Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum Edittio
Obres
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Vil·la Sílvia
Domingo Ferré, Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart
La casa és situada a l’extrem nord d’una parcel·la, protegida de la tramuntana per mitjà d’un mur continu de formigó. D’aquest mur parteix la concepció de la casa a mesura que avança cap al sud, privatitzant els espais i les vistes i generant patis que organitzen la distribució interior. Tot el programa queda concentrat en un volum allargat, de 6 x 22 metres, en direcció est-oest. Les lloses horitzontals queden perforades en alguns punts i generen espais verticals, de vegades molt estrets. Els plans verticals també es poden perforar lliurement, la qual cosa ofereix una gran disponibilitat en les dimensions i la posició de les obertures. -
Vil·la Maite
Domingo Ferré, Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart
L’habitatge se situa en una urbanització de primeres residències, i ha estat pensat per a dos estadants. La casa ocupa una sola planta, si bé clarament elevada respecte del terreny. Una rampa de doble tram connecta la planta principal, una planta intermèdia i la coberta, que fa alhora de solàrium i mirador sobre les vistes llunyanes al mar de Salou i a la silueta de la ciutat de Reus. La casa rep la llum solar a través d’una claraboia d’1 x 5 metres, que fa d’eixida cap a la coberta. Les obertures de la planta baixa es fan ressò d’alguns elements significatius de l’entorn immediat: una tanca publicitària, un bosc veí o una construcció desagradable. Així, l’habitatge es tanca al carrer i al vent de mestral, i busca la seva extensió espacial i visual en sentit vertical, proposant la vida a la casa com un flux ascendent, un sentit que també s’aplica als elements tècnics i als conductes de condicionament. -
Tanatori Municipal de Vila-Seca
Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart
El lloc on s’emplaça el tanatori es troba fortament determinat per les construccions industrials i la presència del cementiri. El tanatori és format per una zona enjardinada de 2.200 metres quadrats i un edifici de 600 metres quadrats construïts. La façana del solar cap a la via pública és una tanca verda de 125 metres lineals que contrasta amb el paisatge de les fàbriques. A la zona de llevant s’ha projectat un jardí travessat per un recorregut sinuós i irregular que no es pot trepitjar, símbol del camí que encara mereixeríem recórrer. Es tracta d’una plantació de petites mates i matolls que acompanyen el passeig d’entrada, amb un pendent ascendent. Aquest passeig culmina en un gran portal de formigó format per dues eles invertides, que suggereixen les ales d’un àngel en posició d’acollida. El projecte combina el simbolisme i la realitat de les vivències espacials per esdevenir una representació molt espiritualitzada de la mort. -
Remodelació de l'Estadi Municipal de Reus
Domingo Ferré, Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart
El febrer del 2002, l’Ajuntament de Reus planteja el futur de la ciutat esportiva. Es van engegar una sèrie d’intervencions de millora d’urbanització i instal·lacions a la vegada que es remodelava la tribuna oest de l’estadi. La nova façana la conformà un mur de vidre que es deforma per adaptar-se a les diferents amplades dels espais; la presència de la serra de Musara a l’horitzó donà les traces per les línies de la façana, que havia de convertir l’edifici en un equipament singular. La imatge d’aquest núvol esquinçat i allargassat de reflexos canviants capta l’atenció d’aquell que accedeix a la ciutat per aquest punt, aportant el dinamisme necessari propi de les activitats esportives. -
Passera per a Vianants i Edifici de Capitania al Fòrum
Domingo Ferré, Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart
Entenem el recinte del Fòrum com aquell fragment de ciutat on l’urbanisme ni va voler ni va aconseguir esborrar totes les traces antigues, i on el nou planejament quasi no va arribar a encaixar les peces i, en canvi, les va saber relligar com volums magmàtics per representar impulsos de la modernitat. Les històries quotidianes són les que emplenen les places i els carrers de les ciutats. Només manca un moment de calma, apartats de les grans vies plenes de soroll, per poder sentir-les. Just això ens agradava que succeís en aquest espai de la passarel·la, sense cotxes, d’igual forma que succeeix als passatges de les ciutats, propers a les grans avingudes. Aquest fet, a més, fixava el projecte a Barcelona com l’últim espai possible de l’avinguda Diagonal. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Espais Exteriors
Passera per a Vianants i Edifici de Capitania al FòrumDomingo Ferré, Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart
Plaça de Blas Infante
Domingo Ferré, Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart
Han passat ja 70 anys des que Màrius Torres escrivia sobre la Lleida d’acabada la guerra on veia els somnis enterrats i tots els discursos, les paraules, potser de pau, havien fracassat. La poesia “La ciutat llunyana ” va ser escrita al finalitzar la guerra civil, l’any 1939. Aquells moments de serena però esperançadora tristesa en que fou escrita serviren de punt de partida al projecte. Màrius Torres parlava, aleshores, que no queda altre consol que creure i esperar a la nova arquitectura que amb braços més lliures hauria de reeixir de nou des de la terra. Es pensa la plaça pública com una recopilació d’intencions, treballant uns elements poètics amb la Lleida de fons que representen la ciutat, avui més complexa, plural i lliure que mai. Sobre la base d’un pàrquind existent es crea una topografia artificial, formalitzada per la intersecció de dues piràmides, que es fon amb el passeig del riu Segre i es connecta amb les voreres dels carrers perimetrals, donant continuïtat als recorreguts dels vianants. Les grans lluminàries es resolen amb formes escultòriques que acaben de definir el nou paisatge urbà.Premi FAD
Seleccionat. Categoria: Ciutat i PaisatgePlaça de Blas InfanteDomingo Ferré, Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart
Bibliografia
Societats
