic de la ”loggia” de l’antic Palau Moia. La baixa alçada del pòrtic i la seva condició d’edifici protegit, possibilitaren la utilització d’allò que havia de ser una mitgera com a una nova façana que gira i s’enfronta a la façana neoclàssica del Palau Moià, gaudint de magnífiques vistes sobre les cobertes de la ciutat vella.
  6. Pavelló Poliesportiu i Taller de Rem a Banyoles

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Pavelló Poliesportiu i Taller de Rem a Banyoles

    Un lloc de condicions paisatgístiques extraordinàries, el parc de la Draga, al costat del llac, entre els límits de la Vila Olímpica i l’àrea poblada d’arbres plataners que voreja la carretera d’Olot. La coberta, una estructura d’encavallades de forma lenticular, és un punt singular, no tant per la dimensió a cobrir com pel fet de donar un valor a la imatge de l’edifici a més de qualificar l’espai interior.
  7. Campus de la Ciutadella de la UPF

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Campus de la Ciutadella de la UPF

    El projecte intenta resoldre el difícil equilibri entre dos móns contraposats. D’una banda, la conservació d’un edifici antic, de línies severes i implantació urbana contundent, programat per a activitats militars; de l’altra, el canvi d’ús a un edifici destinat a activitats departamentals de la Universitat, amb els criteris: 1. conservació de les façanes exteriors amb la modificació puntual del nou accés. 2. transformació de l’espai del pati i porxos en un espai de relació. 3. canvi de les finestres del pati de 1’20x2’10m per unes d’1’80x3’60m, que permeten la ventilació de dos despatxos superposats. 4. construcció d’una planta soterrani sota l’antic pati, on se situa la biblioteca que és un ”claustre” a l’interior d’un altre claustre, amb la zona central il·luminada per lluernes.
  8. Cases a Vallvidrera

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, Desirée Mas

    Cases a Vallvidrera

    Aquestes dues cases unifamiliars, tot i ser dos projectes diferents, van ser realitzats al voltant de la mateixa època a Vallvidrera, i amb unes intencions projectuals similars. El pronunciat pendent en ambdos emplaçaments va fer que els habitatges es pensessin en nivells escalonats, cosa que permetia obrir-se a la bona orientació i a les vistes. Alhora, es tracta de dues edificacions aïllades, la volumetria de les quals respon en part a els edificis preexistents que les envolten. La primordial diferència entre tots dos projectes recau en el material de façana, estucat blanc en un dels casos, de maó vist en l’altre.
  9. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic

    Premi FAD

    Palau de Justícia de Girona

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

  10. Habitatges Socials Indústria

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Habitatges Socials Indústria

    L’encàrrec inicial era la construcció d’un edifici d’habitatges socials amb una altura predeterminada de planta baixa més vuit plantes, adossat a un edifici existent de planta baixa més tres plantes. Degut a la diferència d’altures entre ambdós, es va proposar una modificació del Pla Parcial i la realització d’un edifici aïllat, separat cinc metres de la mitgera i retrassat respecte a l’alineació actual del carrer, amb el què s’aconsegueix independència i una millor lectura del nou edifici en relació al seu entorn immediat. La superfície en planta, un quadrat de 20x20m, permet la distribució de quatre habitatges per replà amb el nucli de comunicacions vertical en el centre i amb els habitatges col·locats de manera que tots gaudeixen de doble orientació amb totes les habitacions ventilant directament a l’exterior. Aquesta disposició en esvàstica, resol en part les imposicions formals per part de la propietat, tals com la forma de les finestres i l’obligació de construir la coberta a quatre aigües. En traslladar l’esvàstica fins la coberta, es crea un joc de volums més interessant i menys rotund del que podria resultar d’una coberta unitària a quatre aigües, en una torre d’aquestes proporcions.
  11. Habitatges Tecla Sala

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Habitatges Tecla Sala

    Construcció de 150 habitatges que signifiquen un nou front que actua com a intermediari entre el teixit urbà immediat i el parc. Un conjunt format per cinc edificis aïllats i iguals, disposats regularment. Aquests blocs indiquen clarament el límit del parc i amb la seva alineació recolzen la condició urbana del carrer. D’altra banda, els buits entre els blocs permeten la permeabilitat entre carrer i parc. Els edificis de planta trapezoidal fa que tots els habitatges tinguin una bona visió de l’espai verd. El canvi d’alçades en secció busca l’escala adequada dels habitatges respecte al parc i a la façana del carrer Canigó.
  12. Habitatges i Oficines Sarrià

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Habitatges i Oficines Sarrià

