Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
El plantejament del projecte assumeix que es tracta d’un pavelló poliesportiu destinat al bàsquet d’alta competició, i per tant vinculat a un dels factors més representatius i populars del municipi. Els diversos problemes generats per les seves dimensions i la seva importància són abordats amb independència, si bé sintetitzats en un organisme força senzill. La traça de les grades adopta una forma elipsoïdal: quatre arcs de circumferència enllaçats, dos de grans i dos de petits. Les circulacions des de l’exterior es resolen amb una gran entrada principal, orientada cap a la ciutat i escorada respecte de l’eix urbà que culmina, i deu sortides perimetrals, accessibles des del nivell intermedi. La coberta és formada per sis grans jàsseres simètriques, aparellades de dos en dos i travades per un tirant central. L’edifici pot allotjar 12.500 espectadors i les seves dimensions màximes són de 150 x 120 metres.
La construcció d’un palau d’esports planteja la solució de tres temes fonamentals: les propostes funcionals, l’adhesió a una estructura urbana i el tema de la coberta.
Aquests tres punts tenen el mateix denominador comú: la gran dimensió.
És un edifici de 150x100m amb una capacitat per a 12.000 espectadors.
Un edifici simbòlic i representatiu que es podria ajustar al concepte de catedral de l’esport, en el sentit d’un lloc principal per a una determinada activitat; en aquest cas, la pràctica del bàsquet d’alta competició.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Palau d'Esports de Badalona
Esteve Bonell i Costa, Francesc Rius i Camps
El plantejament del projecte assumeix que es tracta d’un pavelló poliesportiu destinat al bàsquet d’alta competició, i per tant vinculat a un dels factors més representatius i populars del municipi. Els diversos problemes generats per les seves dimensions i la seva importància són abordats amb independència, si bé sintetitzats en un organisme força senzill. La traça de les grades adopta una forma elipsoïdal: quatre arcs de circumferència enllaçats, dos de grans i dos de petits. Les circulacions des de l’exterior es resolen amb una gran entrada principal, orientada cap a la ciutat i escorada respecte de l’eix urbà que culmina, i deu sortides perimetrals, accessibles des del nivell intermedi. La coberta és formada per sis grans jàsseres simètriques, aparellades de dos en dos i travades per un tirant central. L’edifici pot allotjar 12.500 espectadors i les seves dimensions màximes són de 150 x 120 metres. -
EU Mies Award
Guardonat / PremiatPalau d'Esports de Badalona