Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Se'ns va encarregar un pavelló per donar servei a la secció d'hoquei del Reial Club de Polo de Barcelona. Però ens vam proposar aixecar un edifici que, a més de donar servei a la secció, fos capaç d’aglutinar al seu voltant i representar tot el col·lectiu vinculat a l'hoquei del club. Un catalitzador que creés una comunitat. L’edifici es disposa entre dos camps d’hoquei, en una posició elevada que permet seguir els partits en joc. Entenent les graderies com el veritable basament, el pavelló adopta el seu material, el maó d'obra vista manual, com a propi. Envoltat per pins de grans dimensions, es va optar per un edifici d'una sola planta eminentment horitzontal però rematat per una coberta a dues aigües molt pronunciada que li aportés un contrapunt vertical que referís la presència i la significació. La proposta pretén tenir una certa continuïtat amb la reforma duta a terme per Robert Terradas als anys 60 a la casa club. Donat l’ajustat pressupost, es va plantejar un edifici senzill però molt expressiu. Atorgant protagonisme a l’honestedat constructiva aconseguim, amb els escassos recursos disponibles, dotar el pavelló de fort caràcter i identitat. Tot el projecte s’estructura mitjançant uns volums d’obra vista que disposats en seqüència longitudinal solucionen l’estructura i la jerarquització dels espais. Una concatenació d'espais servits i servidors se succeeixen en un recorregut de privadesa progressiva. Les caixes de maó funcionen com a filtres que regulen el trànsit entre l’espai més públic i l’estrictament privat. El primer espai ha estat pensat com a lloc de reunió de tots aquells lligats a l’hoquei (jugadors, famílies, tècnics, espectadors...). Un gran porxo orientat cap als camps de joc amb un petit bar. El segon espai, ja interior, es reserva als equips de competició. Una estada on poder impartir xerrades tècniques als equips. L’última sala ja és d’ús restringit, únicament per al cos tècnic. Una zona de treball flexible amb sales de reunions, magatzems i arxius. A l’interior de les caixes s’ubiquen els serveis, mentre que entre elles hi ha les sales diàfanes. Aquesta lògica seqüencial permetrà en una segona fase ampliar l’edifici seguint el mateix sistema. L’únic pilar de l'edifici, el pilar que permet que el porxo s’obri als camps, es resol mitjançant dos perfils metàl·lics que enfilen la base de formigó d'arrencada. Tots dos perfils s'han pintat amb els colors del club.

Autor: Gorka Markuerkiaga Ruiz de Alda

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Pavelló d'Hoquei al Reial Club de Polo de Barcelona

    Gorka Markuerkiaga Ruiz de Alda

    Pavelló d'Hoquei al Reial Club de Polo de Barcelona

    Se'ns va encarregar un pavelló per donar servei a la secció d'hoquei del Reial Club de Polo de Barcelona. Però ens vam proposar aixecar un edifici que, a més de donar servei a la secció, fos capaç d’aglutinar al seu voltant i representar tot el col·lectiu vinculat a l'hoquei del club. Un catalitzador que creés una comunitat. L’edifici es disposa entre dos camps d’hoquei, en una posició elevada que permet seguir els partits en joc. Entenent les graderies com el veritable basament, el pavelló adopta el seu material, el maó d'obra vista manual, com a propi. Envoltat per pins de grans dimensions, es va optar per un edifici d'una sola planta eminentment horitzontal però rematat per una coberta a dues aigües molt pronunciada que li aportés un contrapunt vertical que referís la presència i la significació. La proposta pretén tenir una certa continuïtat amb la reforma duta a terme per Robert Terradas als anys 60 a la casa club. Donat l’ajustat pressupost, es va plantejar un edifici senzill però molt expressiu. Atorgant protagonisme a l’honestedat constructiva aconseguim, amb els escassos recursos disponibles, dotar el pavelló de fort caràcter i identitat. Tot el projecte s’estructura mitjançant uns volums d’obra vista que disposats en seqüència longitudinal solucionen l’estructura i la jerarquització dels espais. Una concatenació d'espais servits i servidors se succeeixen en un recorregut de privadesa progressiva. Les caixes de maó funcionen com a filtres que regulen el trànsit entre l’espai més públic i l’estrictament privat. El primer espai ha estat pensat com a lloc de reunió de tots aquells lligats a l’hoquei (jugadors, famílies, tècnics, espectadors...). Un gran porxo orientat cap als camps de joc amb un petit bar. El segon espai, ja interior, es reserva als equips de competició. Una estada on poder impartir xerrades tècniques als equips. L’última sala ja és d’ús restringit, únicament per al cos tècnic. Una zona de treball flexible amb sales de reunions, magatzems i arxius. A l’interior de les caixes s’ubiquen els serveis, mentre que entre elles hi ha les sales diàfanes. Aquesta lògica seqüencial permetrà en una segona fase ampliar l’edifici seguint el mateix sistema. L’únic pilar de l'edifici, el pilar que permet que el porxo s’obri als camps, es resol mitjançant dos perfils metàl·lics que enfilen la base de formigó d'arrencada. Tots dos perfils s'han pintat amb els colors del club.

Obres Relacionades

Conjunt Reial Club de Polo de Barcelona