Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
La fàbrica de Can Marfà es va situar sobre la sèquia Monar, que recorre les hortes de Santa Eugènia, amb l'objectiu de situar un parell de turbines –avui encara existents– necessàries per produir l'energia que movia la seva maquinària tèxtil.
El conjunt actual de la fàbrica consta d'una nau principal de finals del segle XIX, ampliada posteriorment en planta baixa, i un edifici aïllat, situat a ponent, possiblement de la mateixa època. Del conjunt edificat té valor arquitectònic el cos principal de PB i dues plantes pis i les seves obertures, resoltes totes elles a través d'un únic tipus de forat. L'estructura interior és de tres crugies amb pilars de fosa que sostenen jàsseres de geometria singular.
El fort caràcter de la nau principal de la fàbrica de Can Marfà i la seva relació amb l'entorn immediat, tant amb els edificis existents com amb l'entorn natural, han estat determinants per definir el nivell d'intervenció del conjunt. S'ha optat per la supressió de totes les construccions auxiliars no originals per destacar el volum principal i accentuar la seva geometria, i alhora, es planteja una nova ampliació en planta baixa que permet complir amb tot el programa i ordenar l'espai exterior. S'estableix així un diàleg amb el Centre Cívic de Can Ninetes –situat just davant– i l'edificació existent a ponent, que en un futur es destinarà a Centre d'interpretació del patrimoni industrial.
La posició relativa de la nau respecte als elements que l'envolten la converteix en l'element que organitza la transició entre els espais de caràcter més urbà i els entorns dotats d'una atmosfera especial, lligada al moment fabril que va originar l'edifici. És en aquest últim entorn, situat entre la nau de la fàbrica i els darreres dels habitatges adjacents, al voltant de la sèquia, on s'ubicarà la nova exposició permanent d'arqueologia industrial. L'enderroc de l'última habitatge adossada al lateral de la nau obre un passatge que deixa entreveure aquest entorn sense que perdi el seu caràcter singular. A través d'aquesta bretxa es proposa un accés independent per al futur centre d'interpretació.
La distribució del programa situa el centre cívic, la biblioteca i el bar en la nau principal i la sala polivalent al nou annex, que es relaciona amb la nau de la fàbrica a través d'un recinte a l'aire lliure. En planta baixa i, per tant, amb fàcil accés, es disposa la major part de la biblioteca i el bar, lligats a l'àmbit de vestíbul. A les façanes, s'ha volgut emfatitzar la clara eficiència de l'edificació original acceptant el mòdul de finestra i la tranquil · la normalitat amb què es produeix. A l'interior del forat es proposa una nova divisió de les fusteries que, adaptant-se a cada un dels usos i orientacions amb envidraments i porticons, manté però la unitat del conjunt.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres