Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

  • Reforma Arquitectònica i Museogràfica de la Secció d’Escultura del Museu Frederic Marès

  • Reforma Arquitectònica i Museogràfica de la Secció d’Escultura del Museu Frederic Marès

  • Reforma Arquitectònica i Museogràfica de la Secció d’Escultura del Museu Frederic Marès

  • Reforma Arquitectònica i Museogràfica de la Secció d’Escultura del Museu Frederic Marès

  • Reforma Arquitectònica i Museogràfica de la Secció d’Escultura del Museu Frederic Marès

  • Reforma Arquitectònica i Museogràfica de la Secció d’Escultura del Museu Frederic Marès

  • Reforma Arquitectònica i Museogràfica de la Secció d’Escultura del Museu Frederic Marès

  • Reforma Arquitectònica i Museogràfica de la Secció d’Escultura del Museu Frederic Marès

  • Reforma Arquitectònica i Museogràfica de la Secció d’Escultura del Museu Frederic Marès

  • Reforma Arquitectònica i Museogràfica de la Secció d’Escultura del Museu Frederic Marès

  • Reforma Arquitectònica i Museogràfica de la Secció d’Escultura del Museu Frederic Marès

  • Reforma Arquitectònica i Museogràfica de la Secció d’Escultura del Museu Frederic Marès

Memòria

Passejant pel casc antic de Barcelona, pels voltants de la catedral trobem el Museu Marès, situat a la Plaça Sant Iu. És un conjunt heterogeni d’edificacions construïdes al voltant d’un magnífic pati central. La primera sala (sala dels Arcs) es va inaugurar el 1946 (en aquell moment s’estava reinventant el barri Gòtic). El museu va anar creixent fins als anys setanta. No ens consta que mai s’hagués redactat un pla director ni un projecte de conjunt. Una bona part està dedicat a mostrar la seva col·lecció de pintura escultura i belles arts, i l’altre a la passió col·leccionista del Sr. Marès, que és on es fa més evident la relació entre l’objecte i la manera de mostrar-lo, pròpia d’un museu d’Autor.
Des d’un punt de vista arquitectònic, el resultat era un conjunt heterogeni de sales i dependències de forma diversa, sistemes constructius diferents i obsolets, mal connectades i que sovint no estaven situades a la mateixa cota.
L’objectiu d’aquest projecte va ser la rehabilitació arquitectònica i museogràfica de la primera planta del Museu, on s’hi exposa la seva col·lecció d’escultura medieval. A banda d’oferir noves i millors condicions tècniques i ambientals per a l’exposició de les obres, el projecte, sense renunciar a la seva pròpia identitat formal, dona continuïtat i completa la remodelació de la planta baixa, que va iniciar l’arquitecte Josep LLinàs a l’any 1999.
Per possibilitar la creació del millor ambient propici per a l’exposició i contemplació de les obres, el nou projecte s’ha desenvolupat en paral·lel amb el projecte museístic i museogràfic, on s’han definit conjuntament i alhora tant el tipus de rehabilitació arquitectònica de les sales, els seus accessos, relacions espacials i recorreguts, com la nova distribució de les col·leccions, les vitrines, els elements de suport, la il·luminació de les obres i la senyalització.
En definitiva, s’ha construït un edifici (forjat, tancaments i instal·lacions), dins d’un edifici existent, amb una nova geometria. Entre els dos edificis (el original i el nou) es van produir una sèrie d’espais intersticials, utilitzats per situar-hi les noves sales d’instal·lacions, vitrines o altres elements d’exposició. Les noves sales assoleixen el caràcter de nou contenidor qualificat i estableixen una relació de juxtaposició amb l’antic suport. El nou projecte es basa en deixar que siguin els objectes els protagonistes i que les peces que s’ensenyen no s’entenguin descontextualitzats, sinó integrades en aquest nou espai. Per assolir aquets objectius les sales s’han transformat en espais de forma regular, s’ha procedit a l’obertura de noves connexions entre àmbits i a l’eliminació d’altres d’existents, s’han establert noves relacions visuals entre l’interior i l’exterior del museu. S’ha suprimit les barreres arquitectòniques, s’ha construït una nova escala i muntacàrregues.

Autor: Santiago Vives i Sanfeliu

Font: APP BCN Arquitectura

El projecte museogràfic determina la rehabilitació arquitectònica, així com la nova distribució de les col·leccions a l’espai d’exposició, a més de les vitrines, els suports especials, la il·luminació i la senyalització. La principal característica de la nova museografia és la creació d’un ambient òptim per a l’exposició i la contemplació de les peces.

Per assolir aquest objectiu les sales s'han transformaran en espais de forma i dimensions regulars, i s'ha procedit a l’obertura de noves connexions entre àmbits i a l’eliminació d’altres d’existents. D’aquesta nova distribució n'ha resultat un espai expositiu més gran i visualment més net i la possibilitat de realitzar un recorregut més coherent a través de les sales.

La voluntat de relacionar els diferents espais queda patent amb la nova obertura que permet connectar visualment el vestíbul de la primera planta amb el pati, que fins ara quedava pràcticament amagat des de l’interior del museu. Aquesta operació es complementarà amb la disposició d’un parament de vidre sobre fusteria mixta, reculat un metre aproximadament respecte del pla de façana, de manera que no afecti a la composició del pati. De la mateixa manera, la rehabilitació s'ha complementat amb la substitució de totes les fusteries existents per unes de noves i el tapit les finestres que no ofereixin vistes d’interès.

