Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

  • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

  • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

  • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

  • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

  • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

  • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

  • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

  • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

  • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

  • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

  • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

  • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

  • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

  • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

Memòria

El Parc de Recerca Biomèdica està situat en el front marítim de Barcelona, en un entorn caracteritzat per la proliferació d’edificis singulars. La proposta d’una gran plataforma que ordeni el solar, de forma molt irregular, i la col·locació a sobre d’un edifici sobreelevat en forma de con el·líptic truncat diagonalment ens ha permès d’endreçar l’entorn i relacionar-nos tranquil·lament amb els volums més pròxims. La forma el·líptica sorgeix de la necessitat d’adaptar un edifici de grans dimensions (uns 35.000 m2sobre rasant) a un solar molt ajustat de forma sensiblement irregular i amb volumetries molt diferents al seu voltant. L’edifici s’esglaona cap al mar, suavitza el front marítim i s’adapta a les edificacions del passeig marítim, que en aquesta zona presenten alçades reduïdes i s’aixeca per la part posterior, cap a la ciutat, perquè es disposa d’espai suficient. Aquesta forma esglaonada cap al mar facilita la ubicació a la coberta de panells solars per a la producció d’aigua calenta i electricitat. L’interior de l’edifici es buida per a crear una nova realitat independent de l’entorn, que emmarcarà i controlarà les vistes al mar i permetrà regular l’assolellament. L’estructura de l’edifici queda volada uns 7 metres en tot el seu perímetre. El revestiment de la façana es planteja amb fusta natural, calat, lleuger, sense tocar el terra. Aquesta segona pell permet un bon control lumínic i energètic de l’edifici.

Autor: Jaume Prat

Font: APP BCN Arquitectura

El Parc de Recerca Biomèdica està situat al front marítim de Barcelona, al costat de l'Hospital del Mar. L'entorn del solar es caracteritza per la proliferació d'edificis singulars (les dues grans torres de la Vil·la Olímpica, el nou edifici de gas natural, la petita torre d'habitatges i la torre "monobloc" de l'Hospital del Mar, el peix obra de Frank Gehry, un poliesportiu en procés de restauració, etc.) L'estratègia davant d'aquest entorn ha passat primer per fagocitar el poliesportiu en procés de restauració dins del conjunt de l'edifici del parc de recerca biomèdica, col·locant-lo a sota i segon, buscar una volumetria que no vulgui competir en alçada respecte dels edificis de l'entorn però que formalment es relacioni i dialogui amb tots ells. La proposta és una gran plataforma que ordeni el solar, que era força irregular. La col·locació d'un edifici elevat en forma de tronc de con el·líptic, truncat diagonalment, ens ha permès endreçar l'entorn i relacionar-nos tranquil·lament amb els volums més pròxims. La forma el·líptica sorgeix de la necessitat d'adaptar un edifici de grans dimensions (uns 35.000 m2 sobre rasant) en un solar molt ajustat de forma irregular i amb volumetries molt diferents al seu voltant. L'edifici es planteja necessàriament compacte per adaptar-se al solar, però s'esglaona cap al mar, suavitzant el front marítim i adaptant-se a les edificacions del passeig, que en aquesta zona presenten alçades reduïdes. Per la part posterior, en la vessant que limita amb la ciutat, es decideix aixecar-lo ja que es disposa d'espai suficient. Aquesta forma esglaonada cap al mar facilita la ubicació a la coberta de panells solars per a la producció d'aigua calenta i electricitat. L'interior de l'edifici es buida per a crear una nova realitat independent de l'entorn, que emmarqui i controli les vistes al mar i que també permeti una regulació de la llum solar. L'estructura de l'edifici queda volada uns 7 metres en tot el seu perímetre. El revestiment de la façana es planteja de fusta natural, calat, lleuger, sense tocar a terra, intentant treure-li pes a un edifici que per la seva concepció compacta i unitària presenta una dimensió considerable. Aquesta segona pell ha de permetre un bon control lumínic i energètic de l'edifici.

Autor: Brullet - De Luna Arquitectes

Autors

Sobre el mapa