Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

Memòria

L’edifici, un triple pavelló poliesportiu, és el resultat d’un concurs guanyat per l’Ajuntament de Barcelona, realitzat en col·laboració amb BB arquitectes i Gustau Gili. La gran volumetria que l’extens programa funcional genera en relació a la reduïda magnitud del solar i la densitat d’edificació propera, planteja semisoterrar una part important del complex poliesportiu assegurant-ne, a traves de mecanismes de secció, la bona il·luminació i ventilació natural així com el còmode accés/evacuació a les parts inferiors. Amb aquest semisoterrament, a part de reduir l’impacte visual considerablement i obtenir guanys energètics importants gràcies a minvar les seves superfícies exposades, s’obté un guany en l’espai públic urbà. A l’enretirar l’edificació de l’alineació de vial, es garanteix un coixí lliure que resol l’accés així com la complicada trama urbana en aquest punt. Es genera un espai lliure públic que actua com a foyer urbà del complex i millora notablement la integració de l’edifici en el seu entorn proper, traslladant l’exterior de la plaça a l’interior de la graderia sobre la pista principal, fent desaparèixer la sensació de soterrament d’aquesta. El sistema constructiu proposat neix de la recuperació de la memòria de tradicions constructives locals basades en la ceràmica de principis del segle XX. Enllacem doncs una tradició artesanal amb una actitud post-industrial proposant uns sistemes basats en la ceràmica industrialitzada. Un edifici pensat per a la seva utilització, on els materials es mostren tal i com són, aportant per sí mateixos qualitats sensorials. Són els mateixos materials que es van repetint a tots els espais del complex, el que genera la sensació de conjunt, malgrat cadascun d’ells es pugui interpretar de manera individual; ceràmica, fusta, formigó... són els materials sobre els que l’edifici es reconeix. En la pell de l’edifici, la ceràmica s’adapta a les diferents necessitats i orientacions de les façanes. En totes elles, s’alternen buits i plens, parts opaques i translúcides o transparents de diferents maneres. Les parts opaques es “trenquen” amb la utilització de diferents textures i colors de ceràmica de manera que es descompon el conjunt, a la vegada que controla la llum natural que banya l’edifici al seu interior. Es proposa una coberta única per a l’edificació sobre rasant, formada per unes subtils voltes invertides que es manifesten en façana i que enllacen si bé de manera no directa amb l’ordre i la presència de les voltes de les cobertes veïnes de l’edifici de Llotja, com una altre mecanisme per a la integració i el reconeixement de la força i singularitat del barri .

Autor: AIA Arquitectura i Instal·lacions

Autors

Sobre el mapa