La construcció d’un nou forjat sobreposat a l’existent i no solidari que per reforçar l’estructura de l’edifici és una altra de les intervencions arquitectòniques d’envergadura. Aquest forjat està construït en sec, a base de perfils normalitzats d’acer recolzats al forjat i murs existents. Sobre aquest entramat es recolza una xapa metàl·lica, sobre la que es col·loca el paviment. Amb aquesta decisió evitem, d’una banda, realitzar proves de càrrega a l’edifici actual i, d’una altra, reforçar el forjat a base de connectors i una nova xapa de compressió. Igualment s'ha reforçat des de sota les biguetes del sostre de la planta primera amb un perfil de planxa metàl.lica galvanitzada reomplert amb morter de resines.
L’enderroc de l’escala entre les plantes primera i segona del museu per construir-ne una de nova al mateix lloc també forma part de la intervenció.

Entre els elements arquitectònics de nova construcció també s'ha inclòs un nucli de serveis sanitaris adaptats.

Finalment, s'ha realitzat la remodelació de l’accés principal de l’edifici substituint la porta de vidre actual per una doble porta que forma un cancell d’entrada, de manera que es pugui garantir el control ambiental de les sales de la planta baixa, i l’entrada i sortida eventual de les peces.

Tal i com afirma Llatxer Moix a La Vanguardia "l’exercici arquitectònic, com apuntàvem, no apel·la aquí al crit formal, sinó al murmuri funcional. Els desnivells i alineacions de les dependències s’han corregit o afinat amb molta subtilesa; la fredor de les sales s’ha transformat en calidesa a mercè de teles de pintura ataronjada o al recurs a plafons de fusta clara; s’han dissenyat elements com les vitrines que en la llotja sumen a la funció expositiva la de tamís de la llum natural, i s’ha actuat amb discreció i harmonia a les poques finestres o obertures que donen a la via pública."

Autor: Santiago Vives i Sanfeliu

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (13)

  1. Palau Reial Major

    autoria desconeguda

  2. Palau Reial Major. Reconstrucció

    autoria desconeguda

  3. Palau Reial Major. Restauració i Ampliació

    autoria desconeguda

  4. Palau Reial Major. Obres de Millora

    Bernat Roca

  5. Palau Reial Major. Ampliació

    Bertran de Riquer, Jaume del Rei, Pere Olivera

  6. Palau Reial Major. Mirador del Rei Martí

    autoria desconeguda

    Palau Reial Major. Mirador del Rei Martí

  7. Instalació del Tribunal a les Antigues Dependències del Palau Reial Major

    autoria desconeguda

  8. Conversió d'Espais del Palau Reial Major en el Museu Frederic Marès

    Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim de Ros de Ramis

  9. Intervencions al Museu Frederic Marès

    Josep Llinàs Carmona

    Intervencions al Museu Frederic Marès

  10. Reforma Arquitectònica i Museogràfica de la Secció d’Escultura del Museu Frederic Marès

    Fernando Marzá Pérez, Santiago Vives i Sanfeliu

    Reforma Arquitectònica i Museogràfica de la Secció d’Escultura del Museu Frederic Marès

    Passejant pel casc antic de Barcelona, pels voltants de la catedral trobem el Museu Marès, situat a la Plaça Sant Iu. És un conjunt heterogeni d’edificacions construïdes al voltant d’un magnífic pati central. La primera sala (sala dels Arcs) es va inaugurar el 1946 (en aquell moment s’estava reinventant el barri Gòtic). El museu va anar creixent fins als anys setanta. No ens consta que mai s’hagués redactat un pla director ni un projecte de conjunt. Una bona part està dedicat a mostrar la seva col·lecció de pintura escultura i belles arts, i l’altre a la passió col·leccionista del Sr. Marès, que és on es fa més evident la relació entre l’objecte i la manera de mostrar-lo, pròpia d’un museu d’Autor. Des d’un punt de vista arquitectònic, el resultat era un conjunt heterogeni de sales i dependències de forma diversa, sistemes constructius diferents i obsolets, mal connectades i que sovint no estaven situades a la mateixa cota. L’objectiu d’aquest projecte va ser la rehabilitació arquitectònica i museogràfica de la primera planta del Museu, on s’hi exposa la seva col·lecció d’escultura medieval. A banda d’oferir noves i millors condicions tècniques i ambientals per a l’exposició de les obres, el projecte, sense renunciar a la seva pròpia identitat formal, dona continuïtat i completa la remodelació de la planta baixa, que va iniciar l’arquitecte Josep LLinàs a l’any 1999. Per possibilitar la creació del millor ambient propici per a l’exposició i contemplació de les obres, el nou projecte s’ha desenvolupat en paral·lel amb el projecte museístic i museogràfic, on s’han definit conjuntament i alhora tant el tipus de rehabilitació arquitectònica de les sales, els seus accessos, relacions espacials i recorreguts, com la nova distribució de les col·leccions, les vitrines, els elements de suport, la il·luminació de les obres i la senyalització. En definitiva, s’ha construït un edifici (forjat, tancaments i instal·lacions), dins d’un edifici existent, amb una nova geometria. Entre els dos edificis (el original i el nou) es van produir una sèrie d’espais intersticials, utilitzats per situar-hi les noves sales d’instal·lacions, vitrines o altres elements d’exposició. Les noves sales assoleixen el caràcter de nou contenidor qualificat i estableixen una relació de juxtaposició amb l’antic suport. El nou projecte es basa en deixar que siguin els objectes els protagonistes i que les peces que s’ensenyen no s’entenguin descontextualitzats, sinó integrades en aquest nou espai. Per assolir aquets objectius les sales s’han transformat en espais de forma regular, s’ha procedit a l’obertura de noves connexions entre àmbits i a l’eliminació d’altres d’existents, s’han establert noves relacions visuals entre l’interior i l’exterior del museu. S’ha suprimit les barreres arquitectòniques, s’ha construït una nova escala i muntacàrregues.

Obres Relacionades (5)

Conjunt Palau Reial Major

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.