Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Judith Leclerc

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

    Coll-Leclerc Arquitectos, Jaime Coll López, Judith Leclerc

    Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

    El projecte aborda la intervenció sobre unes instal·lacions esportives construïdes l’any 1976, amb una piscina afegida deu anys més tard. El conjunt preexistent plantejava greus disfuncions des d’un punt de vista del trànsit i les comunicacions, tant d’ordre intern com amb els elements de l’entorn. La proposta inicial plantejava la construcció d’un pavelló poliesportiu al costat de les instal·lacions preexistents, però la intervenció definitiva actua sobre tots els elements del vell pavelló, per mitjà de l’afegit de nous elements arquitectònics o bé la recuperació d’altres elements que eren obsolets des d’un punt de vista funcional. Es construeix un nou edifici que actua com a intercanviador de transport. La intervenció té en compte dues consideracions bàsiques: la que relaciona el nou complex esportiu amb el seu entorn immediat, i l’articulació i la coherència dels diferents components funcionals que l’integren.
  2. CAP Montilivi

    Coll-Leclerc Arquitectos, Jaime Coll López, Judith Leclerc

    CAP Montilivi

    El projecte adopta una configuració distributiva que vol respectar l’equivalència entre el passadís, la sala d’espera, l’aula o la consulta, que són els elements propis d’un centre d’assistència primària. En una planta baixa rectangular es disposen quatre corredors longitudinals que divideixen l’àrea en cinc crugies iguals. Els elements del programa s’insereixen dins les bandes, tot evitant la continuïtat dels passadissos i afavorint la flexibilitat de les circulacions. Els patis interiors esdevenen els elements clau que atorguen identitat a cada àmbit, i queden reflectits a la planta coberta com les úniques peces fermes de tota la distribució.
  3. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Reforma i Ampliació del Complex Esportiu de la Bonaigua

    Coll-Leclerc Arquitectos, Jaime Coll López, Judith Leclerc

  4. Edifici d'Habitatges i Escola Mallorca

    Coll-Leclerc Arquitectos, Jaime Coll López, Judith Leclerc

    Edifici d'Habitatges i Escola Mallorca

    Recuperem una tipologia no gaire experimentada a l'Eixample, el bloc “Mediterraneo” de l'Antonio Bonet, un híbrid que no buscava tant trencar amb les regles de Cerdà, sinó d'explorar el veritable potencial d’aquelles ordenances que mai foren aprovades, les que permetien homologar els accidents com un component habitual i no excepcional de l'Eixample. El projecte amplia les voreres, allunyant el vianant de la circulació rodada fins a l’extrem de connectar visualment i físicament el carrer Londres amb un parc a l'interior d'illa, i recupera una idea d'illa permeable que està a l'origen de l'Eixample. El carrer Londres amplia els 20 metres amb una successió d'espais paral·lels. Fraccionem l'edificació en volums estrets, paral·lels i esglaonats de nord a sud, permetent que el sol arribi tant als habitatges com a les aules infantils, evitant la compacitat i els patis de ventilació típics de l'Eixample, i aconseguim que dos programes diferents (escolar i habitatge) coexisteixin i dialoguin. Entre aquests dos programes apareix un passatge que descongestiona les voreres de pares i estudiants. S'alternen plens i buits, llum i edificació, creant-se relacions visuals i connexions transversals entre carrer i interior d'illa. Per tant el projecte proposa requalificar els accessos, circulacions i espais oberts, tant a l'escola com als habitatges: les cobertes son patis de joc, les passeres son llocs de relació i intercanvi. El bloc d'habitatges s'organitza en una crugia de 7.5 mts. de profunditat, obtenint 45 habitatges passants de 45 m2 amb ventilació creuada natural i sol en tot l'àmbit de l'habitatge gràcies a la poca fondària en la que es desenvolupen.
  5. Escola Sant Gregori

