Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

  • Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

Memòria

La superfície sobre la qual s'ha actuat és de 5 hectàrees. El viaducte que flotava sobre l'espai públic s'ha demolit i el trànsit de vehicles s'ha reorganitzat. Els espais de passeig i joc per als ciutadans són ara protagonistes. Ascensors, escales mecàniques i rampes permeten moure's amb comoditat malgrat haver de salvar grans desnivells topogràfics. En el tram de major desnivell de la Ronda, les dues direccions de circulació estaven separades per cinc metres d'alçada. El fet de derrocar el voladís que suportava la circulació superior i traslladar els vehicles al nivell inferior, ha permès que aquesta àrea superior es converteixi en una gran vorera de passeig, amb circulació restringida als serveis i l'accés als garatges dels edificis. El mur en el qual es recolzava el voladís, suport d'aquest nou passeig i al costat del qual ara es circula en dues direccions, s'ha revestit de maons fono-absorbents esmaltats en dos tons de verd. Una jardinera longitudinal recorre la part alta del mur, amb plantes que pengen i ajuden a fer més amable la seva inevitable presència. Tots els murs de l'àrea renovada estan revestits amb els mateixos maons esmaltats i estan coronats per blocs de granit. Un paviment continu d'asfalt modificat, color salmó, ocupa totes les àrees per als vianants. Els fanals són convencionals, en forma de branca corbada. S'han plantat 470 arbres de diferents espècies, amb la tipuana com a espècie majoritària per a aconseguir una imatge més unitària en tot el conjunt. El resultat final ha estat assimilat sense esforç pels ciutadans, com si els anteriors elements discordants sobre aquest espai mai haguessin existit.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

Autors

Sobre el mapa