Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Reforma Arquitectónica y Museográfica de la Sección de Escultura del Museo Frederic Marès

  • Reforma Arquitectónica y Museográfica de la Sección de Escultura del Museo Frederic Marès

  • Reforma Arquitectónica y Museográfica de la Sección de Escultura del Museo Frederic Marès

  • Reforma Arquitectónica y Museográfica de la Sección de Escultura del Museo Frederic Marès

  • Reforma Arquitectónica y Museográfica de la Sección de Escultura del Museo Frederic Marès

  • Reforma Arquitectónica y Museográfica de la Sección de Escultura del Museo Frederic Marès

  • Reforma Arquitectónica y Museográfica de la Sección de Escultura del Museo Frederic Marès

  • Reforma Arquitectónica y Museográfica de la Sección de Escultura del Museo Frederic Marès

  • Reforma Arquitectónica y Museográfica de la Sección de Escultura del Museo Frederic Marès

  • Reforma Arquitectónica y Museográfica de la Sección de Escultura del Museo Frederic Marès

  • Reforma Arquitectónica y Museográfica de la Sección de Escultura del Museo Frederic Marès

  • Reforma Arquitectónica y Museográfica de la Sección de Escultura del Museo Frederic Marès

  • Reforma Arquitectónica y Museográfica de la Sección de Escultura del Museo Frederic Marès

  • Reforma Arquitectónica y Museográfica de la Sección de Escultura del Museo Frederic Marès

  • Reforma Arquitectónica y Museográfica de la Sección de Escultura del Museo Frederic Marès

Memoria

Passejant pel casc antic de Barcelona, pels voltants de la catedral trobem el Museu Marès, situat a la Plaça Sant Iu. És un conjunt heterogeni d’edificacions construïdes al voltant d’un magnífic pati central. La primera sala (sala dels Arcs) es va inaugurar el 1946 (en aquell moment s’estava reinventant el barri Gòtic). El museu va anar creixent fins als anys setanta. No ens consta que mai s’hagués redactat un pla director ni un projecte de conjunt. Una bona part està dedicat a mostrar la seva col·lecció de pintura escultura i belles arts, i l’altre a la passió col·leccionista del Sr. Marès, que és on es fa més evident la relació entre l’objecte i la manera de mostrar-lo, pròpia d’un museu d’Autor. Des d’un punt de vista arquitectònic, el resultat era un conjunt heterogeni de sales i dependències de forma diversa, sistemes constructius diferents i obsolets, mal connectades i que sovint no estaven situades a la mateixa cota. L’objectiu d’aquest projecte va ser la rehabilitació arquitectònica i museogràfica de la primera planta del Museu, on s’hi exposa la seva col·lecció d’escultura medieval. A banda d’oferir noves i millors condicions tècniques i ambientals per a l’exposició de les obres, el projecte, sense renunciar a la seva pròpia identitat formal, dona continuïtat i completa la remodelació de la planta baixa, que va iniciar l’arquitecte Josep LLinàs a l’any 1999. Per possibilitar la creació del millor ambient propici per a l’exposició i contemplació de les obres, el nou projecte s’ha desenvolupat en paral·lel amb el projecte museístic i museogràfic, on s’han definit conjuntament i alhora tant el tipus de rehabilitació arquitectònica de les sales, els seus accessos, relacions espacials i recorreguts, com la nova distribució de les col·leccions, les vitrines, els elements de suport, la il·luminació de les obres i la senyalització. En definitiva, s’ha construït un edifici (forjat, tancaments i instal·lacions), dins d’un edifici existent, amb una nova geometria. Entre els dos edificis (el original i el nou) es van produir una sèrie d’espais intersticials, utilitzats per situar-hi les noves sales d’instal·lacions, vitrines o altres elements d’exposició. Les noves sales assoleixen el caràcter de nou contenidor qualificat i estableixen una relació de juxtaposició amb l’antic suport. El nou projecte es basa en deixar que siguin els objectes els protagonistes i que les peces que s’ensenyen no s’entenguin descontextualitzats, sinó integrades en aquest nou espai. Per assolir aquets objectius les sales s’han transformat en espais de forma regular, s’ha procedit a l’obertura de noves connexions entre àmbits i a l’eliminació d’altres d’existents, s’han establert noves relacions visuals entre l’interior i l’exterior del museu. S’ha suprimit les barreres arquitectòniques, s’ha construït una nova escala i muntacàrregues.

Autor: Santiago Vives i Sanfeliu

Fuente: APP BCN Arquitectura

El projecte museogràfic determina la rehabilitació arquitectònica, així com la nova distribució de les col·leccions a l’espai d’exposició, a més de les vitrines, els suports especials, la il·luminació i la senyalització. La principal característica de la nova museografia és la creació d’un ambient òptim per a l’exposició i la contemplació de les peces. Per assolir aquest objectiu les sales s'han transformaran en espais de forma i dimensions regulars, i s'ha procedit a l’obertura de noves connexions entre àmbits i a l’eliminació d’altres d’existents. D’aquesta nova distribució n'ha resultat un espai expositiu més gran i visualment més net i la possibilitat de realitzar un recorregut més coherent a través de les sales. La voluntat de relacionar els diferents espais queda patent amb la nova obertura que permet connectar visualment el vestíbul de la primera planta amb el pati, que fins ara quedava pràcticament amagat des de l’interior del museu. Aquesta operació es complementarà amb la disposició d’un parament de vidre sobre fusteria mixta, reculat un metre aproximadament respecte del pla de façana, de manera que no afecti a la composició del pati. De la mateixa manera, la rehabilitació s'ha complementat amb la substitució de totes les fusteries existents per unes de noves i el tapit les finestres que no ofereixin vistes d’interès. La construcció d’un nou forjat sobreposat a l’existent i no solidari que per reforçar l’estructura de l’edifici és una altra de les intervencions arquitectòniques d’envergadura. Aquest forjat està construït en sec, a base de perfils normalitzats d’acer recolzats al forjat i murs existents. Sobre aquest entramat es recolza una xapa metàl·lica, sobre la que es col·loca el paviment. Amb aquesta decisió evitem, d’una banda, realitzar proves de càrrega a l’edifici actual i, d’una altra, reforçar el forjat a base de connectors i una nova xapa de compressió. Igualment s'ha reforçat des de sota les biguetes del sostre de la planta primera amb un perfil de planxa metàl.lica galvanitzada reomplert amb morter de resines. L’enderroc de l’escala entre les plantes primera i segona del museu per construir-ne una de nova al mateix lloc també forma part de la intervenció. Entre els elements arquitectònics de nova construcció també s'ha inclòs un nucli de serveis sanitaris adaptats. Finalment, s'ha realitzat la remodelació de l’accés principal de l’edifici substituint la porta de vidre actual per una doble porta que forma un cancell d’entrada, de manera que es pugui garantir el control ambiental de les sales de la planta baixa, i l’entrada i sortida eventual de les peces. Tal i com afirma Llatxer Moix a La Vanguardia "l’exercici arquitectònic, com apuntàvem, no apel·la aquí al crit formal, sinó al murmuri funcional. Els desnivells i alineacions de les dependències s’han corregit o afinat amb molta subtilesa; la fredor de les sales s’ha transformat en calidesa a mercè de teles de pintura ataronjada o al recurs a plafons de fusta clara; s’han dissenyat elements com les vitrines que en la llotja sumen a la funció expositiva la de tamís de la llum natural, i s’ha actuat amb discreció i harmonia a les poques finestres o obertures que donen a la via pública."

Autor: Santiago Vives i Sanfeliu

Autores

Sobre el Mapa