Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Como ir

En Imágenes

Memoria

El municipi de Jesús es situen a la ribera dreta del riu Ebre. Territori planer, paisatge d’oliveres, tarongers, garrofers
i ametllers, caracteritzat per la forta presència del vent. Les muntanyes de Port de Beseit i del Coll de l’Alba fl anquegen
la plana i acompanyen el riu fi ns al seu Delta.
Jesús es una petita població que va créixer entorn del convent de Santa Maria de Jesús, quedant limitada en el
costat sud per un fort límit geogràfi c: el Barranc de la vall de Cervera. La nova escola va ser el primer equipament
situat a l’altra banda del Barranc amb la intenció de traspassar aquesta barrera natural. Les piscines es plantejaven
com una oportunitat per a consolidar aquest àmbit i dotar al poble d’un nou espai públic de relació social i de relació
entre l’àmbit urbà i el paisatge.
Situades als afores del municipi, a la vora de la Carretera que enllaça Jesús amb Roquetes, entre el Canal de l’Ebre
i el Barranc de la vall Cervera, les Piscines adquireixen la condició de límit.
S’accedeix a l’equipament des d’un espai públic previ que eixampla la vorera d’aquesta carretera. A partir del porxo
d’accés, es situen a una banda el bar a mode de mirador cap a la futura pista d’Atletisme i el vestíbul a l’altra banda,
emmarcant la visió cap a les piscines exteriors. L’espai exterior de les piscines es confi gura mitjançant una seqüència
d’espais d’ombra que entrelliguen les tres peces funcionals -bar, vestidors i sala- i acompanyen a l’usuari
en els diferents recorreguts per l’edifi ci.
Un dels objectius del projecte és dotar a les piscines d’un espai a recés de la Carretera amb vistes cap al canal i la
futura zona esportiva així com d’una bona orientació per tal d’optimitzar-ne el seu ús. L’edifi ci doncs, es desenvolupa
linealment entre la Carretera i el paisatge, confi gurant el teló de fons de l’espai d’activitats exteriors i articulant
els espais d’accés en els extrems.

Autor: Arquitecturia

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Piscina, Vestidores y Sala Polideportiva Jesús

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

    Piscina, Vestidores y Sala Polideportiva Jesús

    El municipi de Jesús es situen a la ribera dreta del riu Ebre. Territori planer, paisatge d’oliveres, tarongers, garrofers i ametllers, caracteritzat per la forta presència del vent. Les muntanyes de Port de Beseit i del Coll de l’Alba fl anquegen la plana i acompanyen el riu fi ns al seu Delta. Jesús es una petita població que va créixer entorn del convent de Santa Maria de Jesús, quedant limitada en el costat sud per un fort límit geogràfi c: el Barranc de la vall de Cervera. La nova escola va ser el primer equipament situat a l’altra banda del Barranc amb la intenció de traspassar aquesta barrera natural. Les piscines es plantejaven com una oportunitat per a consolidar aquest àmbit i dotar al poble d’un nou espai públic de relació social i de relació entre l’àmbit urbà i el paisatge. Situades als afores del municipi, a la vora de la Carretera que enllaça Jesús amb Roquetes, entre el Canal de l’Ebre i el Barranc de la vall Cervera, les Piscines adquireixen la condició de límit. S’accedeix a l’equipament des d’un espai públic previ que eixampla la vorera d’aquesta carretera. A partir del porxo d’accés, es situen a una banda el bar a mode de mirador cap a la futura pista d’Atletisme i el vestíbul a l’altra banda, emmarcant la visió cap a les piscines exteriors. L’espai exterior de les piscines es confi gura mitjançant una seqüència d’espais d’ombra que entrelliguen les tres peces funcionals -bar, vestidors i sala- i acompanyen a l’usuari en els diferents recorreguts per l’edifi ci. Un dels objectius del projecte és dotar a les piscines d’un espai a recés de la Carretera amb vistes cap al canal i la futura zona esportiva així com d’una bona orientació per tal d’optimitzar-ne el seu ús. L’edifi ci doncs, es desenvolupa linealment entre la Carretera i el paisatge, confi gurant el teló de fons de l’espai d’activitats exteriors i articulant els espais d’accés en els extrems.
  2. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Arquitectura
    Piscina, Vestidores y Sala Polideportiva Jesús

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

  3. EU Mies Award

    Nominado
    Piscina, Vestidores y Sala Polideportiva Jesús

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.