Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Han passat ja 70 anys des que Màrius Torres escrivia sobre la Lleida d’acabada la guerra on veia els somnis enterrats i tots els discursos, les paraules, potser de pau, havien fracassat. La poesia “La ciutat llunyana ” va ser escrita al finalitzar la guerra civil, l’any 1939. Aquells moments de serena però esperançadora tristesa en que fou escrita serviren de punt de partida al projecte. Màrius Torres parlava, aleshores, que no queda altre consol que creure i esperar a la nova arquitectura que amb braços més lliures hauria de reeixir de nou des de la terra. Es pensa la plaça pública com una recopilació d’intencions, treballant uns elements poètics amb la Lleida de fons que representen la ciutat, avui més complexa, plural i lliure que mai.
Sobre la base d’un pàrquind existent es crea una topografia artificial, formalitzada per la intersecció de dues piràmides, que es fon amb el passeig del riu Segre i es connecta amb les voreres dels carrers perimetrals, donant continuïtat als recorreguts dels vianants. Les grans lluminàries es resolen amb formes escultòriques que acaben de definir el nou paisatge urbà.
Han passat ja 70 anys des que Màrius Torres escrivia sobre la Lleida d’acabada la guerra on veia els somnis enterrats i tots els discursos, les paraules, potser de pau, havien fracassat. La poesia “La ciutat llunyana ” va ser escrita al finalitzar la guerra civil, l’any 1939. Aquells moments de serena però esperançadora tristesa en que fou escrita serviren de punt de partida al projecte. Màrius Torres parlava, aleshores, que no queda altre consol que creure i esperar a la nova arquitectura que amb braços més lliures hauria de reeixir de nou des de la terra. Es pensa la plaça pública com una recopilació d’intencions, treballant uns elements poètics amb la Lleida de fons que representen la ciutat, avui més complexa, plural i lliure que mai.
Sobre la base d’un pàrquind existent es crea una topografia artificial, formalitzada per la intersecció de dues piràmides, que es fon amb el passeig del riu Segre i es connecta amb les voreres dels carrers perimetrals, donant continuïtat als recorreguts dels vianants. Les grans lluminàries es resolen amb formes escultòriques que acaben de definir el nou paisatge urbà.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
