Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres (11)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (18)
-
Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaEdifici d'Habitatges a l'Avinguda del Coll del PortellVelòdrom Municipal d'Horta
Esteve Bonell i Costa, Francesc Rius i Camps
El projecte assumeix el repte de satisfer uns requeriments programàtics força senzills, però amb unes implicacions urbanes que problematitzen la idoneïtat de la proposta. El nou velòdrom es troba en un terreny sense definició pròpia, limitat per les Llars Mundet, els jardins del Laberint, un tàlveg natural i el passeig de la Vall d’Hebron, que marca els límits entre la ciutat construïda i l’inici del terreny no urbanitzable. La forma i les dimensions de la pista venien determinats per factors estrictament tècnics. La principal decisió del projecte consisteix a tancar el recinte amb un pòrtic circular que permet un mateix criteri d’entrega amb els diferents accidents de l’entorn, alhora que permet preveure la possibilitat de cobrir la pista amb una cúpula. Aquest pòrtic té 4 metres de gruix, acull tots els serveis per als espectadors i deixa un espai romanent per a una possible ampliació de les grades, càmeres de TV, etc.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaVelòdrom Municipal d'HortaCentre Penitenciari Can Brians
Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Manuel Brullet i Tenas, Josep Maria Gil i Guitart, Francesc Rius i Camps
Construir una presó és construir un món tancat, com ho eren les abadies, els monestirs o les antigues acròpolis. A imatge de totes elles, una presó és un petit món abstret, situat en un medi rural on viuen i treballen 1500 persones. Apareixen per tant relacions humanes, interaccions personals i col·lectives i, en definitiva, una forta relació entre l’home i l’espai. Es tracta de crear una “ciutat” en terreny verge atenent a reflexions d’ordre geogràfic i paisatgístic per aconseguir una bona implantació, però sobre tot havent de resoldre els aspectes programàtics de gran complexitat on es prioritzen les qüestions de control i seguretat. Es plantegen situacions urbanes semblants, però no iguals a les de la ciutat tradicional. Aquí la plaça no és lloc de reunió, el carrer té més sentit de separació que de comunicació i en les façanes la reclusió és més important que la comunicació entre interior i exterior.Pavelló Poliesportiu Municipal de Salou
Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, Francesc Rius i Camps
El poliesportiu queda inclòs en un solar rectangular de la zona nord del municipi. La façana més estreta dóna a una plaça de nova creació, entre l’ajuntament i una escola. La nova construcció es planteja com un petit pavelló que dóna façana a la plaça, des d’on s’hi accedeix a través d’una obertura vidrada que abasta gairebé tota l’amplada. A la part oposada s’hi afegeix un reduït gimnàs disponible per a petites funcions de teatre. Les grades, a banda i banda, tenen una capacitat per a 800 espectadors. L’impacte visual de la capsa queda reduït gràcies a la divisió en tres ordres: el de les grades, el de les jàsseres que salven transversalment la llum de la coberta, i el de les lluernes superiors, repartides en tres volums. Des de la plaça s’accedeix al vestíbul a través d’escales i suaus rampes, i des d’aquí es recorre perimetralment aquesta cota aixecada per accedir a les grades i al gimnàs-escenari del fons.Palau d'Esports de Badalona
Esteve Bonell i Costa, Francesc Rius i Camps
El plantejament del projecte assumeix que es tracta d’un pavelló poliesportiu destinat al bàsquet d’alta competició, i per tant vinculat a un dels factors més representatius i populars del municipi. Els diversos problemes generats per les seves dimensions i la seva importància són abordats amb independència, si bé sintetitzats en un organisme força senzill. La traça de les grades adopta una forma elipsoïdal: quatre arcs de circumferència enllaçats, dos de grans i dos de petits. Les circulacions des de l’exterior es resolen amb una gran entrada principal, orientada cap a la ciutat i escorada respecte de l’eix urbà que culmina, i deu sortides perimetrals, accessibles des del nivell intermedi. La coberta és formada per sis grans jàsseres simètriques, aparellades de dos en dos i travades per un tirant central. L’edifici pot allotjar 12.500 espectadors i les seves dimensions màximes són de 150 x 120 metres.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús PrivatCasa Rius-FinaEU Mies Award
Guardonat / PremiatPalau d'Esports de BadalonaEU Mies Award
SeleccionatCentre Penitenciari Can BriansCentre de Natura i Desenvolupament Sostenible dels Pirineus
El programa del centre es divideix en tres blocs: un bloc pedagògic, un bloc residencial i un bloc de serveis. El centre, de més de 3.000 metres quadrats, serveix per fer conèixer la zona i també com a equipament de recerca sobre l’educació ambiental. L’edifici s’obre a una sola façana, i la seva secció permet semisoterrar-lo, de manera que la coberta esdevé una prolongació del prat. La façana orientada al sud i a les bones vistes conté els captadors directes d’energia, les plaques tèrmiques i les plaques fotovoltaiques. L’edifici es trenca en tres blocs, articulats en girs de 15 graus, per tal d’afavorir l’adaptació topogràfica, escurçar les màximes dimensions de la façana i reduir el seu impacte visual en un emplaçament d’alt interès paisatgístic.Habitatges i Oficines Sarrià
Bonell i Gil Arquitectes, Ribas & Ribas Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, José Ribas Folguera, José Ribas i González, Francesc Rius i Camps
ELS HABITATGES Formen part d’un conjunt d’edificis destinats a habitatges i oficines resultat de la transformació dels antics terrenys del club de futbol R.C.D. Espanyol. El projecte sorgeix de la definició d’una peça urbana homogènia però que respon a distintes concepcions volumètriques amb diferents opcions d’habitatge. Blocs de gran dimensió i petits edificis d’habitatge plurifamiliar donen la resposta adequada a la volumetria dels edificis de la ronda General Mitre, Ricardo Villa o Dr. Fleming. LES OFICINES Dos edificis, amb el protagonisme de la torre de 54 metres d’alçada, són l’element de referència a l’Avinguda de Sarrià. Són edificis d’una gran senzillesa en els quals la concentració de serveis permet plantes diàfanes que possibiliten diferents distribucions d’oficines. El tractament envidrat de les façanes, amb voladius de protecció solar, fa que els edificis es presentin amb una gran sensació de lleugeresa i transparència.Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaHabitatges i Oficines SarriàNou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Bonell i Gil Arquitectes, Silvia Barbera, Esteve Bonell i Costa, Josep Lluís Canosa Magret, Josep Maria Gil i Guitart, Francesc Rius i Camps
El nou Hospital de Sant Pau es situa al triangle nord del recinte històric dominat per les construccions realitzades a principis de segle per l'arquitecte Domènech i Montaner. La topografia i els diferents límits urbans plantegen dues situacions: l’actual entrada a l’hospital que dóna resposta i façana a Eixample i Sagrada Família, i la proposta d’edifici que dóna façana i resposta al traçat de la Ronda del Mig. El nou hospital consta de dues zones clarament diferenciades. Una conté el programa destinat a serveis i l’altra a hospitalització, unides entre si per una “intermèdia” que actua com a vestíbul de relació. L’edifici de serveis dóna façana i es recolza al carrer Mas Casanovas assumint el paper d’edifici límit de parcel·la. La zona hospitalària es formalitza com a "dits" d'una mà que s'introdueixen en l'espai verd que el separa de l'antic hospital aconseguint una menor escala de l’edifici i una relació més subtil amb els antics pavellons.Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
SeleccionatNou Hospital de la Santa Creu i Sant PauBibliografia (53)