    Coll-Leclerc Arquitectos, Jaime Coll López, Judith Leclerc

    Escola Sant Gregori

    L'Escola Sant Gregori a Barcelona està construïda l'any 1972 en la faldilla de Collserola. El projecte original es va disposar sobre terrasses del terreny, escalonant els forjats. És atractiva la integració de la seva secció així com la fluïdesa del seu interior però actualment té greus dificultats d'accessibilitat i evacuació, manca d'instal·lacions adequades als estàndards actuals i a més és una escola que manca del cicle infantil (3 a 6 anys). Per tant l'encàrrec es va centrar en la reforma, millora i ampliació de les instal·lacions de l'actual centre docent, i a traslladar les aules infantils actualment en carrer Arimón. L'ampliació preveu la construcció d'un aparcament subterrani, 6 aules del cicle d'infantil (3 a 6 anys), 6 aules suplementàries de primària i una escola de música que dotarà al centre d'una nova sala polivalent (gimnàstica-espectacles) amb aforament de 300 persones. Els requisits urbanístics de partida eren: -Edificació reculada (no crear façana al carrer Carles Riba). -Intervenció unitària, no fragmentada -Ocupar el mínim l'espai natural de la resta de la parcel·la -No estendre's a les cotes altes del solar. A més nosaltres afegim que la intervenció hauria de ser en aparença mínima, més una operació d'ocupar buits, buidar i tornar omplir, substituir aterrazamientos en mal estat, crer espais polivalents, utilitzar les cobertes com a espais de joc que permeten separar els nens per edats. L'escola tenia un espai natural de recepció exterior amb 3 pins que ens vam proposar conservar i potenciar. Al voltant d'aquest pati i substituint la primera terrassa sobre al qual se situa l'escola, hem construído una nova administració semienterrada (control, recepció i acolliment) que permet connectar amb ascensor l'edifici antic des del nivell de carrer. A l'est, una sala polivalent (esports i espectaculo) amb una coberta que és una pista de basket. Aquesta disposició es tanca a l'oest amb una graderia-escalinata que crea una àgora, un espai públic exterior cobert pels tres pins, que connecta amb l'escenari de la sala polivalent gràcies a una gran porta corredissa. Per tant els espais s'encadenen i l'escenari pot pivotar i servir a l'interior o al agora exterior. El resultat és un nou espai d'acolliment on els pares o els nens podran esperar, jugar, realitzar espectaculos. Espai que no està fitat per murs sinó que contínua cap a l'interior de l'edifici donant-li una major profunditat especialment a la tarda amb l'administració il·luminada. La resta de volums es col·loquen a l'oest, restituint el perfil de la muntanya excavada, reculant-se i escalonant-se, creant terrasses de joc i connectant-se a l'escola antiga per a facilitar la seva evacuació. Aules infantils en planta baixa, primària en planta primera i escola de música en plantes 2 i 3, un volum dislocat de dues plantes que es diposita sobre les aules d'infantil i primària, recobert de Zinc antracita. A nivell de planta primera, les noves cobertes estan acabades amb Composan de color verd, connectant longitudinalment amb gran fluïdesa tots els espais. L'edifici ha obtingut qualificació energètica “A”. Tota la cara exposada a sud està protegida per vols o per gelosia de fusta de pi que protegeix les aules del sol directe. De la mateixa manera la pista de basket sobre la sala polivalent aquesta envoltada de malla galvanitzada Rivisa per la qual pujaran plantes trepadores.
  6. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Escola Sant Gregori

    Coll-Leclerc Arquitectos, Jaime Coll López, Judith Leclerc

  7. Habitatges 22@

    Coll-Leclerc Arquitectos, Jaime Coll López, Judith Leclerc

    Habitatges 22@

    Per primera vegada a Barcelona es combinen en el mateix edifici 2 programes habitualment separats: habitatge protegit de lloguer amb un equipament d'allotjaments temporals per a la inclusió dels col·lectius més vulnerables. El disseny del conjunt respon a 3 criteris bàsics: 1.Responsabilitat urbana: fem ciutat, generem espai públic i equipem la planta baixa amb serveis col·lectius. Organitzem el programa en 3 blocs verticals, generant espai públic amb un carrer interior que separa i alhora relaciona els allotjaments amb els habitatges, organitza els accessos i comunicacions permetent una bona ventilació creuada a tot el conjunt. 2.Responsabilitat social: entenem la inclusió i l'accessibilitat de les persones marginades en el sentit més ampli a partir del programa. Igualem o compensem les condicions de les diferents peces del programa i dignifiquem els allotjaments sense augmentar el cost. Es podrà reutilitzar l'edifici d'allotjaments temporals amb un altre ús i obtenim un equilibri entre les parts del programa, perquè tots els habitatges tenen les mateixes qualitats, no hi ha diferències en l'orientació ni l'assolellament. 3.Responsabilitat energètica: responem al lloc i al programa amb una actitud ambiental passiva que redueix la demanda energètica: bona ventilació i bona captació solar estalviant energia. Obtenim un 100% d'habitatges amb Sol. Això permet activar el dispositiu passiu captador d'energia solar de jardins d'hivern, que cobreixen un 23% de la demanda de calefacció a l'hivern. A l'estiu, la ventilació creuada nocturna del jardí d'hivern i la protecció solar diürna d'aquest amb persianes cobreix un 43% de la demanda de refrigeració. Això es complementa amb sistemes d'alta eficiència com la aerotermia i sistema de recuperació de calor per ventilació de doble flux aconseguint així una certificació energètica A per a l'edifici acabat.

Bibliografia

Societats