L’edifici s’emplaça en un solar molt difícil al cor del Raval. Respecta les alineacions als carrers de Sant Pau i Espalter i s'obre a una plaça adjacent de nova creació.
El seu programa consisteix en les dependències de la Filmoteca de Catalunya, que requereix una part pública considerable i una de més privada que allotja unes oficines, un banc d’imatges i una biblioteca. Les parts públiques se situen en contacte amb el terra. Les dues sales de cinema on s’exhibeixen les pel·lícules queden al subsòl, sota la plaça, per evitar grans desplaçaments verticals de públic. El programa més privat ocupa les plantes superiors de l’edifici.
L’estructura és el tret més especial de la intervenció: dues pantalles de formigó posttensat configuren les façanes llargues de l’edifici i es deixen vistes. L’estructura horitzontal va de façana a façana sense suports intermedis. Les pantalles deixen dos grans cossos en voladís a cada extrem de l’edifici que cobreixen espais públics sense cap mena de suport, ben tensats i molt atractius.
Un atri interior relliga les parts públiques i privades del programa i travessa tot el cor de l’edifici de dalt a baix.
L’interiorisme contrasta, per la delicadesa que presenta, amb l’estructura d’una manera molt forta. Està basat en envans interiors de vidre, lleugers i transparents, tenyits de colors suaus, que introdueixen una nota subtil en uns espais potents, equilibrats, diàfans i amplis. L’estructura també es deixa vista a l’interior i introdueix un material en massa que es patinarà i envellirà diferenciadament als envans.
És remarcable el paviment dels espais públics de la planta baixa, fet de petites llambordes disposades en espiga, a la manera portuguesa.
Les parts públiques seran visitables en dies de funció. L’edifici està cridat a ser un dels espais vertebradors del barri atès que barreja, per la singularitat dels cicles que s’hi exhibeixen, el públic local amb el de la resta de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Filmoteca de Catalunya
Sobre la Forma ... Les ruïnes ensenyen l'estructura dels edificis. El Fòrum Romà visualitza el pla de fonaments i
claveguerons de la ciutat.

A la ciutat antiga, el meu edifici pretén expressar-se com pura estructura, sense revestiments ni acabats.
Els murs-biga de formigó vist que construeixen les façanes, sent molt diversos, són de la família dels desballestats
murs veïns, que ensenyen a través dels seus esvorancs seva massa central originària.
Sobre el mur es juxtaposen filtres. És una metàfora cinematogràfica però no només conceptual, sinó sobretot física, sensible.
A la ciutat vella, amb relacions molt properes entre edificis la interacció ha mediarse, filtrar-se. I això es produeix a través de diversos artefactes, amb una vaga referència cinematogràfica.

Sobre l'espai ... L'espai s'articula sobre dos moviments:

a) El descens cap a la foscor dels cinemes, amb reflexió dels espectadors (al seu torn reflectits, actors a través
d'un conjunt de miralls).

b) L'ascens cap a la llum, cap als llocs de treball.

Dos patis connectats però no continus acompanyen i construeixen el moviment.