Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Filmoteca de Catalunya

  • Filmoteca de Catalunya

Memòria

L’edifici s’emplaça en un solar molt difícil al cor del Raval. Respecta les alineacions als carrers de Sant Pau i Espalter i s'obre a una plaça adjacent de nova creació. El seu programa consisteix en les dependències de la Filmoteca de Catalunya, que requereix una part pública considerable i una de més privada que allotja unes oficines, un banc d’imatges i una biblioteca. Les parts públiques se situen en contacte amb el terra. Les dues sales de cinema on s’exhibeixen les pel·lícules queden al subsòl, sota la plaça, per evitar grans desplaçaments verticals de públic. El programa més privat ocupa les plantes superiors de l’edifici. L’estructura és el tret més especial de la intervenció: dues pantalles de formigó posttensat configuren les façanes llargues de l’edifici i es deixen vistes. L’estructura horitzontal va de façana a façana sense suports intermedis. Les pantalles deixen dos grans cossos en voladís a cada extrem de l’edifici que cobreixen espais públics sense cap mena de suport, ben tensats i molt atractius. Un atri interior relliga les parts públiques i privades del programa i travessa tot el cor de l’edifici de dalt a baix. L’interiorisme contrasta, per la delicadesa que presenta, amb l’estructura d’una manera molt forta. Està basat en envans interiors de vidre, lleugers i transparents, tenyits de colors suaus, que introdueixen una nota subtil en uns espais potents, equilibrats, diàfans i amplis. L’estructura també es deixa vista a l’interior i introdueix un material en massa que es patinarà i envellirà diferenciadament als envans. És remarcable el paviment dels espais públics de la planta baixa, fet de petites llambordes disposades en espiga, a la manera portuguesa. Les parts públiques seran visitables en dies de funció. L’edifici està cridat a ser un dels espais vertebradors del barri atès que barreja, per la singularitat dels cicles que s’hi exhibeixen, el públic local amb el de la resta de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Autor: Jaume Prat Ortells

Font: APP BCN Arquitectura

Filmoteca de Catalunya Sobre la Forma ... Les ruïnes ensenyen l'estructura dels edificis. El Fòrum Romà visualitza el pla de fonaments i claveguerons de la ciutat. A la ciutat antiga, el meu edifici pretén expressar-se com pura estructura, sense revestiments ni acabats. Els murs-biga de formigó vist que construeixen les façanes, sent molt diversos, són de la família dels desballestats murs veïns, que ensenyen a través dels seus esvorancs seva massa central originària. Sobre el mur es juxtaposen filtres. És una metàfora cinematogràfica però no només conceptual, sinó sobretot física, sensible. A la ciutat vella, amb relacions molt properes entre edificis la interacció ha mediarse, filtrar-se. I això es produeix a través de diversos artefactes, amb una vaga referència cinematogràfica. Sobre l'espai ... L'espai s'articula sobre dos moviments: a) El descens cap a la foscor dels cinemes, amb reflexió dels espectadors (al seu torn reflectits, actors a través d'un conjunt de miralls b) L'ascens cap a la llum, cap als llocs de treball. Dos patis connectats però no continus acompanyen i construeixen el moviment.

Autor: Josep Llinàs Carmona

Autors

Sobre el mapa