    ELS HABITATGES Formen part d’un conjunt d’edificis destinats a habitatges i oficines resultat de la transformació dels antics terrenys del club de futbol R.C.D. Espanyol. El projecte sorgeix de la definició d’una peça urbana homogènia però que respon a distintes concepcions volumètriques amb diferents opcions d’habitatge. Blocs de gran dimensió i petits edificis d’habitatge plurifamiliar donen la resposta adequada a la volumetria dels edificis de la ronda General Mitre, Ricardo Villa o Dr. Fleming. LES OFICINES Dos edificis, amb el protagonisme de la torre de 54 metres d’alçada, són l’element de referència a l’Avinguda de Sarrià. Són edificis d’una gran senzillesa en els quals la concentració de serveis permet plantes diàfanes que possibiliten diferents distribucions d’oficines. El tractament envidrat de les façanes, amb voladius de protecció solar, fa que els edificis es presentin amb una gran sensació de lleugeresa i transparència.
  13. Equipament Esportiu i Cultural 'Atrium'

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Equipament Esportiu i Cultural 'Atrium'

    El complex no tan sols ha de consolidar un espai urbà sinó que completa una gran àrea esportiva i cultural iniciada amb la construcció del nou camp de futbol. El projecte consta de piscina, poliesportiu, teatre i bar-restau­rant. Cada espai funciona de manera independent, amb auto­nomia tant estructural com espacial, però subjecte a un ordre general amb la voluntat de donar una imatge unitària a tot el conjunt. Es proposa un vestíbul longitudinal, que absorbeix les entrades de cadascuna de les àrees, permet una bona visualització amb un únic control d’accés diari i alhora té la dimensió adequada per poder respondre a demandes concretes de gran afluència de públic.
  14. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Habitatges i Oficines Sarrià

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

  15. Nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    Bonell i Gil Arquitectes, Silvia Barbera, Esteve Bonell i Costa, Josep Lluís Canosa, Josep Maria Gil i Guitart, Francesc Rius i Camps

    Nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    El nou Hospital de Sant Pau es situa al triangle nord del recinte històric dominat per les construccions realitzades a principis de segle per l'arquitecte Domènech i Montaner. La topografia i els diferents límits urbans plantegen dues situacions: l’actual entrada a l’hospital que dóna resposta i façana a Eixample i Sagrada Família, i la proposta d’edifici que dóna façana i resposta al traçat de la Ronda del Mig. El nou hospital consta de dues zones clarament diferenciades. Una conté el programa destinat a serveis i l’altra a hospitalització, unides entre si per una “intermèdia” que actua com a vestíbul de relació. L’edifici de serveis dóna façana i es recolza al carrer Mas Casanovas assumint el paper d’edifici límit de parcel·la. La zona hospitalària es formalitza com a "dits" d'una mà que s'introdueixen en l'espai verd que el separa de l'antic hospital aconseguint una menor escala de l’edifici i una relació més subtil amb els antics pavellons.
  16. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    Bonell i Gil Arquitectes, Silvia Barbera, Esteve Bonell i Costa, Josep Lluís Canosa, Josep Maria Gil i Guitart, Francesc Rius i Camps

  17. Habitatges per a Gent Gran, Casal i CAP Ciutat de Granada-Bolívia

    Bonell i Gil Arquitectes, Peris+Toral Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

    Habitatges per a Gent Gran, Casal i CAP Ciutat de Granada-Bolívia

    El projecte té com a qüestió prioritària fer compatible el funcionament diferenciat dels espais de l’edifici i el seu encaix en la particular volumetria urbana del entorn. En una visió àmplia del territori, la pertinència de la parcel·la al 22@ imposa la construcció d’un edifici per la Barcelona del segle XXI, en una zona de la ciutat que canvia la volumetria tradicional de l’Eixample. En una visió més pròxima, l’edifici formarà part d’una mansana en la què s’imposa el protagonisme formal de la torre Agbar i la presència de dos edificacions més, els volums dels quals, com en la mansana veïna, no donen continuïtat a la façana de la Diagonal i es presenten com edificis aïllats orientats en el eix mar-muntanya. Des del punt de vista funcional, l’edifici ha d’assumir la complexitat programàtica, a través d’un edifici unitari i donar cabuda a tres entitats de diferent consideració (CAP, centre social i habitatges protegits), on el caràcter públic o privat són qüestions a tenir en compte. Proposem un edifici unitari, barreja de diferents volums. Un sòcol de dues alçades recolzat en els carrers Ciutat de Granada i Bolívia, conté les dependències destinades a CAP i Casal de barri i al mateix temps sostindrà els tres volums destinats a habitatges. La seva distribució en forma de ventall és fonamental per a resoldre l'assolellament dels habitatges i per a entendre i completar la parcel·la. És així com el nou edifici, tot i la seva menor dimensió, no tan sols és capaç de "reequilibrar" el protagonisme de la torre Agbar dins la parcel·la, sinó que, a través de la seqüència de buits i plens, aconsegueix establir un diàleg amb els edificis de la parcel·la veïna. L’ordre de la façana continua desapareix i s’imposa un "nou ordre" volumètric, permeable entre el carrer i l’interior d’illa.
  18. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Habitatges per a Gent Gran, Casal i CAP Ciutat de Granada-Bolívia

    Bonell i Gil Arquitectes, Peris+Toral Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

Bibliografia

Autors