Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

El projecte respon a un programa per allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs, en una implantació propera a la central, projectada pel mateix Bonet Castellana. El terreny presenta suaus pendents orientats cap al mar i arbredes formades per oliveres, garrofers, figueres i una petita pineda. L’encàrrec establia que les construccions no malmetessin el paisatge i quedessin amagades per la vegetació. A l’àrea central hi ha quatre edificis: una residència per a treballadors solters, un club amb un petit equip d’assistència, una escola amb una llar d’infants i un supermercat. Al sector nord es destina una àrea per a 280 habitatges i una altra àrea d’ús col·lectiu. La trama per a vianants és formada per dues places unides per un ampli passeig, i queda complementada per uns camins secundaris que enllacen racionalment totes les zones. A l’entrada hi ha el pavelló dels vigilants, la centraleta telefònica i l’estació meteorològica, tots tres edificis coberts amb una cúpula de formigó armat recoberta de trencadís ceràmic de color groc, i suportada per esvelts perfils metàl·lics. El poblat s’ha concebut perquè els tècnics i els seus familiars puguin dur a terme una vida individual i col·lectiva completes.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El poblado HIFRENSA es un conjunto residencial formado por la agrupación de viviendas para alojar a los trabajadores de la central nuclear de Vandellòs-I. Cuenta además con una escuela con jardín de infancia, una biblioteca, un club social, una residencia para empleados solteros, una zona deportiva y las dotaciones de infraestructura necesarias para abastecer a 280 viviendas de agua potable, electricidad y gas propano. El conjunto esta conectado mediante pasos para peatones y bicicletas, con plazas públicas con esquema viario en cul-de-sac. Antonio Bonet recibe el encargo de la construcción del poblado en 1967 así como la realización de las dependencias administrativas, la obra civil, y otros edificios de carácter técnico en el emplazamiento de la central nuclear, a unos 5 km al sur del poblado. Éste se sitúa en una parcela rural de 25 ha, vecina al núcleo de L’Hospitalet de l’Infant, el encargo se produce gracias a la colaboración profesional en distintos proyectos que mantiene Antonio Bonet con el ingeniero Pere Durán Farell, presidente de ENHER, (Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana) empresa Española vinculada a la producción de electricidad que cuenta con la empresa HIFRENSA (Hispano Francesa de Energía Nuclear, SA) para la construcción, explotación y mantenimiento, tanto de la central nuclear como del poblado.
La central nuclear de Vandellòs-I se conectó por primera vez a la red eléctrica el 6 de marzo de 1972, fue la única planta española que funcionaba con la tecnología de uranio natural-grafito-gas, tecnología desarrollada principalmente en el Reino Unido y Francia. El 19 de octubre de 1989 ocurría un incidente en la planta nuclear, un incendio originado en el segundo grupo turboalternador, aunque el suceso no tuvo implicaciones radiológicas, supuso el cese de actividad por la suspensión del permiso de explotación por orden ministerial, Vandellós-I cesó su actividad después de 17 años de operación y de haber generado 55.647 millones de kilowatios, producción equivalente a todo el consumo eléctrico de la ciudad de Barcelona durante el mismo periodo. Este suceso inicia un proceso de transformaciones sociales y urbanas. HIFRENSA inicia jubilaciones anticipadas así como liquidaciones de propiedades y bienes. El Ayuntamiento de Vandellòs i L’Hospitalet de l’Infant, pasa a ser el propietario de los equipamientos y del espacio público de la urbanización. Las viviendas, ocupadas por los trabajadores, pasan de régimen de alquiler a régimen de propiedad en condiciones económicas ventajosas. El resto de propiedades susceptibles de ser edificadas pasan a manos de promotores privados.
Las intervenciones posteriores, tanto a nivel de planeamiento urbano como la nueva promoción y construcción de viviendas y equipamientos, suponen el abandono del proyecto de Bonet, desaprovechando el potencial del poblado para dotar de estructura urbana a la población de l’Hospitalet de l’Infant y violando la propuesta del arquitecto. La planta de la central nuclear, hoy se encuentra en proceso de desmantelamiento. La primera fase de su desmontaje fue realizada por HIFRENSA. La segunda fase se inicia el año 1998, la afronta ENRESA (Empresa Nacional de Residuos Radiactivos, S.A.). Quien desmantela todas las instalaciones; edificios y estructuras exteriores al cajón del reactor, en esta fase se acomete el confinamiento del reactor. Una vez sellado el reactor, se recupera la mayor parte del emplazamiento, estas operaciones finalizan en el año 2003 cuando comienza un periodo de 25 años de latencia, en este periodo de tiempo el reactor queda confinado para que su radiactividad decaiga. Concluido el periodo de latencia, en el año 2028, dará comienzo el último nivel de desmantelamiento, en el que se retirará el cajón del reactor y sus estructuras internas, liberándose así la totalidad del emplazamiento.
Propuesta a cargo del Centro de Análisis Integral del Territorio (CAIT), dependiente del Departamento de Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili
Manel Ferrer, Juan Fernando Ródenas, Carlos Gonzalvo, Gillermo Zuaznabar, CAIT, Centro de Análisis Integral del Territorio (URV)

Autor: Manuel Ferrer, Juan Fernando Ródenas García, Carlos Gonzalvo Salas, Gillermo Zuaznabar Uzkudun

Font: cait-urv.eu

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Poblat Hifrensa

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Poblat Hifrensa

    El projecte respon a un programa per allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs, en una implantació propera a la central, projectada pel mateix Bonet Castellana. El terreny presenta suaus pendents orientats cap al mar i arbredes formades per oliveres, garrofers, figueres i una petita pineda. L’encàrrec establia que les construccions no malmetessin el paisatge i quedessin amagades per la vegetació. A l’àrea central hi ha quatre edificis: una residència per a treballadors solters, un club amb un petit equip d’assistència, una escola amb una llar d’infants i un supermercat. Al sector nord es destina una àrea per a 280 habitatges i una altra àrea d’ús col·lectiu. La trama per a vianants és formada per dues places unides per un ampli passeig, i queda complementada per uns camins secundaris que enllacen racionalment totes les zones. A l’entrada hi ha el pavelló dels vigilants, la centraleta telefònica i l’estació meteorològica, tots tres edificis coberts amb una cúpula de formigó armat recoberta de trencadís ceràmic de color groc, i suportada per esvelts perfils metàl·lics. El poblat s’ha concebut perquè els tècnics i els seus familiars puguin dur a terme una vida individual i col·lectiva completes.
  2. Rehabilitació de Dues Places Hexagonals al Poblat Hifrensa

    José Ramón Domingo Magaña, Juan Fernando Ródenas García

    Rehabilitació de Dues Places Hexagonals al Poblat Hifrensa

  3. Rehabilitació de Dues Aules de l'Escola del Poblat Hifrensa

    Carlos Gonzalvo Salas, Juan Fernando Ródenas García, Gillermo Zuaznabar Uzkudun

  4. Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)

    Finalista. Categoria: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o Reforma
    Rehabilitació de Dues Aules de l'Escola del Poblat Hifrensa

    Carlos Gonzalvo Salas, Juan Fernando Ródenas García, Gillermo Zuaznabar Uzkudun

Obres Relacionades

Conjunt Poblat Hifrensa

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.