Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

  • Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

  • Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

  • Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

  • Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

  • Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

  • Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

  • Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

  • Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

  • Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

  • Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

  • Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

  • Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

  • Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

  • Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

  • Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

  • Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

Memòria

El projecte aborda la intervenció sobre unes instal·lacions esportives construïdes l’any 1976, amb una piscina afegida deu anys més tard. El conjunt preexistent plantejava greus disfuncions des d’un punt de vista del trànsit i les comunicacions, tant d’ordre intern com amb els elements de l’entorn. La proposta inicial plantejava la construcció d’un pavelló poliesportiu al costat de les instal·lacions preexistents, però la intervenció definitiva actua sobre tots els elements del vell pavelló, per mitjà de l’afegit de nous elements arquitectònics o bé la recuperació d’altres elements que eren obsolets des d’un punt de vista funcional. Es construeix un nou edifici que actua com a intercanviador de transport. La intervenció té en compte dues consideracions bàsiques: la que relaciona el nou complex esportiu amb el seu entorn immediat, i l’articulació i la coherència dels diferents components funcionals que l’integren.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El nou centre esportiu de la Bonaigua és un projecte originalment guanyador d'un concurs convocat el 1996 per l'Ajuntament de Sant Just Desvern, a Barcelona. La nostra proposta, lluny de situar-se al nou emplaçament que es suggeria, abandonant el complex obsolet existent, s'arrisca a colocar-s'hi damunt per tal de solucionar l'accessibilitat del conjunt. D'aquesta manera es recupera, a més, l'antic complex amb un edifici que funciona com un intercanviador de transport, que es connecta amb l'entorn, amb el passeig i el futur parc, i uneix les diferents peces entre si amb un nou ascensor i rampes. Aquesta connexió dona sentit a la situació actual de l'edifici com a futura porta del parc, marcada amb les dues grans encavallades que apareixen a la coberta. Lluny d'una voluntat de mimetisme, fragmentació i integració, la nostra proposta ha volgut, amb la densitat, escala i rotunditat de la intervenció, requalificar un entorn caòtic, un lloc límit on allò urbà es barreja amb el món rural. L'edifici s'ha pensat amb una lògica estructural i constructiva condicionada per un terreny dolent: la coberta queda sostinguda per dues grans encavallades exteriors que ens permeten reduir el volum exterior a l'estrictament útil. Suportades per 4 pilars que trepitgen amb cura les instal·lacions existents, l'estructura de la pista gira 90º i aprofita la fonamentació existent en un extrem alhora que l'altre s'entrega a una encavallada que suporta les noves grades i tanca els vestuaris. Cada element, estructura, instal·lacions i tancaments, es munten a l'obra i es deixen vistos per tal de marcar la seva independència. Els materials utilitzats insisteixen en la definició d'un interior dens. El policarbonat difumina la llum en pista, passadissos i vestidors per construir una atmosfera de fluid dens que ompli el gran buit de la sala poliesportiva. El totxo esmaltat blau obscur absorbeix la llum aportant profunditat i reflexes.

Autor: Coll-Leclerc Arquitectos

Autors

Sobre el mapa