Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC
Quiénes somos
Colegio de Arquitectos de Cataluña:
Àrea de CulturaDirectores:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Diseño y Programación:
Nubilum Edittio
Memoria
El Parc de Recerca Biomèdica està situat en el front marítim de Barcelona, en un entorn caracteritzat per la proliferació d’edificis singulars. La proposta d’una gran plataforma que ordeni el solar, de forma molt irregular, i la col·locació a sobre d’un edifici sobreelevat en forma de con el·líptic truncat diagonalment ens ha permès d’endreçar l’entorn i relacionar-nos tranquil·lament amb els volums més pròxims. La forma el·líptica sorgeix de la necessitat d’adaptar un edifici de grans dimensions (uns 35.000 m2sobre rasant) a un solar molt ajustat de forma sensiblement irregular i amb volumetries molt diferents al seu voltant.
L’edifici s’esglaona cap al mar, suavitza el front marítim i s’adapta a les edificacions del passeig marítim, que en aquesta zona presenten alçades reduïdes i s’aixeca per la part posterior, cap a la ciutat, perquè es disposa d’espai suficient. Aquesta forma esglaonada cap al mar facilita la ubicació a la coberta de panells solars per a la producció d’aigua calenta i electricitat.
L’interior de l’edifici es buida per a crear una nova realitat independent de l’entorn, que emmarcarà i controlarà les vistes al mar i permetrà regular l’assolellament.
L’estructura de l’edifici queda volada uns 7 metres en tot el seu perímetre. El revestiment de la façana es planteja amb fusta natural, calat, lleuger, sense tocar el terra. Aquesta segona pell permet un bon control lumínic i energètic de l’edifici.
El Parc de Recerca Biomèdica està situat al front marítim de Barcelona, al costat de l'Hospital del Mar. L'entorn del solar es caracteritza per la proliferació d'edificis singulars (les dues grans torres de la Vil·la Olímpica, el nou edifici de gas natural, la petita torre d'habitatges i la torre "monobloc" de l'Hospital del Mar, el peix obra de Frank Gehry, un poliesportiu en procés de restauració, etc.) L'estratègia davant d'aquest entorn ha passat primer per fagocitar el poliesportiu en procés de restauració dins del conjunt de l'edifici del parc de recerca biomèdica, col·locant-lo a sota i segon, buscar una volumetria que no vulgui competir en alçada respecte dels edificis de l'entorn però que formalment es relacioni i dialogui amb tots ells.
La proposta és una gran plataforma que ordeni el solar, que era força irregular. La col·locació d'un edifici elevat en forma de tronc de con el·líptic, truncat diagonalment, ens ha permès endreçar l'entorn i relacionar-nos tranquil·lament amb els volums més pròxims. La forma el·líptica sorgeix de la necessitat d'adaptar un edifici de grans dimensions (uns 35.000 m2 sobre rasant) en un solar molt ajustat de forma irregular i amb volumetries molt diferents al seu voltant.
L'edifici es planteja necessàriament compacte per adaptar-se al solar, però s'esglaona cap al mar, suavitzant el front marítim i adaptant-se a les edificacions del passeig, que en aquesta zona presenten alçades reduïdes. Per la part posterior, en la vessant que limita amb la ciutat, es decideix aixecar-lo ja que es disposa d'espai suficient. Aquesta forma esglaonada cap al mar facilita la ubicació a la coberta de panells solars per a la producció d'aigua calenta i electricitat.
L'interior de l'edifici es buida per a crear una nova realitat independent de l'entorn, que emmarqui i controli les vistes al mar i que també permeti una regulació de la llum solar. L'estructura de l'edifici queda volada uns 7 metres en tot el seu perímetre. El revestiment de la façana es planteja de fusta natural, calat, lleuger, sense tocar a terra, intentant treure-li pes a un edifici que per la seva concepció compacta i unitària presenta una dimensió considerable. Aquesta segona pell ha de permetre un bon control lumínic i energètic de l'edifici.
